<strong>GP de Le Mans, resultats i conclusions</strong>

Amb molt retard, però per fi arriba la crònica del millor cap de setmana pels catalans del 2011. Amb la única mala notícia de la lesió de Pedrosa degut al toc amb Simoncelli (ja en parlarem), em vull concentrar en les dues victòries catalanes, a 125cc i a Moto2. Perquè les dues són molt importants, i merescudes. El jove Viñales, del que porto parlant des de la primera cursa, va aconseguir sorprendre a Nico Terol en l'últim revolt per fer-se amb la seva primera victòria en la que és només la seva quarta cursa en el campionat del món. Terol corria la seva cursa número 100.
I de Marc Márquez, del que m'he passat parlant meravelles des que vaig començar amb el blog, ja no se quins adjectius posar-li. De moment ho resumiré amb un: madur.
A motoGp les Honda van humiliar a les Yamaha, i no hi ha una altra amenra de dir-ho. Les 3 Honda oficials i la de Simoncelli van ser més ràpides que la Yamaha de Lorenzo, que a més va veure com Rossi també el superava. Sort va tenir de la caiguda de Pedrosa, que el fa mantenir el liderat al Mundial. Però anem cursa a cursa.

125cc

Viñales eufòric, i amb raó.

Maverick Viñales. Recordem aquest nom. Perquè la primera cursa va ser el primer del grup perseguidor, però el van avançar a l'últim revolt de la última volta dos pilots més veterans. Perquè a Jerez, que es coneixia el circuit, ja apuntava a podi però la moto en va tenir prou i no va voler acompanyar-lo al podi. Perquè a Estoril 2 mil·lèsimes el van apartar del podi, com podeu recordar amb aquesta foto. I perquè quan per fi va qualificar bé, i no va haver de reumtar, va poder escapar-se amb Terol. Cada volta es distanciaven més de la resta, i de seguida es va veure com seria un duel entre els dos per la victòria. Terol, gat vell, el deixava anar primer per estudiar-lo, però Viñales li feia gestos per què fos Terol qui anés davant. Així vam arribar a la última volta, i com he escrit, Viñales va passar a Terol en un lloc on teòricament no es pot, com els gran d'aquest esport. Terol ben content ja que porta 95 punts de 100 possibles, i la distància amb el segon classificat a la general encara és més gran. Tothom content, més o menys.

Moto2

A en Marc per fi li surten les coses.

Marc Márquez, senyores i senyors, ha acabat una cursa. I quan per fi ha acabat una cursa, ho ha fet com molts esperàvem i suposàvem: guanyant. I això que la cursa va ser com cada cap de setmana: mala sortida, por al primer revolt, i calam en les primeres 2 voltes. Quan el pneumàtic s'escalfa, a tirar endavant i a remuntar. Por sort, per fi va avançar els pilots amb calama, i encert, i va poder arribar al grup de davant. Sense presses, es va anar treient rivals de sobre i quan per fi es va posar primer va intentar escapar-se amb una volta al límit. Posant-nos a tots dels nervis, es va passar tota la volta amb derrapades, creuant la moto, i arriscant un munt. El resultat va ser que els hi va clavar un segon en una volta i que quan se'n van donar compte, el català ja s'havia escapat. Una superioritat que xocava amb el 0 del seu caseller de punts.
Segon va arribar Takahashi i tercer el líder Bradl. Iannone va caure.

MotoGp

Pedrosa, instants abans d'anar-se'n al terra.

Stoner va fer un "veni, vidi vinci". Als entrenaments sempre va estar davant de Pedrosa, com havia passat a Qatar, però la cursa anterior de Pedrosa ens feia pensar que al final tindríem duel entre els dos "galls" de la marca japonesa. res més lluny de la realitat, ja que a la cursa de seguida vam veure com Stoner s'escapava cap a la victòria i en Dani tenia problemes per mantenir la segona plaça. Simoncelli sa'costava en solitari, i perillosament, fins que quan va tenir la primera mínima opció el va intentar avançar per on va poder. Va provar-ho per fora, i li va tallar la traçada. Pedrosa no el va poder esquivar, ni frenar a temps, i el va tocar pel darrere, perdent la estabilitat i anant al terra. El resultat ja el sabem tots: clavícula trencada, dubte de cara al gran premi de Catalunya i els ànims sota terra. Simoncelli va ser sancionat amb un ride-trough, perdent així les opcions de podi. Pel darrere Lorenzo, Dovizioso i rossi lluitaven per 2 posicions pel podi, i sorprenent va ser Lorenzo qui se'n va quedar fora. Amb una errada estranya i impròpia d'ell, va sortir-se en una corba i es va quedar a una distància que no va poder retallar als dos italians. Dovizioso es va posar segon i Rossi ho va intentar, però no el va poder avançar.
Lorenzo, com he dit, manté el lideratge d'un Mundial que encapçalarien Stoner i Pedrosa si no els haguessin tirat al terra. La sort dels campions, que ataca de nou.
En Toni Elias, per cert, millora i ara ja lluita amb la Suzuki de Bautista i les Ducati no oficials. Petits passets, però millorant cursa a cursa.

http://www.motogp.com/es/Results+Statistics/2011/FRA/

Fotografies propietat de MotoGp.com