El blog del Barça i d'esports en català: J12 11/12 Athletic 2

Tarda nit molt intensa la que es va viure a Bilbao diumenge. El partit estava marcat per la pluja i l'estat del terreny de joc, ja que per molt bon drenatge que tingués el camp, a Bilbao pràcticament no havia parat de ploure en 36 hores. Durant la primera part la gespa només estava mullada i relliscosa (eh, Mascherano) però a la segona ja no va aguantar i hi havien molts bassals. Al vídeo amb els gols podeu veure l'estat de la gespa. Així doncs, entre l'estat de la gespa, el desplegament físic dels jugadors del Bilbao, la pluja i l'estadi el partit va ser èpic. Un partidàs d'aquells que són recordats, una batalla entre dos equips que van jugar a guanyar. Acostumats al monòleg del Barça en els partits, veure un diàleg (que no fos contra el Madrid) va ser una alegria, tot i el resultat. Perquè si, l'empat a 2 no va ser un gran resultat. I el Madrid està a 3 punts.

Resumint: el barcelonisme està dividit. Hi ha els que veuen el vas mig ple, i els que veuen el vas mig buit. Esperem que el vas s'empleni del tot, i ja està. Així tots els del Barça el veuran igual.

El partit va començar amb la sorpresa de la suplència de Villa. Adriano i Cesc acompanyaven a Messi a la davantera, i no és que fessin mal partit, però sobretot en el cas d'Adriano fa estranyar que fos titular per davant de Villa, molt més davanter i amb més gol. El Barça jugava bé, creant oportunitats i dominant al mig del camp com és habitual. L'Athletic, però, no es tancava al darrere. Els laterals pujaven a l'atac, Llorente era un perill constant i Muniain feia de les seves per la zona d'atac. Però no eren l'únic perill dels bascos. Així, en una jugada sense Llorente ni Muniain va arribar el gol de l'Athletic, gràcies a la relliscada de Mascherano a la banda. La reacció del Barça, immediata. Amb un gol molt de l'estil de l'Athletic, Abidal va posar un centre perfecte que Cesc va rematar de cap al fons de la xarxa. Les coses tornaven a estar com al principi. I només havien passat poc més de 20 minuts.

La primera part va veure ocasions dels dos equips, però el resultat no es va moure. La pluja cada cop era més intensa, i ja es preveia que la segona part costaria molt jugar a futbol.

Basses, tolls d'aigua, i San Mamés. Molts rivals que es van unir a l'Athletic de cara a derrotar el Barça, que va dominar tota la segona part, sense renunciar al seu joc de toc. Les arribades eren més complicades, les ocasions menys clares, i la precisió gairebé impossible, però era el Barça el que estava atacant tota la estona. En una mala passada enrere de Mascherano, l'Athletic es va trobar amb un córner, que sense ni tan sols rematar va ser gol. La pilota va ser mal rebutjada per aprt d'Abidal, i va rebotar amb les cames de Piqué abans d'entrar. Era el minut 80, i el cop moral ( i més tal i com s'havia produït) era duríssim. Però aquest equip està a prova de tot, i va reaccionar de la millor manera possible. Amb Alexis i Villa al terreny de joc, van ser 10 minuts d'atac i gol fins que Messi, al primer minut del temps afegit, es va trobar una pilota solta dins l'àrea per posar l'emapat al marcador. Sort de Messi. Sempre Messi. Pilota d'Or eterna per Messi.

I ara, la Copa i a descansar. Que toquen amistosos FIFA!!