Bojan - Alexis - Romeu
Les últimes 24 hores han sigut intenses al Barça, i com es deia als mitjans, ha sigut necessària la confirmació del fitxatge d'Alexis per poder deixar marxar a Bojan a la Roma. I comencem amb Alexis Sánchez. No faré una descripció del jugador, perquè fa prop d'un mes el nostre expert en futbol internacional va fer una descripció completa del jugador. La podeu recordar aquí. Així doncs, hem de centrar-nos en el tema econòmic. Els famosos 26 milions fixes + 11'5 variables. els 11'5 milions de variables són un misteri de moment, però confiem en que la junta de Rosell ens detalli - o filtri- les condicions, com acostuma a fer. Si per una cosa destaca aquesta junta, és per la seva claredat i transparència.
Val a dir que Alexis em recorda molt al cas de di Maria l'any anterior. No els vull comparar tècnicament, ni per les qualitats. Són extrems ràpids, però amb diferents característiques. Del que vull parlar és del fitxatge. El Madrid va fitxar a di Maria per 25 milions. Tothom s'ho havia cregut i aquesta va ser la informació que s'havia donat. El que passa és que quan es va tancar el període de fitxatges, el 31 d'agost, el Benfica va haver de declarar les condicions del fitxatge, ja que a Portugal és obligatori. I allà va saltar la sorpresa: als 25 milions de fix s'hi havien d'afegir 11 de variables. Di Maria venia de ser el millor jugador d'una lliga menor, i en principi no arribava amb el cartell de titular indiscutible. Amb Cristiano, Benzema i Higuain la titularitat li semblava barrada.
No cal que senyali els punts en comú amb Alexis, oi? Les dues diferències que per mi juguen al favor del Barça són que Alexis ve d'un lliga més complicada, i que si no és més conegut és perquè és xil·lè. Un argentí o brasiler sempre destaca més i té més nom.
Des d'aquí espero que doni el mateix rendiment o superior, piscines al marge.
I anem al cas Bojan. On tampoc m'estendré explicant les seves dificultats en jugar al Barça. Era molt evident que aquesta temporada era la que per fi sortiria del Barça, i ara falta veure si torna i si per fi aconsegueix triomfar al màxim nivell. Al final la Roma pagarà 12 milions al Barça pel traspàs de Bojan, però el Barça té una opció de recompra obligatòria per 13 milions. Així que, mirant-ho des d'un punt de vista més pràctic, el Barça cedeix a Bojan a la Roma 2 anys, i això li costa un milió. Del sou del jugador se'n fa càrrec l'equip italià, així que si Bojan torna com el piccolo capo cannonieri a canvi d'un milió, serà un negoci rodó. Sincerament, crec que el Barça ha aconseguit un molt bon tracte amb el tema Bojan, ja que hi té molt poc a perdre i tot per guanyar.
A la roda de premsa on s'ha acomiadat de l'afició, companys i cos tècnic hem vist un Bojan evidentment trist per deixar el club de la seva vida, i que ha deixat molt clar que amb Guardiola mai hi ha hagut "feeling".
I per acabar, Oriol Romeu. El mig centre titular del Barça B la temporada passada només va sonar amb força al mercat d'estiu de la temporada passada per pujar al primer equip i ser el suplent de Busquets. Finalment es va fitxar a Mascherano, i la veritat és que mai més es va sentir a parlar de Romeu al primer equip. A Guardiola no li acaba d'agradar el perfil de Romeu, que es molt més destructor que passador. Està molt lluny de Busquets en la lectura del joc, i això li resta moltes opcions d'arribar al primer equip, i més amb Mascherano tapant-li molts possibles minuts. És molt jove, i té temps de millorar el seu joc, així que la idea de Guardiola era anar deixant passar el temps. Però el Chelsea és molt temptador per un jove jugador, i tot apunta a que oriol Romeu acabarà al Chelsea. Amb la lesió d'Essien, Oriol Romeu passaria a ser el mig centre suplent del Chelsea de Villas-Boas. Es parla de 5-6 milions de traspàs amb opció de recompra, però no es coneix el preu de la recompra. Dubto molt que el Chelsea accepti un tracte com la Roma, però aquesta junta i Bertomeu en particular ens està demostrant ser molt bons negociadors. I si com Bojan, està dos anys al Chelsea foguejant-se a la Premier i a la Champions i torna molt millor jugador i amb més experiència, el Barça haurà fet bon negoci.
Massa qualitat al primer equip, i massa al segon. Les opcions de recompra poden ser la solució. O no?
Val a dir que Alexis em recorda molt al cas de di Maria l'any anterior. No els vull comparar tècnicament, ni per les qualitats. Són extrems ràpids, però amb diferents característiques. Del que vull parlar és del fitxatge. El Madrid va fitxar a di Maria per 25 milions. Tothom s'ho havia cregut i aquesta va ser la informació que s'havia donat. El que passa és que quan es va tancar el període de fitxatges, el 31 d'agost, el Benfica va haver de declarar les condicions del fitxatge, ja que a Portugal és obligatori. I allà va saltar la sorpresa: als 25 milions de fix s'hi havien d'afegir 11 de variables. Di Maria venia de ser el millor jugador d'una lliga menor, i en principi no arribava amb el cartell de titular indiscutible. Amb Cristiano, Benzema i Higuain la titularitat li semblava barrada.
No cal que senyali els punts en comú amb Alexis, oi? Les dues diferències que per mi juguen al favor del Barça són que Alexis ve d'un lliga més complicada, i que si no és més conegut és perquè és xil·lè. Un argentí o brasiler sempre destaca més i té més nom.
Des d'aquí espero que doni el mateix rendiment o superior, piscines al marge.
I anem al cas Bojan. On tampoc m'estendré explicant les seves dificultats en jugar al Barça. Era molt evident que aquesta temporada era la que per fi sortiria del Barça, i ara falta veure si torna i si per fi aconsegueix triomfar al màxim nivell. Al final la Roma pagarà 12 milions al Barça pel traspàs de Bojan, però el Barça té una opció de recompra obligatòria per 13 milions. Així que, mirant-ho des d'un punt de vista més pràctic, el Barça cedeix a Bojan a la Roma 2 anys, i això li costa un milió. Del sou del jugador se'n fa càrrec l'equip italià, així que si Bojan torna com el piccolo capo cannonieri a canvi d'un milió, serà un negoci rodó. Sincerament, crec que el Barça ha aconseguit un molt bon tracte amb el tema Bojan, ja que hi té molt poc a perdre i tot per guanyar.
A la roda de premsa on s'ha acomiadat de l'afició, companys i cos tècnic hem vist un Bojan evidentment trist per deixar el club de la seva vida, i que ha deixat molt clar que amb Guardiola mai hi ha hagut "feeling".
I per acabar, Oriol Romeu. El mig centre titular del Barça B la temporada passada només va sonar amb força al mercat d'estiu de la temporada passada per pujar al primer equip i ser el suplent de Busquets. Finalment es va fitxar a Mascherano, i la veritat és que mai més es va sentir a parlar de Romeu al primer equip. A Guardiola no li acaba d'agradar el perfil de Romeu, que es molt més destructor que passador. Està molt lluny de Busquets en la lectura del joc, i això li resta moltes opcions d'arribar al primer equip, i més amb Mascherano tapant-li molts possibles minuts. És molt jove, i té temps de millorar el seu joc, així que la idea de Guardiola era anar deixant passar el temps. Però el Chelsea és molt temptador per un jove jugador, i tot apunta a que oriol Romeu acabarà al Chelsea. Amb la lesió d'Essien, Oriol Romeu passaria a ser el mig centre suplent del Chelsea de Villas-Boas. Es parla de 5-6 milions de traspàs amb opció de recompra, però no es coneix el preu de la recompra. Dubto molt que el Chelsea accepti un tracte com la Roma, però aquesta junta i Bertomeu en particular ens està demostrant ser molt bons negociadors. I si com Bojan, està dos anys al Chelsea foguejant-se a la Premier i a la Champions i torna molt millor jugador i amb més experiència, el Barça haurà fet bon negoci.Massa qualitat al primer equip, i massa al segon. Les opcions de recompra poden ser la solució. O no?




2 comentaris:
23 de juliol del 2011, a les 0:38
Tots no poden arribar al primer equip.
Salutacions
23 de juliol del 2011, a les 11:03
Sinò, necessitarà temps, com Masche.
Publica un comentari a l'entrada