<strong>De la humanitat a Mourinho</strong>

Primer no hi havia res. Després, va venir la religió, i així la gent ja tenia uns límits. La por a passar-te la eternitat a l'infern no feia que el 100% de la raça humana es comportés, però com a mínim eren conscients de que havien fet alguna cosa malament. Malauradament el sistema es va anar corrompent amb la possibilitat de comprar-te el perdó a través d'alguns servidors corruptes d'aquesta religió. Poc a poc, van anar apareixent les lleis, i la justícia. El sistema era senzill: si feies alguna acció considerada primer pecat, després il·legal se't jutjaria i tindries un càstig. I no un càstig de cara a Déu o la teva ànima, sinó un càstig físic en forma de multa, reclusió o fins i tot la mort. Com el sistema inicial de la religió, de seguida es va veure que la corrupció dels jutges - anteriorment coneguts com a serfs de la religió- també era una pràctica tristament habitual. Així, els més poderosos sempre estaven sota sospita per la resta dels mortals, ja que veien molt clar que tenien possibilitats d'escapar la justícia. I tornant als inicis, la raça humana necessita límits, ja que amb la bona voluntat i/o bona fe s'ha demostrat en la nostra història que no n'hi ha prou.

El que passa, és que en els últims anys el primer món ha desenvolupat un sistema que permet que tothom estigui vigilat constantment. Amb la televisió, la ràdio, la premsa i l'internet és molt fàcil tenir molta informació sobre una persona. Inicialment això podia semblar una nova manera d'aturar o preveure accions que són considerades socialment com a "dolentes", i fins i tot il·legals. El sistema no va arribar ni ha funcionar, ja que els 4 mitjans dels que he parlat en comptadíssimes ocasions han sigut lliures d'influències, i en certa manera ja estaven corromputs des del principi. I aquí ve lo bo: fa 1200 anys la gent posava en dubte l'honestedat dels capellans, sabent que una persona rica podia comprar-se el cel. Fa 300 anys, el poble sabia que si un rei matava algú era molt improbable que fos jutjat. Però ara, en el segle XXI, amb la humanitat en el seu teòric millor moment d'evolució, segueixen un mitjà de comunicació que els interessi, i es creuen el que hi diu. I només llegeixen, miren o escolten un altre mitjà per constatar que els que no pensen com ell no pensen com ell. Com 'borregos', un gran tant per cent de la població del primer món viu sense preguntar-se moltes coses. La comoditat de la classe mitjana comparant-la amb les altres èpoques ha convertit aquesta part de la humanitat en una gran massa manipulable, i d'on treure interessos pel benefici dels més poderosos, aquells que mai s'han d'enfrontar amb la justícia. Els que abans eren burgesos i gent rica. O més abans eren els nobles i reis.

Perdó. M'he anat animant i gairebé oblido del que escrivia. Mourinho i la seva carta. Que té de seva el que jo de madridista 'castizo'. Poso el link, i només comentaré la part final, les seves disculpes. Aquí el link. I aquí les disculpes. Si no les veieu bé no es culpa meva, sinó del traductor del Madrid, que no deu haver interpretat bé les paraules de Mou.

"Y quiero dirigirme al madridismo para disculparme ante él, y solo ante el madridismo, por mi actitud en el último partido. Algunos están más adaptados que yo a la hipocresía del fútbol, lo hacen con la cara escondida, con la boca tapada y en lo más profundo de los túneles.

Yo no aprendo a ser hipócrita. Ni aprendo ni quiero. "

La meva reflexió, enfadat i en calent, l'he escrit al twitter. Diu així: "Si ets del Madrid pots pegar a la dona, i disculpar-te amb els teus amics per haver-los decepcionat. Sort que sóc del Barça"
No n'estic precisament orgullós, però el missatge que deixa Mourinho és aquest. Unes disculpes a Tito Vilanova, per ser tant falses com una confessió a un mossèn o un suborn a un jurat, tampoc servirien a gran part del barcelonisme. Però aquestes 3 frases encenen més els ànims, i són d'un cinisme que podem considerar habitual al Reial Madrid actual. I això es trist.
3 preguntes a l'aire:

1. Algú es creu que aquesta carta l'ha escrit Mourinho?
2. Mourinho sap exactament que vol dir la paraula hipòcrita?
3. Els jugadors del Madrid pegaran als del Barça demanant-se disculpes entre ells?

Repassant els meus dos primers paràgrafs, tant de bo m'hagi equivocat. Però demà al Bernabeu veurem 80.000 ovelletes cridant al seu gran cabdill, al gran Mourinho. I em confirmaran el que he escrit. I no estaré content.

PD: Tinc un altre text, amb un estil absolutament diferent al d'aquest. Si m'engegueu i no agrada aquest, potser el penjo. Al títol surt la paraula pixar...