Supercopa d'Europa 2011


I un altra final, i un altre títol. Els adjectius es van tornant repetitius, i ja hi han reunions de lingüistes per crear, o adaptar alguna paraula que pugui descriure a Leo Messi com es mereix. Perquè si, el Barça és un equip on el grup destaca per ser molt unit, i on no hi ha gaires individualitats. Però la realitat és que Messi en el 3 partits oficials ha participat en tots els gols. A Madrid va marcar un gol i va donar la passada de l'altre. A Barcelona en va fer dos i va donar una magnífica assistència a Iniesta. I ahir, a Mònaco, va fer el primer gol i el segon també va ser una altra genial assistència seva, perquè marqués Cesc Fàbregas. I el millor és que encara fa la sensació que aquest Barça està lluny de la seva millor forma, o almenys lluny del nivell al que pot arribar.

El partit va començar com gairebé totes les finals que juga el Barça: amb el rival dominant. El Porto s'acostava amb perill i la connexió Xavi - Iniesta - Messi no funcionava. Amb el pas dels minuts el Barça va anar agafant el control de la pilota i així del partit. Començaven ha arribar les ocasions, però les pèrdues en la sortida de la pilota feien patir a la defensa blaugrana, que era de circumstàncies. Recordem que ni Puyol ni Piqué podien jugar per lesió. I en els moments on més apretava el Barça, va arribar el gol. Un gol que ve d'un regal del Porto, que va perdre una pilota degut a la pressió del Barça. Va haver-hi una cessió endarrere, que ningú va poder agafar menys Messi, que passava per allà i es va driblar el porter com va voler per fer el primer gol. Cal veure la repetició per admirar la finta de Messi per superar el partit, ja que val la pena. Sense gaires coses més a destacar es va arribar al descans.

La segona part va ser millor per part del Barça. Keita va millorar bastant en la posició de mig centre, i el Porto cada cop tenia més dificultats per seguir pressionant a la defensa per treure la pilota.El Barça cada cop tenia més arribades i el seu joc s'assemblava més al que estem acostumats. Villa no va tenir el seu dia i cada desmarcada que feia era xiulada fora de joc, de vegades amb encert però no cada vegada. I una vegada que es quedava sol juntament amb Pedro, l'àrbitre va xiular falta prèvia sobre Mascherano, obviant la llei de l'avantatja. Va ser el primer substituït, i l'entrada d'Alexis va donar nous aires a l'atac blaugrana. També va entrar Busquets substituint a Adriano que tenia problemes físics, i va jugar de central juntament amb Mascherano. En una distracció, Abidal va perdre la pilota i va arrossegar a Guarín al terra. Per mi, va ser penal, però l'àrbitre no el va veure o no el va xiular. A 5 minuts del final l'àrbitre va expulsar per segona groga a un central del Porto, merescudament. Finalment, amb Cesc al camp substituint a Pedro, un contracop portat per Messi va significar el gol de Cesc, i així la sentència. El segon títol de la temporada, i ara ja comença definitivament la temporada "normal" el dilluns, amb el primer partit de lliga. I és molt difícil no fer-se il·lusions.






FC Barcelona: Valdés; Alves, Mascherano, Abidal, Adriano (Sergio Busquets, min.63); Keita, Xavi, Iniesta; Pedro (Cesc, min.80), Villa (Alexis, min.61) i Messi.

Oporto: Helton; Sapunara, Rolando, Otamendi, Fucile; Souza (Fernando, min.77), Guarín, Moutinho; Hulk, Cristian Rodríguez (Varela, min.69) i Kleber (Belluschi, min.77).

Gols: 1-0: Messi, min.39. 2-0: Cesc, min.88.

3 comentaris:

Ser del Barça és el millor que hi ha

O lé lé, o la la!!!
Molt d'acord en: el millor és que encara fa la sensació que aquest Barça està lluny de la seva millor forma, o almenys lluny del nivell al que pot arribar.

A l'octubre aquest equip farà por, i pel desembre esperem tots que arrassi per Madrid i pel Mundialet de Clubs
impresionant Vilanova, convidem a visitar les claus ocultes del barcelonisme del poble....

Publica un comentari a l'entrada