<strong> Gràcies Madrid, #graciesequip </strong>

La última prèvia. La quarta. La primera vaig voler ensenyar Canaletes, i tot i no sentenciar la lliga vam sortir del Bernabeu amb totes les opcions. El dia abans de la Copa vaig voler tornar a ensenyar Canaletes, perquè aquell dia si que era una final, a cara o creu. Va sortir creu, i ho vam acceptar. Vam donar la mà als jugadors que ens havien trepitjat i vam reconèixer la derrota. Sense excuses, una llàstima, però sense excuses.

El dia abans de l'anada de les semifinals de la Champions, jo no vaig haver de fer prèvia, ja que se'n va encarregar Guardiola el dia abans. Després al camp, el Barça va ser molt superior al Madrid, que quan es va quedar amb 10 per la rigorosa expulsió de Pepe ja no va poder parar l'allau blaugrana. Va sortir Mourinho en roda de premsa i ho va incendiar tot, incloent-hi UNICEF. I ara, dos denúncies després, tornem al futbol i arribem a la prèvia final. La definitiva pel Madrid, esperem que la penúltima nostra.

QUARTA PRÈVIA - Tornada de Champions

Ahir ho vaig anunciar pel twitter, i encara que potser decebi a algú, ja no em puc aguantar més i parlaré de tot el que no es futbol. Tots els periodistes ho han fet, des dels més íntegres i prestigiosos als de Punto Pelota. Vull deixar clar que és un cas extraordinari, i que intentaré no tornar-hi. Almenys no sóc com Josep Pedrerol, que és veu un visionari de la televisió, i un innovador. Si es retwiteja alabances, per favor! Ni Mourinho faria això. Per cert, amb el compte de tenimunblog li vaig dir que jo tenia un blog humil, i que si parlen bé de mi no corro a compartir-ho amb tota la xarxa. No em va contestar, evidentment. En canvi, des del meu compte personal li vaig dir que Mou era el único junto con vosotros que dice verdades i em va contestar que muchas gracias. Un professional de la informació, vaja.

Però Pedrerol és només un exemple de tots els periodiestes que s'estan rebaixant últimament. Mor Osama Bin Laden i hi ha més crítiques al Barça per falta de fair play que als americans per matar a un terrorista i llençar-lo al mar. Però aquesta última frase es demagògia, i jo ho sé. Del que volia parlar no és de la premsa, que pel futbol sembla no tenir vergonya i escriu barbaritats que mai escriuria en clau social o política. No. Volia parlar del MAdrid. Del MAdrid, que l'està manant Florentino amb el vell estil de Gaspart. Que en comptes del planter ens copiïn les teories conspiratòries, a mi em fa feliç. Pensàvem que era Mourinho el dolent i únic que veia conspiracions, però és la cúpula madridista. Ja han trobat un pobre home turc que està relacionat amb la UEFA i amb UNICEF, i tiraran d'aquest fil. Les acusacions de dopatge cada cop estan més clares d'on han sortit. Ho han intentat tot, i el seu aparell de premsa els fa forts. Sembla que tant el Barça com el Madrid tinguin culpa, quan la realitat és que les denúncies són molt diferents. El Barça denuncia a Mourinho, ja que Mourinho va faltar a l'honor del Barça. El Madrid denúncia al Barça per veure si sona la flauta i la UEFA sancionava jugadors. Em podia creure que el Madrid denunciés a Busquets i Pedro, ja que van fingir agressions i això mai està bé. Però denunciar a Messi? Piqué? Mascherano? Que van fer? Escupir a la alta gespa del Bernabeu?

El Madrid no rega la gespa. No talla la gespa. Surt en roda de premsa qui no ho té permet. Invasió de camp. Llançament d'objectes al camp. Però el que no compleix el fair play és Messi. S'han tornant bojos, i s'estan autodestruint. I des d'aquí, la meva més sincera enhorabona. Hi ha gent que vol un Madrid fort, ja que així la rivalitat és millor. Jo no. Si es volen carregar els més de 100 anys d'història per una acció de Pepe i unes declaracions de Mourinho, endavant. És el seu club.

El títol de gràcies Madrid també té una vessant personal. Ahir el Madrid va tornar 3200 entrades al Barça, ja que poc més de 1000 madridistes venen al Camp Nou. I jo em vaig poder comprar una d'aquestes entrades. Així que de part meva i del Vili, gràcies Madrid. La vostra por m'ha costat diners però em donarà una nit inoblidable. Segur.