Ai, Rosell, ai, Rosell...
Clar i català: aquest post serà crític amb Sandro Rosell. Si ús agrada Sandro, potser millor que no seguiu llegint.
Tot va començar la setmana passada, quan un dia abans d'anunciar en roda de premsa les retallades en les seccions, Sandro va deixar una frase per la història: "Entre tots hauríem de canviar una mica el discurs. No és normal que ja no es parli de Wembley. Hauríem de parlar-ne més i gaudir-ne més"
Tots vam interpretar aquestes paraules en positiu, ja que la veritat era que molts ja pensàvem en fitxatges com Rossi, Alexis Sánchez o un tal Cesc. Però no, Sandro en aquesta ocasió si que tenia molt clar el que volia comunicar: era una cortina de fum.
L'endemà en roda de premsa la junta de Sandro va anunciar les retallades en les seccions, però per sort l'entorn no va fer cas al fum de Sandro. Les retallades en les seccions són el principal tema en els blogs, a les xarxes socials i moltes tertúlies radiofòniques. Seguin l'exemple de Florentino, sense arribar als mateixos extrems, Sandro sap que les dues portades de l'Sport i el Mundo Deportivo no obriran amb una crítica a les retallades. Cesc, Rossi, Alexis Sánchez i Rafa Nadal no formen part de les seccions del Barça, o almenys que jo sàpiga.
El que m'ha fet explotar, ha estat llegir el programa electoral de Sandro Rossell. Sandro en campanya va assegurar que les seccions no professionals rebrien més ajudes, més pressupost i que millorarien i s'intentaria que estesin al primer nivell, com les 4 seccions professionals: bàsquet, handbol, hoquei i futbol sala. A part del ja sabut tema de que Sandro va dir que les decisions importants del club es preguntarien en l'assemblea anual o si fos molt necessari o urgent, en referèndum.
Així doncs, podem deduir que Sandro no considera important tacar la samarreta amb un patrocinador, com a mínim polèmic, i enviar al patrocinador solidari a sobre del cul. I tampoc considera un tema cabdal pel barcelonisme tancar seccions com la del beisbol o enviar totes les seccions no professionals a una crisi que no saben com se'n sortirien.
Hi han seccions, com la del beisbol, que no sabia ni que existien. Així doncs, la veritat és que no puc dir que per mi és un trauma perdre-la. Seria tant oportunista i demagògic com la carta oberta dels tres ex-candidats a la presidència. Però si que tinc clara una cosa: el 0'5% del pressupost no compensa el drama i "crisi institucional" que ha provocat aquesta mesura. I a més penso que si el Barça rep 30 milions d'euros de Qatar Foundation, el seu pressupost augmenta en un 7'5% aproximadament. D'aquest 7,5%, no es pot guardar un 0,5% per les seccions? Que a més en retalla un 1% de les seccions professionals!
Poca gent ha criticat la retallada de un 1% anual a les seccions professionals. És una mesura dura, però s'accepta. El problema arriba amb la supressió, o amb la retallada sense sentit. I sense avisar.
Com diu la cançó dels Amics de les Arts : "Ai Jean Luc, ai Jean Luc, vull entendre-ho però no puc".
No ho entenc Sandro. M'agradaria, però no puc. http://www.fcbarcelona.com/web/downloads/pdf/2009-10/programarosell.pdf



4 comentaris:
7 de juny del 2011, a les 23:38
8 de juny del 2011, a les 0:10
Jo tampoc ho entenc. Les formes no són les correctes i el sentiment tampoc.
Salutacions
8 de juny del 2011, a les 19:01
Jo com amant del bàsquet, considero que l'aport de diners provinents del benefici que genera el Barça en futbol a les seccions de bàsquet, handbol i hòquei és algo que adultera les altres competicions. La ACB seria millor si Barça i Madrid no rebèssin millonades del futbol. Al rebre-les no només s'emporten molts títols sinó que deixen en bragues el potencial econòmic dels rivals. Alguns dels quals per allargar més la mà que la màniga entren en concurs de creditors i només esperen a no desaparèixer per sempre més.
És el que opinem molts seguidors del bàsquet, handbol i hòquei. Siguem del Barça, del DKV o del Reus de hòquei.
9 de juny del 2011, a les 18:21
A ver si colava, no?
Publica un comentari a l'entrada