No era el dia 26. Però si era 16, i era el dia del seu aniversari. Però hi van haver 26 voltes, i damunt la seva fantàstica Honda amb el número 26, el dia que feia 26 anys va guanyar la cursa i així el seu segon campionat del món. Amb l'absència de Lorenzo a la cursa per lesió, amb una sisena plaça n'hi havia prou, però era més difícil per Stoner quedar sisé que no pas fer la cursa que fa sempre, i com es sent més còmode. Lorenzo es va destrossar un dit de la mà, i ha necessitat cirurgia re-constructiva, així que de moment es dubte de cara a la cursa de la setmana vinent. En les altres categories vam veure la remuntada de l'any de Marc Màrquez, i una cursa molt moguda degut a les condicions climatològiques a 125cc.

MotoGp

Stoner i Honda, campions del món

Stoner, Stoner i Stoner. Podi en totes les curses menys a Jerez on Rossi el va fer caure, no ha tingut rival aquest any. Pedrosa s'ha vist clarament superat pel seu company d'equip, i ja se li van acanat les excuses. I aquesta cursa va ser un nou desastre pel pilot català. Hayden va sorprendre a la sortida, però amb el pas de les voltes es va veure superat per totes les Honda, que sense els pilots Yamaha oficials es van veure amb una superioritat increïble respecte la resta. Stoner estava en una altre món, i el seguien Simoncelli, i a uns metres de l'italià Pedrosa i Dovizioso lluitaven per la tercera plaça de la cursa i del campionat del món. Pedrosa havia sortit amb rodes toves, i cada volta li costava seguir més el ritme del seu company d'equip. Pel darrere Rossi remuntava i avançava a Hayden, anant a per Bautista en la cinquena posició. Però la remuntada no va durar gaire ja que en la famosa corba en baixada del circuit australià Rossi va avançar Bautista però no va poder controlar la moto i se'n va anar al terra. Dos abandonaments consecutius d'Il Dottore que no fan més que demostrar el mal any que ha tingut.
A poques voltes pel final es va posar a ploure, donant certa emoció a la cursa, no obstant Bautista, Aoyama i Crutchlow van caure amb les primeres gotes. Alguns pilots com Hayden van entrar a canviar pneumàtics, però va ser un error com es va veure més tard. Stoner va controlar la distància, assegurant-se la victòria i el títol. Simoncelli va aconseguir el seu segon podi de la temporada i Dovizioso va entrar tercer. Elias, amb tots els abandonaments i canvis de temps va quedar 8è, però doblat per Stoner. Veurem on va l'any que ve.

Moto2

Márquez acaba el podi tot i sortir últim

El resum de la cursa seria veure en càmera subjectiva la sortida de Márquez. Amb la sanció que el va fer sortir 38è i últim, Márquez va passar de la 38ena posició a la setzena en una volta. En 4.445 metres i 12 revolts va avançar 22 pilots. Si comptem que en va passar 10 en la recta de sortida, i crec que van ser menys, tenim que com a mínim va passar un pilot per revolt. Espectacular, i intentaré trobar aquesta volta en vídeo. Ha d'existir. En poques voltes es va posar quart, i retallava distància amb el tercer classificat, Corti. A més, també anava esgarrapant temps als dos pilots que s'havien escapat a per la victòria: de Angelis i Bradl. Quan va arribar a Corti el va avançar sense problemes però ja no va poder més. Els pneumàtics i el físic li van dir prou i els 3 segons que li portaven de Angelis i Bradl van ser massa per un pilot que guanyi o no guanyi aquest any, ha demostrat ser el millor i am diferència. Les dos últimes voltes van ser una tortura per Màrquez i Bradl. El català no tenia pneumàtics i veia com Corti, que estava fent la cursa de la seva vida, no li regalaria la tercera posició. I Bradl, nerviós pel fet que Márquez estès en posició de podi com li deien per la pissarra, era avançat per de Angelis que s'havia passat la cursa estudiant-lo. Bradl va intentar recuperar la primera posició a l'instant, però en un lloc on no tenia espai i va estar a punt d'anar-se'n al terra. Márquez va lluitar fins la mateixa línia d'arribada per mantenir la tercera posició, cedint només 4 punts respecte Bradl i perdent, això si, el lideratge del campionat. Però encara depèn d'ell mateix, així que en principi no s'haurà de patir. Dubto que sigui així. Gran cursa, per cert, de Polyccio que fins i tot ha liderat breument la cursa, acabant cinquè.

125cc

Bona victòria de Sandro Cortese

Cursa moguda, que va començar amb l'asfalt mullat, que es va anar assecant i que va ser interrompuda a 2 voltes pel final donant-la per acabada perquè tornava a ploure. Cursa d'arriscar amb la elecció dels pneumàtics, d'arriscar a la pista, i en definitiva, cursa molt perillosa per un Nico terol que defensava 31 punts respecte a Zarco. I com ja va fer a la República Txeca, Nico va sortir a conservar i a no caure. Cortese i Zarco van sortir molt forts, i quan la pista ja estava més seca no van tenir problemes per atrapar a Adrià Martin que portava pneumàtics de pluja. Cortese començava a marcar un ritme impossible per Zarco, que estava prou content amb les notícies de la posició de Terol. La felicitat de Zarco no va durar gaire, ja que Terol va reaccionar i des de la onzena posició va remuntar fins la sisena. Zarco a més, era atrapat per Efren Vázquez i Salom. En un final de cursa molt emocionant Salom li va guanyar la partida a Zarco, que almenys va entrar tercer, retallant 6 punts a Terol, en un dia on segurament podria haver recuperat molt més. Vinyales va tenir alguns problemes amb la moto a l'inici de la cursa, i quan va agafar el ritme ja va ser tard. Tot i acabar la cursa rodant pràcticament un segon més ràpid que el líder, només va poder acabar vuitè, això si, des de la 25ena posició.
2 curses i 25 punts separen Terol i Zarco. Molt em sembla que l'emoció estarà a Moto2.


http://www.motogp.com/en/Results+Statistics

Llegir més...

Després d'alguns gran premis sense escriure les cròniques, aprofito el lideratge de Marc Màrquez (pilot preferit en l'actualitat del qui ús escriu) per tornar-hi. I és que a falta de 3 grans premis, tenim dos campionats decidits si no hi ha una sorpresa majúscula, i només un està igualat. A MotoGp tot i el problemes amb els frens Stoner va fer un nou podi, i si no és campió a casa seva (Austràlia) el següent gran premi de Malàisia sembla el definitiu. Terol potser ha d'esperar a València, però depèn d'ell mateix per tancar-ho a Malàisia juntament amb Stoner. Qui sembla haurà d'esperar a València, com la temporada anterior, és Marc Márquez. Després de retallar més de 80 punts, s'ha posat per davant de Bradl i la projecció fa pinta de seguir així. Només una desgràcia en forma d'averia mecànica o caiguda faria perdre el campionat al jove cerverí. Ja sabeu la dita: fins que no estigui al blat, tancat i ben lligat...

125cc

Zarco per fi aconsegueix guanyar

Per fi. Feia una mica de llàstima, pena o fins i tot gràcia pel ridícul. Zarco va guanyar després de 8 podis. Al novè va arribar la victòria, i ara que veu a Terol a 31 punts recordarà aquells segones posicions estranyes, decidides pels comissaris o amb males decisions per part seva. Aquests 31 punts podrien ser fàcilment 10, però la experiència és un grau, i Terol se n'ha sabut aprofitar. Durant la cursa de seguida es van escapar Terol, Faubel i Zarco. Faubel, amb problemes físics es va anar quedant penjat i a la segona meitat de la cursa Terol es va veure incapaç de seguir el ritme de Zarco, que va volar cap a la victòria. S'ha de destacar la cursa de Viñales, que va sortir 35è ja que va trencar la cadena de la moto a la volta de formació. Va passar de la 35ena posició a la quarta final, i molt a prop del podi. Una pena, podria haver disputat la victòria final.

Moto2

Nova victòria de Iannone, que està en forma

Per una vegada, la cursa de Moto2 no va ser un espectacle. No vull dir que fos avorrida, però Màrquez, Bradl, Iannone i els demés ens han malacostumat. I molt. I això que la cursa va començar com sempre, amb els 4 escapats que últimament manen a les curses: Iannone, Bradl, Marquez i Corsi. A les poques voltes Lüthi i de Angelis es van afegir al grup, que com he dit aquesta vegada no hi van haver molts avançaments. Marquez va avançar Iannone, però no va poder canviar el ritme i l'italià es va tornar a posar per davant. A poques voltes del final Iannone va fer un canvi de ritme que només Márquez va poder respondre. Pel darrere Bradl tenia problemes amb Lüthi i Corsi, i quan Márquez ho va saber va preferir no arriscar i quedar-se amb la segona plaça. Lüthi va fer-se amb la tercera plaça, relegant a Bradl a la quart plaça i el més important: a la segona posició de la general. Per darrere d'un cerverí de 18 anyets.

MotoGp

Pedrosa somrient! Malauradament, no és gaire habitual

Cursa estranya, amb ride-troughs, caigudes i sortides de pista. A la sortida Dovizioso es va avançar al semàfor, i Simoncelli seguint-lo també s'ho va saltar. A més, al segon revolt Rossi es va tocar amb Lorenzo, i va xocar amb Spies, caient i emportant-se'l per davant. Spies va poder seguir però Rossi no. No crec que es pugui acusar a cap dels pilots de la caiguda, i només els fanàtics de Rossi culparien a Lorenzo i viceversa. Per davant, Stoner es començava a escapar, i Dovizioso intentava seguir-lo fins que va haver de complir la sanció. Semblava que Stoner guanyaria fàcil, però un problema amb els frens va provocar una excursió de l'australià per la grava, fent-li perdre molt de temps i totes les opcions a la victòria final. Pedrosa es va trobar primers, sense els seus dos companys d'equip que tenien millor ritme davant seu. Ho va aprofitar a les mil meravelles per anar controlant a Lorenzo, i assegurar-se la victòria. Stoner va remuntar fins la tercera plaça, però mai va tenir opcions d'atrapar Stoner. La llàstima van ser les caigudes de Bautista, que estava fent la seva millor cursa rodant en quart posició i d'Elias, que també estava sorprenent amb una molt meritòria sisena plaça. 

I res més, ja tenim ganes de saber qui seran els campions del món. Des d'aquí felicitar a Carles Checa, campió del món de Superbikes. Una alegria per Ducati, després de deixar-se els diners amb Rossi, que almenys en el campionat de Superbikes puguin estar contents i orgullosos.

http://www.motogp.com/en/Results+Statistics

Llegir més...

Després de 3 setmanes els de MotoGp i un mes les altres dues categories, aquesta cursa pintava molt clau per veure les opcions dels pilots que anaven a la caça dels dominadors del moment: Stoner, Bradl i Terol. Amb les motos de l'any que ve en procés de desenvolupament, sembla el moment clau per decidir quin tant per cent dels esforços es posaran en la moto de la temporada següent i quins en la de l'actual. Doncs seguim amb molts dubtes.
Stoner va ser l'únic dels líders que va guanyar. De fet, va ser la cursa que va guanyar amb més autoritat i en la que va treure més punts al seu principal rival. Així, mentre la emoció torna a 125cc i a Moto2, el Mundial de MotoGp sembla que cada cop està més decantat.

Problemes, i greus, per Lorenzo

MotoGp
Stoner imperial, Lorenzo decepcionant, Rossi lluitador i Pedrosa... quin adjectiu s'escau més a Pedrosa aquesta cursa? El primer que em ve al cap és perdedor, però em sembla dur i injust, en un pilot que ha guanyat 3 Mundials i un munt de curses. Potser desgraciat, o senzillament desafortunat. No ho sé, però el cas és que la cursa que feia tota la pinta que Pedrosa podia sortir primer, i escapar-se no li va anar així. Va caure, i va ser el seu company d'equip el que es va escapar amb una facilitat que va sorprendre a tothom. Pel darrer, Lorenzo va pagar la mala elecció dels pneumàtics i va veure com no podia amb Dovizioso i amb Simoncelli, qui va debutar al podi de la màxima categoria. La quarta posició de Lorenzo el deixa a 32 punts d'Stoner. Elias va fer una gran cursa, i sembla haver començat a millorar la moto. 11è, lluitant amb Barberà per la desena posició fins el final. També Rossi sembla que té una moto millor després de l'aturada ja que tot i quedar sisé, només va entrar a 12 segons d'Stoner. Una gran millora.

Moto2

Final més que emocionant

La millor cursa del cap de setmana, amb molta diferència. I és que on hi ha Marc Márquez hi ha alegria. I va haver-hi molt Márquez. Des del principi Bradl va intentar escapar-se, però mai ho va aconseguir del tot, i entre Márquez i Iannone el van atrapar. I un cop estaven en grup, van començar les hostilitats. Iannone passava a Bradl, Márquez a Bradl, Bradl a Márquez, de Angelis a Márquez i Bradl, Bradl a de Angelis, Bradl a Iannone... i podria seguir algunes línies més. En un toc amb de Angelis, Márquez va perdre la roda de Iannone i Bradl però quan els va atrapar es va posar primer. Sigui pel desgast dels pneumàtics o per la posada a punt, la moto de Márquez semblava un punt més lenta que la dels seus rivals, i per aquest motiu a la última volta no va poder parar a Iannone, que el va superar i no va donar opcions de ser atrapat. Almenys Márquez retalla 4 punts a Bradl, però 43 encara semblen molts. Veurem.

125cc

Podi poc habitual

Si no coneixeu els 3 del podi, tranquils. No hi ha Viñales, no hi ha el líder Terol, i el jove de groc és un espanyol que es diu Moncayo. I tot va començar amb l'abandonament de Terol per problemes mecànics amb la moto. Dos pilots es van escapar clarament, i ja es va veure que es jugarien la victòria: Cortese i Zarco. Darrere hi havia un grup de 5-6 pilots que es jugarien l'últim calaix del podi, que després de molts avançaments i lluites pròpies dels 125cc, va ser per Moncayo, seguit de Faubel, Gadea i Viñales, que va desaprofitar una gran oportunitat per acostar-se al líder Terol. Tampoc Zarco va poder retallar el màxim possible a Terol, ja que es va veure superat per Cortese. El Mundial està més emocionant que mai, amb Zarco a 12 punts i Viñales a 34. Al final encara hi haurà lluita i tot.


Estadístiques, classificacions i temps a la web oficial

Llegir més...

El pitjor gran premi de cada temporada. Així de clar, i no és perquè el circuit de Laguna Seca no sigui prou espectacular. És perquè la única categoria que disputa el gran premi és la de MotoGp, i això li resta molta emoció al gran premi. Amb números, més de 70 dels 80 i tants pilots que conformen el Mundial no han vingut a Laguna Seca. Així, sense Maverick, Zarco, Terol, Márquez, Bradl, Redding, Sofouglou i tants altres, jo almenys vaig trobar a faltar els avançaments i lluita habitual de les categories de 125cc i de Moto2.
Si algú va salvar la jornada va ser l'home de la foto. Stoner va protagonitzar dos avançaments increïbles a Pedrosa i després a Lorenzo. A més, la famosa cursa del cork screw (llevataps) sempre ens deixa grans imatges, sobretot a la primera volta quan tots els pilots passen en fila índia.

La cursa va començar amb un Lorenzo molt fort, conservant la primera posició de la pole i amb Pedrosa i Stoner darrere. Al principi semblava que pedrosa li seguia el ritme sense problemes, i que Stoner patia una mica més per seguir la roda del català. Pel darrere, Dovizioso mantenia la quarta posició, Simoncelli queia una vegada més i Spies tancava el grup de les Honda/Yamaha oficials. Després, les Ducati i els altres. Rossi va intentar treure el cap a les posicions davanteres a la sortida, però mai va poder passar de la sisena posició. Sembla que torna a acostar-se als de davant, almenys no va estar tant darrere en entrenaments, i "només" va quedar a 10 segons d'Spies/Dovizioso.

Així va anar la primera meitat del gran premi

Lorenzo intentava escapar-se amb un ritme alt i constant, però no podia. Pedrosa li aguantava el tipus motl bé, i Stoner no acabava mai de perdre la roda de Pedrosa. Fins a la meitat de la cursa, quan pedrosa va començar a baixar el ritme. Lorenzo semblava trencar la cursa, i així ho va veure també Stoner, que va avançar a en Dani a la frenada anterior del llevataps, que es fa a cegues. Lorenzo estava a gairebé un segon, però Stoner va sorprendre a tothom amb un canvi de ritme espectacular. En poques voltes es va enganxar a la roda de Lorenzo, i el va avançar a la sortida de la corba d'entrada a meta, accelerant abans i passant-lo per fora a la recta. La cursa pintava que tindria un duel final Stoner/Lorenzo com el de la cursa passada, però no va ser així. Lorenzo es va desinflar en el moment que Stoner el va passar, i quan se'n va donar compte ja estava a un segon, i ho tenia impossible. Stoner va seguir unes voltes més amb un ritme de cursa impropi pel teòric desgast del pneumàtics, i així va entrar sol a la meta. Augmenta 5 punts la distància amb Lorenzo, i ja són 20. Segurament el fet que tant Pedrosa com Lorenzo tinguessin problemes físics va ajudar al canvi de ritme final d'Stoner, però també és veritat que es va passar el principi de curs estalviant gomes. Molt intel·ligent, i molt centrat. Fa pinta de campió, però Lorenzo no ha dit la última paraula.

veure tota la informació a la web de motogp.com

Llegir més...

Probablement el millor cap de setmana de curses de l'any. Sobretot per la cursa de MotoGp, que a diferència del que veiem habitualment ha tingut una última volta molt moguda, amb avançaments en l'últim revolt amb molts pilots implicats. A més, segons l'organització més de 100.000 persones estaven al circuit, cosa que sempre s'agraeix i confirma que aquest esport està en forma. A Moto2 i a 125cc també hi ha hagut final apretat, però ja és més habitual. Les característiques del circuit fan molt difícil que ningú s'escapi, i només Pedrosa i Márquez han aconseguit treure un metres als seus rival per poder arribar amb tranquil·litat. Molt diferent ha sigut la diferència entre els dos primers classificats de 125cc.

125cc
La foto parla per si sola. Igualtat extrema en gairebé tota la cursa, encara que molts pensem que si Maverick Viñales hagués completat una bona sortida, tenia un punt de ritme superior a la resta. Però el jove català ha sortit molt malament des de la pole, i ha baixat fins la desena posició. La remuntada no li ha costat gaire aparentment, però si que l'hi ha espatllat la seva estratègia. A diferència dels seus principals rivals, portava pneumàtics tous que li havien d'anar millor al principi de cursa i així poder-se escapar. Ha remuntat molt poc a poc, avançant a un pilot cada volta, amb calma i sense voler gastar més del compte. S'ha posat primer, i semblava que podria escapar-se. No ha pogut, però el que si ha fet es trencar la cursa. Només Faubel i Zarco l'han pogut seguir, i Terol s'ha quedat despenjat. Entrava a la última volta amb aparentment tot controlat, i amb uns metres de marge. Però Faubel se li ha colat en un revolt, s'ha tingut d'obrir i Zarco també l'ha passat. Així doncs, només ha pogut quedar tercer i veure com els dos pilots de davant seu empataven a temps, fins i tot després del video-finish. La victòria ha estat per Faubel per tenir millor volta ràpida.

Moto2
Márquez s'ha adaptat definitivament a la categoria. Bradl tremola, i tot i la seva increïble regularitat veu com Márquez és més ràpid en entrenaments, en cursa, i que en resum és millor. Si el coixí de punts serà suficient o no només ens ho dirà el temps. Avui hem vist a un Márquez intel·ligent, jugant amb els seus rivals i demostrant qui és el millor. Ha sortit bé, s'ha posat primer i ha intentat escapar-se. Al veure que no podia, s'ha deixat passar per Bradl per veure quin ritme portava i estalviar pneumàtics. Ha estat tranquil a la segona posició, amb avançaments puntuals amb de Angelis a la tercera plaça, però sempre controlant a Bradl. Quan li ha semblat, ha passat a Bradl per  l'exterior, en baixada, pel piano i en el punt del circuit on és va més ràpid. Quan Bradl encara s'estava fregant els ulls ha aprofitat per canviar el ritme, i molt poc a poc ha agafat uns metres que li han servit per alçar-se amb la victòria. Són 47 punts, si. Però Márquez té ganes de Mundial.

MotoGp
Bona cursa, molt bona cursa. Cursa en grup, on els tres gallets de la categoria s'han intercanviat el lideratge, i on s'ha vist el pitjor cap de setmana de la història del més gran. Pels més nostàlgics, si són fans de Schumacher i de Rossi, no està sent el seu any. Però en fi. Els joves estan en forma, i quan semblava que només Stoner i Lorenzo es repartirien les victòries ha tornat el millor dani per demostrar que és un gran pilot. Hem tingut moltes fases de la cursa. Primer manava Lorenzo, però de seguida s'ha posat primer Stoner. Ho ha intentat, però no s'ha pogut escapar. Després s'ha tornat a posar primer Lorenzo, que molt poc a poc ha anat obrint forat. Fins que Pedrosa s'ha posat segon, i ha començat a eixugar la distància. S'ha posat primer, i ha intentat fer el canvi de ritme definitiu. Els avançaments entre Lorenzo i Stoner l'ha ajudat, i així ha agafat els metres necessaris per poder estar més o menys tranquil a les dues últimes voltes. Semblava que Stoner quedaria segon, però les tres últimes corbes de Lorenzo han sigut un espectacle i l'ha avançat. Pel darrere han entrat Dovizioso, Spies i Simoncelli. I després dels oficials, ha entrat Bautista davant les dues Ducatis oficials. Han arribat junts Rossi, Hayden i Bautista, i Rossi ha sigut el tercer d'aquest grup. Greus problemes, i potser ja no es pot excusar tot amb la moto. Esperem una cursa semblant a Laguna Seca!

Estadístiques: http://www.motogp.com/en/Results+Statistics/2011/GER/MotoGP/RAC

Llegir més...

Cap de setmana estrany, on hem viscut la tornada de Pedrosa i hem vist ploure a la Toscana italiana en juliol. Està vist que aquesta temporada ha de ploure en cada gran premi, ja sigui en cursa o en entrenaments. Jo només recordo una cursa en pluja a Mugello en els últims 15 anys, i per sort no ha estat així avui. I com sempre, hem viscut tres curses molt diferents: les dues primeres interessants, amb finals emocionants i amb batalles per la victòria o pel podi. A MotoGp sembla impossible poder viure emoció fins el final, i això que avui hem tingut una de les millors curses de la temporada, amb una remuntada de Lorenzo a les últimes voltes que ha deixat al "intractable" Stoner menys intractable i menys líder. Però repassem cursa a cursa.


125cc

Terol i Zarco, en el seu duel

De títol fàcil: el retorn de Terol. I quin retorn! El dijous, a la seva arribada al circuit, els metges no tenien molt clar deixar-lo córrer amb les condicions físiques que estava, però les seves ganes els van convèncer. I en els primers entrenaments ja es va veure que havia estat una bona decisió. I avui, ja en sec, la cursa hauria estat un passeig de Terol si Zarco no hagués impedit. S'han aprofitat de la mala sortida de Viñales, que quan s'ha posat tercer ja estava a 4 segons, i amb molts pilots darrere intentant-lo avançar. No ha pogut mai tenir un ritme regular més ràpid que els dos de davant, i a mitja cursa ja teniem definits els dos punts d'atenció: Zarco i terol lluitant per la victòria, i Viñales, Faubel, Vázquez i més pilots per pujar a l'últim calaix del podi. I han guanyat Terol i Viñales, amb dos estils molt diferents. Terol ha anat darrere les últimes 3 voltes, analitzant l'estil de pilotatge i calculant com aprofitar la recta per passar a Zarco, que ho ha fet amb aparent facilitat al moment de l'arribada. Viñales, en canvi, a preferit fer una última volta donant-ho tot, agafant uns metres de marge per no patir a la llarga recta. primer i tercer, i amb el permís de Zarco i Folger, cada cop sembla més que es jugaran el Mundial. Però Terol té un coixí de punts importants, i podrà jugar molt amb això.

Moto2

Encara té temps de guanyar el campionat?

Cursa amb grup, com de vegades veiem a 125cc. Com diuen els experts, Mugello és un circuit on és molt difícil escapar-se, ja que la llarga recta amb apurada de frenada es molt propícia per frenar una mica més tarda que el pliot que va davant teu, i així recuperar. I amb les condicions d'entrenaments i igulatat de les motos de la categoria, no hi havia cap pilot que tingués un ritme molt més alt. I així hem tingut davant els gallets de la categoria: Márquez, Smith, Bradl, de Angelis i Iannone. Amb el pas de les voltes, el grup es va reduïr a 3: Smith, Bradl i Márquez. Semblava que en Marc tenia el millor ritme, però no aconseguia trencar la cursa com a ell li agrada. Smith tampoc afluixava, i Bradl estava a la expectativa. A dues voltes pel final en Marc ha avançat a Smith amb una maniobra molt agressiva, posant la moto i confiant que el pilot que avançava s'apartés. Una maniobra que fa 6 mesos tothom aplaudia, i que ara només s'aplaudeix si es fa fora de MotoGp. Si Simoncelli fa un avançament així, hi ha algun comentarista de TVE que demanaria lapidació a la plaça del poble pel polèmic pilot italià.
Al final, Bradl també ha passat a Smith perdent el mínim de punts al campionat, que és el que més li interessa. Márquez està lluny, però les sensacions són bones i cada dia se'l veu millor i més segur.

MotoGp

Lorenzo deixant les Honda darrere

Probablement la millor cursa de la temporada, o una de les millors. Potser si Simoncelli es centra i acaba les curses regularment, i quan Pedrosa torni a ser competitiu podrem veure més avançaments i alternatives a la victòria, però avui hem vist el millor que podíem. Pedrosa i Rossi remuntant degut a una mala sortida i una mala classifiació, i sobretot una gran batalla entre Stoner i Lorenzo. Com passa en els últims anys, no em refereixo a una batalla d'avançaments, sino a una batalla de temps. Stoner s'ha escapat de seguida i semblava que tenia la victòria a la butxaca, però mai s'ha pogut escapar a més de 2 segons. Dovizioso anava segon amb Lorenzo tercer, buscant el seu ritme i esperant tenir poca gasolina i els pneumàtics en el millor estat possible. Quan li ha semblat ha passat a Dovi, i s'ha llençat a per Stoner. Al principi semblava que no podria recuperar els 2 segons, ja que només retallava una dècima, o 2 com a molt, però en 2 voltes li ha retallat un segon, i quan l'ha trobat l'ha passat com ha volgut. I la festa per Lorenzo ja ha estat completa quan Dovi ha passat a Stoner, fent-lo perdre 4 punts que de cara al Mundial poden ser molt importants. Bona victòria de Lorenzo, que s'ha pogut desfogar amb el públic italià, que li té molta mania.

Vinyeta de la Gazzeta dello Sport.

http://www.motogp.com/es/Results+Statistics/2011/ITA/MotoGP/RAC

Fotografies propietat de MotoGp.com

Llegir més...

Aquí a la esquerra tenim la foto del gran triomfador del gran premi d'Assen: Ben Spies. Feia molts i molts grans premis que el guanyador d'una cursa de MotoGp no era cap dels quatre fantàstics - Lorenzo, Stoner, Pedrosa i Rossi- i a més va ser una victòria inapel·lable.
El cap de setmana va estar marcat per les condicions climatològiques, i una vegada més, va ser a MotoGp on vam veure una cursa més avorrida i amb menys problemes de pluja. On van haver-hi avançaments, canvis de líder, i victòries dels dos catalans millors de la graella: Maverick Viñales i Marc Márquez. A més, els campionats de 125cc i Moto2 semblen obrir-se una miqueta amb els dos 0 dels seus líders: Bradl i Terol. Però només una miqueta.

125cc

Viñales impressiona

Cursa marcada des de bon inici per l'absència de Terol, que van saber aprofitar els aspirants a la categoria com Zarco, Folger o Cortese. però també hi havien els espanyols Luis Salom, Sergio Gadea i un tal Maverick Viñales, que sortia des de la pole. L'intercanvi de posicions era constant, i en les primeres voltes Viñales anava amb molt de compte, acostumant-se a les condicions de la pista. Però poc a poc va anar agafant confiança, i amb el pas de les voltes i l'empitjorament del temps, va anar avançant als pilots que tenia davant fins arribar a la primera posició. I quan la pluja ja era total, i molt forta, va ser quan Maverick Viñales va aconseguir escapar-se del grup i així trencar la cursa. Per sort per tots els pilots, direcció de cursa va decidir cancel·lar la prova, perquè era massa perillós. I per sort pels tres espanyols que estaven en posició de podi, ja s'havien complert 3/4 parts de la cursa, i es va donar la cursa per acabada i els punts complets. 25 per Maverick, 20 per Salom i 16 per Gadea, el company de Maverick.
Ara Terol veu com Folger, Cortese, Zarco i Viñales se li acosten, i tot i tenir una cursa de marge, el campionat no està tant decidit com semblava.

Moto2

Márquez sembla agafar el ritme de la categoria

La cursa es va declarar en sec, tot i la forta pluja de feia una hora. Com he dit, el temps era una loteria i els pilots van sortir amb molta cautela. Bradl, com sempre, va sortir molt conservador i a més amb reglatges de pista seca al 100%, confiant que l'asfalt s'aniria assecant. No li va funcionar, ja que tot i que les primeres voltes l'asfalt s'anava assecant per on passaven les motos, no podia seguir el ritme dels pilots capdavanters i cada volta era un infern que es traduïa en forma de pèrdua de posició. Però la part interessant estava al davant, amb 4 pilots lluitant pel podi. Bradley Smith, Sofuoglu, Márquez i Takahashi. Al principi, amb la pista més molla, era Smith el que comandava el grup, però a mitja cursa Sofouglu va passar al capdavant amb Márquez darrere i Smith passant a la tercera posició. Semblava que Sofouglu s'escapava, però es va posar a ploure i va ser Marc márquez el que tenia millor ritme. Es va posar primer, i com Viñales, en dues voltes es va escapar. Takahashi va caure, com també ho va fer en Pol Espargaró quan semblava tenir bon ritme, i Bradl a la última volta.
Ara Márquez ja es segon del campionat, amb només 3 curses acabades: 70 punts ( 25 + 20 + 25). El problema són les 4 caigudes amb els seus respectius 0's.

MotoGp

Spies compleix un somni

Cada cop més avorrit. Sembla F1. Sortida, amb Simoncelli davant. Surt malament, avança a Lorenzo però cau, i arrossega a Lorenzo al terra. Per davant, Spies s'escapa, Stoner no el pot agafar, i Dovizioso no pot amb Stoner. Rossi no pot amb Dovizioso i Crutchlow no pot amb Rossi. I així fins als dos últims classificats, que eren Lorenzo i Simoncelli. Lorenzo va fer una gran remuntada fins la sisena posició i Simoncelli fins la novena. Els dos van tenir sort que les dues Yamaha de Crutchlow i Edwards van tenir problemes.
Stoner més líder. Lorenzo amb moto inferior. Pedrosa no guanyarà mai un Mundial. I Rossi està vell i no té moto. Hi ha qui creu en els miracles. Jo esperaré les noves normes del 2012.

http://www.motogp.com/en/Results+Statistics/2011/

Fotografies propietat d'ACB.com

Llegir més...

La pluja va amrcar el gran premi de la Gran Bretanya, encar que no és ni molt menys poc habitual. El problema es que la classificaió del dissabte es va fer en sec, i les referències dels entrenaments en divendres quedaven lluny. En sec no hi va haver gaires sorpreses, potser el més destacat en positiu va ser marc márquez, que va aconseguir treure-li la pole a Bradl, que les havia aconseguit totes. El més destacat en negatiu va ser Valentino Rossi, que en tots els entrenaments va estar lluitant amb Elias i Capirossi per no ser l'últim. Sense dubtar-ho ni una mica, va ser el pitjor cap de setmana de Valentino Rossi en aquest mileni. Seguríssim.
Per cert, la foto que acompanya aquestes línies és la del podi final a MotoGp, on podi d'aqulls on tothom està feliç. Stoner per la victòria i el 0 de Lorenzo, Dovizioso per la segona posició i sobretot Edwards. Un home que es va trencar la clavícula feia 7 dies, aconseguia un podi. Enorme.


MotoGp

Lorenzo cau moltes curses després

Stoner + Honda és una fórmula que sembla que només té una solució: campionat. L'únic que li podia disputar el títol en condicions era Pedrosa, però amb les seves absències el campionat ja és impossible. Lorenzo és un pilot molt regular, i d'aquests ultra-competitius, però no pot més. Va caure per les seves excessives ganes d'avançar a Dovizioso i mantenir el liderat al Mundial, i ara veu com Stoner ja li treu 18 punts i les millores a la Yamha arribaran a finals d'agost. I per molt Lorenzo que sigui, sap perfectament que el 0 d'Stoner a Jerez va ser un regal d'en Rossi, i que pot donar les gràcies. I parlant de Valentino Rossi, destacar la seva enèsima i treballada remuntada, que el va portar a la sisena plaça final. Si hagués tingut bon ritme o bona posada a punt podria haver arribat a la tercera plaça, però diu molt que en el seu pitjor cap de setmana acabi quedant sisé. No li van bé les coses, però és molt gran. El més gran? Potser ara ja no.
Per cert, Toni Elias que es jugava seguir a l'equip va quedar vuité. Potser no es suficient, i s'està parlant de que el gran premi d'Assen (el següent) pot ser l'últim del seu equip. Esperem que no sigui així.

Moto2

Bradl camí del títol

Com la de MotoGp, va ser una cursa molt avorrida on vam veure que el líder i màsxim favorit pel Mundial surtia primer, s'escapava i no hi hvai res a fer. Pel darrere Márquez perdia posicions, i quan va començar a recuperar temps va caure i se'n va anar amb un altre 0. Quan acaba, Márquez demostra que té qualitat per lluitar per la victòria, però li costa massa acabar. El seu any ha de ser el proper.
Molt bona cursa de Tito Rabat, acabant sisé en unes condicions duríssimes.
I a la general, els 62 punts d'aventatja de Bradl espanten. I encara espanten més si et apres a pensar qui va segon del campionat. Algú ho sap si no ho escric? Doncs això.

125cc

Molt bona cursa de Folger

I una altra cursa bastant avorrida, tot i que 125cc sempre acaba sent la millor. I millor que hauria estat si el bo d'en Maverick hagués acabat, ja que feia tota la pinta de poder lluitar per agafar els dos pilots que es van escapar des de bon principi: Zarco i Folger. Quan Viñales anava tercer i estava llençat cap als dos homes que comandaven la cursa va caure, perdent així les opcions de podi però deixant una altra vegada molt clar que la seva qualitat és inqüestionable.
La sorpresa va ser la mala actuació de Nico Terol, que va sortir massa conservador i que quan li tocava remuntar ja no es va veure amb el valor necessari amb el que estava plovent.
Els dos homes de davant s'anaven intercanviant la posició, i a 5-6 voltes pel final semblava que Zarco s'escapava cap a la seva primera victòria en el Mundial. Fins que la moto li va donar un ensurt, Folger se li va acostar, i no va poder mantenir el ritme que havia portat. Així, Folger es va veure primer, i amb ritme per escapar-se i no patir al final de la cursa.
Al campionat Folger puja a la segona posició i Zarco a la tercera, amb Terol a dalt de tot mirant-s'ho des d'una distància prou gran: 35 punts.


http://www.motogp.com/en/Results+Statistics/2011/GBR/

Fotografies propietat d'ACB.com

Llegir més...

Amb molt retard, però per fi arriba la crònica del millor cap de setmana pels catalans del 2011. Amb la única mala notícia de la lesió de Pedrosa degut al toc amb Simoncelli (ja en parlarem), em vull concentrar en les dues victòries catalanes, a 125cc i a Moto2. Perquè les dues són molt importants, i merescudes. El jove Viñales, del que porto parlant des de la primera cursa, va aconseguir sorprendre a Nico Terol en l'últim revolt per fer-se amb la seva primera victòria en la que és només la seva quarta cursa en el campionat del món. Terol corria la seva cursa número 100.
I de Marc Márquez, del que m'he passat parlant meravelles des que vaig començar amb el blog, ja no se quins adjectius posar-li. De moment ho resumiré amb un: madur.
A motoGp les Honda van humiliar a les Yamaha, i no hi ha una altra amenra de dir-ho. Les 3 Honda oficials i la de Simoncelli van ser més ràpides que la Yamaha de Lorenzo, que a més va veure com Rossi també el superava. Sort va tenir de la caiguda de Pedrosa, que el fa mantenir el liderat al Mundial. Però anem cursa a cursa.

125cc

Viñales eufòric, i amb raó.

Maverick Viñales. Recordem aquest nom. Perquè la primera cursa va ser el primer del grup perseguidor, però el van avançar a l'últim revolt de la última volta dos pilots més veterans. Perquè a Jerez, que es coneixia el circuit, ja apuntava a podi però la moto en va tenir prou i no va voler acompanyar-lo al podi. Perquè a Estoril 2 mil·lèsimes el van apartar del podi, com podeu recordar amb aquesta foto. I perquè quan per fi va qualificar bé, i no va haver de reumtar, va poder escapar-se amb Terol. Cada volta es distanciaven més de la resta, i de seguida es va veure com seria un duel entre els dos per la victòria. Terol, gat vell, el deixava anar primer per estudiar-lo, però Viñales li feia gestos per què fos Terol qui anés davant. Així vam arribar a la última volta, i com he escrit, Viñales va passar a Terol en un lloc on teòricament no es pot, com els gran d'aquest esport. Terol ben content ja que porta 95 punts de 100 possibles, i la distància amb el segon classificat a la general encara és més gran. Tothom content, més o menys.

Moto2

A en Marc per fi li surten les coses.

Marc Márquez, senyores i senyors, ha acabat una cursa. I quan per fi ha acabat una cursa, ho ha fet com molts esperàvem i suposàvem: guanyant. I això que la cursa va ser com cada cap de setmana: mala sortida, por al primer revolt, i calam en les primeres 2 voltes. Quan el pneumàtic s'escalfa, a tirar endavant i a remuntar. Por sort, per fi va avançar els pilots amb calama, i encert, i va poder arribar al grup de davant. Sense presses, es va anar treient rivals de sobre i quan per fi es va posar primer va intentar escapar-se amb una volta al límit. Posant-nos a tots dels nervis, es va passar tota la volta amb derrapades, creuant la moto, i arriscant un munt. El resultat va ser que els hi va clavar un segon en una volta i que quan se'n van donar compte, el català ja s'havia escapat. Una superioritat que xocava amb el 0 del seu caseller de punts.
Segon va arribar Takahashi i tercer el líder Bradl. Iannone va caure.

MotoGp

Pedrosa, instants abans d'anar-se'n al terra.

Stoner va fer un "veni, vidi vinci". Als entrenaments sempre va estar davant de Pedrosa, com havia passat a Qatar, però la cursa anterior de Pedrosa ens feia pensar que al final tindríem duel entre els dos "galls" de la marca japonesa. res més lluny de la realitat, ja que a la cursa de seguida vam veure com Stoner s'escapava cap a la victòria i en Dani tenia problemes per mantenir la segona plaça. Simoncelli sa'costava en solitari, i perillosament, fins que quan va tenir la primera mínima opció el va intentar avançar per on va poder. Va provar-ho per fora, i li va tallar la traçada. Pedrosa no el va poder esquivar, ni frenar a temps, i el va tocar pel darrere, perdent la estabilitat i anant al terra. El resultat ja el sabem tots: clavícula trencada, dubte de cara al gran premi de Catalunya i els ànims sota terra. Simoncelli va ser sancionat amb un ride-trough, perdent així les opcions de podi. Pel darrere Lorenzo, Dovizioso i rossi lluitaven per 2 posicions pel podi, i sorprenent va ser Lorenzo qui se'n va quedar fora. Amb una errada estranya i impròpia d'ell, va sortir-se en una corba i es va quedar a una distància que no va poder retallar als dos italians. Dovizioso es va posar segon i Rossi ho va intentar, però no el va poder avançar.
Lorenzo, com he dit, manté el lideratge d'un Mundial que encapçalarien Stoner i Pedrosa si no els haguessin tirat al terra. La sort dels campions, que ataca de nou.
En Toni Elias, per cert, millora i ara ja lluita amb la Suzuki de Bautista i les Ducati no oficials. Petits passets, però millorant cursa a cursa.

http://www.motogp.com/es/Results+Statistics/2011/FRA/

Fotografies propietat de MotoGp.com

Llegir més...

Està sent un any dur per mi com a aficionat, ja que Márquez ha caigut en cada cursa, el Rossi no té moto per fer res i 125cc és la única alegria, però només per la il·lusió del debutant Maverick Viñales. Però les curses estan bé, i només a 125cc no hi haurà lluita pel campionat. En les altres categories, no hi ha res de clar, i això sempre es bo.
El cap de setmana a MotoGp va estar marcat per declaracions i Simoncelli, però a l'hora de la cursa Simoncelli va caure al tercer revolt i -atenció topicarro- els pilots van parlar a la pista.
A 125cc vam tenir la típica passejada de Terol, i a MotoGp vam tenir també una cursa bastant hbaitual aquesta temporada: Márquez pel terra, Iannone amb remuntada increïble i Bradl davant.


MotoGp

Incontestable Pedrosa

Cursa molt tàctica, i això es bon senyal per Pedrosa. Va donar una lliçó a Lorenzo, i va sorprendre a tothom. Lorenzo es va posar primer de seguida, amb Pedrosa enganxat darrere. Com he dit, Simoncelli va caure a la primera volta, i així Stoner tenia la tercera posició en solitari. Pel darrere, venien Rossi i Dovizioso, però a una distància que s'anava eixamplant a cada volta que passava. Molts pensàvem que Pedrosa es desinflaria amb el pas de les voltes, i Lorenzo es quedaria sol, però no va ser així. Pedrosa va estar enganxat tota la cursa, i no va provar mai d'avançar-lo. Era evident que no volia desgastar-se, ja que provar l'avançament era senzill a la llarga recta, i que ho faria a poques voltes del final. La tradició marca que quan falten 3 voltes s'ha d'atacar, i suposo que per enganyar a Lorenzo, Pedrosa ho va fer a 4 voltes pel final. El va passar amb una facilitat que demostrava que no havia volgut provar-ho, i es va escapar. Lorenzo es va quedarà amb un pam de nas, però pitjor es va quedar Rossi. Després de 45 minuts davant de Dovizioso, va veure com la Honda de l'italià el passava a la llarga recta per molt pocs metres. Cinquè, i quarta posició al campionat. Lorenzo va primer, amb 4 punts sobre Pedrosa. Tercer està Stoner, amb Rossi quart.

De Rossi dir que definitivament, ja està recuperat dels problemes físics, Si no queda millor és per la moto, o per pilotatge, però físicament ja està bé. Ahir va estar lluitant per la quarta posició, i el seu company va quedar 9è, i només amb 5 segons de marge sobre Elias, que té la pitjor moto de la graella. Evidentment, molt de mèrit d'en Toni que a base de treballar ja comença a veure la llum i no roda últim. En aquesta cursa ja va estar amb les Ducati de l'equip Pramac. I serà circumstancial, però està 11è de 18 pilots.


Moto2

Bradl i Simon creuant la meta

Márquez un altre cop al terra. I em sap molt de greu dir-ho, però es evident que té un problema. Ahir va sortir amb por, ja que tot i estar quart al arribar al primer revolt, es va deixar passar per molts pilots i va tornar a caure a posicions molt endarrerides. Amb el pas de les voltes va anar recuperant temps i posicions, però en una apurada de frenada es va passar de llarg i va embestir al pilot de davant. El que li va passar a la última cursa, a la inversa. Per davant, Bradl intentava escapar-se, però no ho aconseguia. Simon es posava segon, però tampoc acabava d'atrapar-lo. Fins que Iannone va aparèixer com un huracà, remuntant des de la catorzena posició, i es va posar a davant amb molta facilitat. Massa fogositat, i va caure sol a poques voltes del final. Així, Bradl, només va tenir que resistir els tímids atacs de Simon per assegurar-se la victòria, i aprofitar el 0 de Iannone per posar-se líder còmode del campionat.


125cc

2 milèsimes!

Terol podrà tenir un mes de vacances més que els altres pilots. Si li dóna per agafar-se el juliol sabàtic, segurament continuaria com a líder del campionat. Després de tot el cap de setmana al capdavant dels entrenaments, a la cursa va fer igual i quan encara s'estaven col·locant per perseguir-lo, ja s'havia escapat. Així que la lluita, un cop més, per la segona posició. I vam tenir un convidat sorpresa, que cada cop pica més fort a les portes del podi. L'estic destacant des que va començar la temporada, i em refereixo al català Maverick Viñales. És el segon pilot de l'equip Blusens by Paris Hilton. Si, la Paris Hilton que ús penseu. Ahir va remuntar fins a contactar amb el grup que "perseguia" a Terol, i fins i tot el va comandar en alguns moments. La seva inferioritat mecànica es va acabar notant, ja que el van passar dos pilots de cop a la recta, i lluitant per la tercera posició, va veure com Faubel se n'anava al terra. Amb la caiguda de Faubel, Cortese va agafar una petita avantatja que va fer que Viñales es concentrés més en conservar al tercera posició que en buscar la segona. Malauradament, Zarco el va passar sortint-se de la seva aspiració a la mateixa línia d'arribada. I si no, mireu la foto. Però la sensació és que és qüestió de temps.

http://www.motogp.com/es/Results+Statistics

Fotografies propietat de ACB.com

Llegir més...

Clar i català, ús vaig a dir quins són els meus tres pilots. Un de cada categoria, i per tant ja no m'amagaré ni fingiré imparcialitat. Només prometo intentar-ho. A MotoGp, fàcil i evident: Valentino Rossi. A Moto2 també previsible, i és Marc Màrquez. I a125cc, trio el camí fàcil i me'n vaig a l'únic català i sorpresa de l'inici del campionat: Maverick Viñales. 
Dit això, queda clar que no va ser un cap de setmana especialment feliç ni afortunat. A més, després faré la crònica de la ACB, on els 3 catalans també van perdre. Sort tenim els del barça que Preciado ens alegra el cap de setmana i tapa tota la resta!
I anem a Jerez, on vam veure 3 curses en mullat on vam tenir de tot, però principalment caigudes. I en curses així, es on s'agafen més punts de diferència de l'habitual de cara al campionat. Els grans guanyadors del cap de setmana són 5: els 3 guanyadors de les curses (Terol, Iannone i Lorenzo), i Bradl i Pedrosa, que segueixen a prop en el campionat. Veiem-ho, com sempre, cursa a cursa:

125cc

Gran cursa de Maverick

Terol sortia segon, però ja a la sortida es va posar primer i es va escapar amb la mateixa facilitat que fa 15 dies. Cortese no el podia seguir, i a més veia com el company de Terol, Faubel, també s'escapava. I una mica pels nervis i una mica per voler còrrer més del que podia, se'n va anar al terra. Terol ho sabia, i es va relaxar una mica, moment en que Faubel va aprofitar per atrapar-lo. I amb els dos companys d'equip rodant més ràpid que la resta, l'interés era veure la lluita pel podi. Hi havia un grup de 4 pilots, que es va quedar en 3 quan un va caure. Pel darrere, venia com un obús, amb el mateix ritme que els dos líders de la cursa, el jove de 16 anys i català Maverick Viñales. En 4 voltes va recuperar 3 segons, i un cop va contactar amb ells, s0hi va tirar com un boig. Amb més cor que cap els va avançar en un moment, i ja estava tercer. Semblava que es podira escapar i assegurar la tercera posició, però només va poder gaudir del podi mitja volta, ja que va tenir problemes amb el fre de la moto i es va acabar la cursa per ell. Una autèntica llàstima, ja que hauria sigut uns dels més joves de la història en pujar al podi. 
Per davant, Terol va atacar a 2 voltes pel final i Faubel no el va poder seguir. A més, al començar la última volta es va sortir de pista i va acabar 11è. Terol ja té 50 punts, i li treu 19 punts al segon. Pràcticament una cursa de marge, i se n'han disputat 2. Ha de canviar molt el campionat, però ja veurem. Al podi el van acompanyar Folger i Zarco.


Moto2

Demostració de pilotatge de Iannone

Bradl arrancava un altre cop bé, però de seguida es veia que la pluja no era lo seu. Thomas Lüthi i el debutant Bradley Smith s'escapaven, amb Corsi perseguint-los. Marc Marquez va sortir millor, i poc a poc remuntava, i feia pinta d'optar com a mínim a podi. Però en la volta 7, el pilot que anava darrere seu el va embestir i se li havia acabat la cursa. Un pal enorme, però molts ho veuen com una cosa positiva, ja que ara Márquez definitivament no tindrà la pressió del campionat, i correrà més tranquil i amb menys nervis.
Iannone remuntava com ja ho va fer a Qatar, i amb una facilitat insultant arribava a contactar amb Lüthi. En un tres i no res ja l'havia passat i s'havia escapat, i rodava amb un marge d'entre 2 i 3 segons. A l'últim terç de la cursa es va posar a ploure més intensament, i vam començar a veure moltes caigudes però els 3 de davant van aguantar i així el podi va ser el format per Iannone, Lüthi i Corsi. Ara el líder del campionat és Iannone, amb Bradl i Lüthi a 9 punts.


MotoGp

El moment clau de la cursa

Cursa com feia moltes que no veiem, amb canvis de líders, caigudes i molta emoció. Cursa marcada, i de quina manera per la caiguda de Rossi, que provoca la caiguda d'Stoner, i deixava sol a Lorenzo. Però el primer no era Lorenzi, sinò el sorprenent Marco Simoncelli, que en les condicions de la pista corria més que l'actual campió del món. Però Lorenzo té una flor important, i al cap de poques voltes també va veure com Simoncelli se n'anava al terra sense que ningú el pressionés. De quart a primer sense fer res, limitant-se a veure com queien els pilots davant seu.
Pel darrere venia un sorprenent Pedrosa, que després d'una mala sortida ja es trobava segon i retallava temps a cada volta que passa respecte a Lorenzo. Però els pneumàtics de la Honda, degut a la seva major potència respecte les Yamaha, van fer que es quedés sense opcions de continuar amb un ritme alt, i això sumat amb el seus problemes físics van fer que Lorenzo s'escapes, i molt. Semblava que mantindria la posició fins el final, però ben Spies venia pel darrere i a 3 voltes pel final el va avançar; només per caure al cap d'uns quants revolts. L'últim cop de teatre va ser a la última volta, quan Edwards va veure com la seva Yamaha se li parava, i perdia el tercer lloc del podi, que va anar a parar a les mans de la Ducati de Hayden. 
Per cert, Valentino Rossi va tornar a la pista i va remuntar fins la cinquena posició, que li sap a molt poc ja que almenys en les 7 primeres voltes, feia tota la pinta que es podria haver escapat amb certa facilitat.
Barberà va fer el millor lloc de la seva carrera a MotoGp (6è) i en Toni va acabar la cursa amb més pneumàtics que els altres i va poder gaudir d'una 9ena posició més que merescuda.

Aplaudiments irònics d'Stoner i es disculpa Rossi

I abans d'acabar, hem de parlar de l'incident Stoner-Rossi. Val a dir que Rossi havia avançat no feia ni una volta a Lorenzo en un revolt molt semblant, i amb el mateix estil de tirar-se a per la posició i aixecar-se com sigui. Però en el cas de Lorenzo no va passar res, i malauradament pels dos, en el cas d'Stoner no va poder aixecar la moto. El problema va venir un cop les motos i els pilots estaven al terra. Els comissaris van ajudar tots a Valentino a reincorporar-se a la pista, i després a Stoner, encara que no va poder arrancar la moto. I evidentment Stoner, que era el que no tenia cap culpa, es va enfadar amb tota la raó del món amb Rossi, amb els comissaris i en tot. 
Un cop acabada la cursa Rossi va demanar-li disculpes al seu box, i Stoner les va acceptar però amb un somriure irònic i amb frases com "com tens l'espatlla?" o la que circula més per les xarxes socials: "la teva ambició sobrepassa al teu talent". 
Això no s'ha acabat aquí, i tindrem "lío" segur.


Classificacions senceres: http://www.motogp.com/es/Results+Statistics

Fotografies propietat de MotoGp.com

Llegir més...

Poques sorpreses en la primera cursa del campionat: els dominadors de la pretemporada van ser els millors dels entrenaments, i els millors dels entrenaments van ser els millors en cursa. De fet, els tres homes que sortien des de la pole van ser els 3 guanyadors. 125cc si que va ser una cursa absolutament previsible si havies seguit els entrenaments, i les petites sorpreses les vam trobar a Moto2 i a MotoGp. A Moto 2 la cursa va estar marcada per la mala sortida i posterior caiguda de Marc Márquez, i a MotoGp la sorpresa va ser veure com Pedrosa perdia temps a les últimes voltes i quedava darrere de Lornezo. El català Viñales va tenir un bon debut a 125cc, i els catalans de Moto2 no van estar en posicions capdavanteres, però sembla que és qüestió de temps. I Elias va tancar un cap de setmana per oblidar amb una caiguda quan anava - com no - últim. Veient com anava l'any passat, no es pot dir que els catalans haguem començat molt bé l'any.

MotoGp

Stoner dominant la cursa

Categoria on tots els pilots es coneixen, i per tant la sortida fulgurant de Pedrosa no va sorprendre a ningú. Stoner no va sortir gaire bé, i va haver de superar a Lorenzo i en Dani, però no li va costar gaires voltes. Amb la llarga recta del circuit qatarí, els avançaments eren una constant en les posicions capdavanteres, però amb el pas de les voltes les dues Repsol-Honda s'escapaven de Lorenzo poc a poc. Pel darrere teniem una interessant batalla entre la tercera Honda oficial (Dovizioso) i la Honda de Simoncelli. I ja més lluny, Rossi intentava aguantar una sisena posició que era el màxim al que podia aspirar.
La cursa semblava portar-nos a l'esperat duel de les Honda, amb Lorenzo en terra de ningú en tercera posició, però en una volta, Pedrosa es va despenjar d'Stoner. La sorpresa no va ser la volta de Stoner, sinó la mala volta de Pedrosa. Pel darrere Rossi era avançat per Spies, i veia com se li escapava i s'havia d'acontentar amb la setena posició. Pedrosa perdia temps inexplicablement i era avançat per Lorenzo, i tot i semblar que es podia recuperar, va claudicar i a la última volta fins i tot va patir per aguantar la posició de podi. Al final, Stoner primer, Lorenzo segon, Pedrosa tercer i Rossi seté. 
Les excuses de Pedrosa del dolor al braç, costen de creure però jo ja no sé que pensar.


Moto2

Bradl incontestable

Esperavem un duel, i ens vam trobar amb un passeig militar. I malauradament, d'això n'és responsable només una persona: Marc Márquez. El jove crack de Cervera va acusar la pressió. Va sortir malament, va fer el primer revolt amb por i encara va perdre més posicions, i quan semblava que anava cap amunt, va caure espectacularment. De la onzena posició ja havia remuntat fins la sisena en poques voltes, i ja només tenia l'últim grup de pilots davant. Apuntava a podi, però tot se'n va anar en orris. La cursa va ser un monòleg de Bradl, al que li va costar una mica desenganxar-se però que quan ho va fer ja no el van poder agafar.

La caiguda d'en Marc

Iannone va ser el segon, després de remuntar 14 posicions, i el sempre regular Lüthi, tercer. El millor català va ser l'Aleix Espargaró que també va sortir fatal i va remuntar fins la onzena posició. Tito Rabat, Axel Pons i Pol Espargaró van quedar més retrassats i sembla que encara tenen molta feina per davant.
Sempre ens quedarà el dubte de saber que hauria fet en Marc d'haver sortit bé. Però Bradl va estar molt bé.


125cc

Terol va complir els pronòstics, i ho va fer des del dijous al matí fins el diumenge al creuar la bandera de quadres. Primer, i encara que no sigui gaire correcte dir-ho, fàcil.
Pel darrere hi havia la lluita de 4 pilots pels dos graons restants del podi. Cortese, Gadea i Vázquez van veure com Folger els atrapava,i com Faubel gripava la moto i perdia temps i posicions. Més endarrere, el català Maverick Viñales comandava el grup dels altres perseguidors, i de fet va estar en la sisena posició pràcticament tota la cursa, menys a la volta final on la inexperiència el va trair i els pilots que havia tingut darrere tota la cursa el van avançar relegant-lo a la novena posició final. Una pena, però apunta maneres.
Cortese es va aconseguir escapar una mica, i es va assegurar la segona posició, mentre que el tercer calaix del podi va ser per Gadea després d'una intensa lluita amb Vázquez.


http://www.motogp.com/es/Results+Statistics
Fotos propietat de motogp.com

Llegir més...