La pluja va amrcar el gran premi de la Gran Bretanya, encar que no és ni molt menys poc habitual. El problema es que la classificaió del dissabte es va fer en sec, i les referències dels entrenaments en divendres quedaven lluny. En sec no hi va haver gaires sorpreses, potser el més destacat en positiu va ser marc márquez, que va aconseguir treure-li la pole a Bradl, que les havia aconseguit totes. El més destacat en negatiu va ser Valentino Rossi, que en tots els entrenaments va estar lluitant amb Elias i Capirossi per no ser l'últim. Sense dubtar-ho ni una mica, va ser el pitjor cap de setmana de Valentino Rossi en aquest mileni. Seguríssim.
Per cert, la foto que acompanya aquestes línies és la del podi final a MotoGp, on podi d'aqulls on tothom està feliç. Stoner per la victòria i el 0 de Lorenzo, Dovizioso per la segona posició i sobretot Edwards. Un home que es va trencar la clavícula feia 7 dies, aconseguia un podi. Enorme.


MotoGp

Lorenzo cau moltes curses després

Stoner + Honda és una fórmula que sembla que només té una solució: campionat. L'únic que li podia disputar el títol en condicions era Pedrosa, però amb les seves absències el campionat ja és impossible. Lorenzo és un pilot molt regular, i d'aquests ultra-competitius, però no pot més. Va caure per les seves excessives ganes d'avançar a Dovizioso i mantenir el liderat al Mundial, i ara veu com Stoner ja li treu 18 punts i les millores a la Yamha arribaran a finals d'agost. I per molt Lorenzo que sigui, sap perfectament que el 0 d'Stoner a Jerez va ser un regal d'en Rossi, i que pot donar les gràcies. I parlant de Valentino Rossi, destacar la seva enèsima i treballada remuntada, que el va portar a la sisena plaça final. Si hagués tingut bon ritme o bona posada a punt podria haver arribat a la tercera plaça, però diu molt que en el seu pitjor cap de setmana acabi quedant sisé. No li van bé les coses, però és molt gran. El més gran? Potser ara ja no.
Per cert, Toni Elias que es jugava seguir a l'equip va quedar vuité. Potser no es suficient, i s'està parlant de que el gran premi d'Assen (el següent) pot ser l'últim del seu equip. Esperem que no sigui així.

Moto2

Bradl camí del títol

Com la de MotoGp, va ser una cursa molt avorrida on vam veure que el líder i màsxim favorit pel Mundial surtia primer, s'escapava i no hi hvai res a fer. Pel darrere Márquez perdia posicions, i quan va començar a recuperar temps va caure i se'n va anar amb un altre 0. Quan acaba, Márquez demostra que té qualitat per lluitar per la victòria, però li costa massa acabar. El seu any ha de ser el proper.
Molt bona cursa de Tito Rabat, acabant sisé en unes condicions duríssimes.
I a la general, els 62 punts d'aventatja de Bradl espanten. I encara espanten més si et apres a pensar qui va segon del campionat. Algú ho sap si no ho escric? Doncs això.

125cc

Molt bona cursa de Folger

I una altra cursa bastant avorrida, tot i que 125cc sempre acaba sent la millor. I millor que hauria estat si el bo d'en Maverick hagués acabat, ja que feia tota la pinta de poder lluitar per agafar els dos pilots que es van escapar des de bon principi: Zarco i Folger. Quan Viñales anava tercer i estava llençat cap als dos homes que comandaven la cursa va caure, perdent així les opcions de podi però deixant una altra vegada molt clar que la seva qualitat és inqüestionable.
La sorpresa va ser la mala actuació de Nico Terol, que va sortir massa conservador i que quan li tocava remuntar ja no es va veure amb el valor necessari amb el que estava plovent.
Els dos homes de davant s'anaven intercanviant la posició, i a 5-6 voltes pel final semblava que Zarco s'escapava cap a la seva primera victòria en el Mundial. Fins que la moto li va donar un ensurt, Folger se li va acostar, i no va poder mantenir el ritme que havia portat. Així, Folger es va veure primer, i amb ritme per escapar-se i no patir al final de la cursa.
Al campionat Folger puja a la segona posició i Zarco a la tercera, amb Terol a dalt de tot mirant-s'ho des d'una distància prou gran: 35 punts.


http://www.motogp.com/en/Results+Statistics/2011/GBR/

Fotografies propietat d'ACB.com

Llegir més...

Està sent un any dur per mi com a aficionat, ja que Márquez ha caigut en cada cursa, el Rossi no té moto per fer res i 125cc és la única alegria, però només per la il·lusió del debutant Maverick Viñales. Però les curses estan bé, i només a 125cc no hi haurà lluita pel campionat. En les altres categories, no hi ha res de clar, i això sempre es bo.
El cap de setmana a MotoGp va estar marcat per declaracions i Simoncelli, però a l'hora de la cursa Simoncelli va caure al tercer revolt i -atenció topicarro- els pilots van parlar a la pista.
A 125cc vam tenir la típica passejada de Terol, i a MotoGp vam tenir també una cursa bastant hbaitual aquesta temporada: Márquez pel terra, Iannone amb remuntada increïble i Bradl davant.


MotoGp

Incontestable Pedrosa

Cursa molt tàctica, i això es bon senyal per Pedrosa. Va donar una lliçó a Lorenzo, i va sorprendre a tothom. Lorenzo es va posar primer de seguida, amb Pedrosa enganxat darrere. Com he dit, Simoncelli va caure a la primera volta, i així Stoner tenia la tercera posició en solitari. Pel darrere, venien Rossi i Dovizioso, però a una distància que s'anava eixamplant a cada volta que passava. Molts pensàvem que Pedrosa es desinflaria amb el pas de les voltes, i Lorenzo es quedaria sol, però no va ser així. Pedrosa va estar enganxat tota la cursa, i no va provar mai d'avançar-lo. Era evident que no volia desgastar-se, ja que provar l'avançament era senzill a la llarga recta, i que ho faria a poques voltes del final. La tradició marca que quan falten 3 voltes s'ha d'atacar, i suposo que per enganyar a Lorenzo, Pedrosa ho va fer a 4 voltes pel final. El va passar amb una facilitat que demostrava que no havia volgut provar-ho, i es va escapar. Lorenzo es va quedarà amb un pam de nas, però pitjor es va quedar Rossi. Després de 45 minuts davant de Dovizioso, va veure com la Honda de l'italià el passava a la llarga recta per molt pocs metres. Cinquè, i quarta posició al campionat. Lorenzo va primer, amb 4 punts sobre Pedrosa. Tercer està Stoner, amb Rossi quart.

De Rossi dir que definitivament, ja està recuperat dels problemes físics, Si no queda millor és per la moto, o per pilotatge, però físicament ja està bé. Ahir va estar lluitant per la quarta posició, i el seu company va quedar 9è, i només amb 5 segons de marge sobre Elias, que té la pitjor moto de la graella. Evidentment, molt de mèrit d'en Toni que a base de treballar ja comença a veure la llum i no roda últim. En aquesta cursa ja va estar amb les Ducati de l'equip Pramac. I serà circumstancial, però està 11è de 18 pilots.


Moto2

Bradl i Simon creuant la meta

Márquez un altre cop al terra. I em sap molt de greu dir-ho, però es evident que té un problema. Ahir va sortir amb por, ja que tot i estar quart al arribar al primer revolt, es va deixar passar per molts pilots i va tornar a caure a posicions molt endarrerides. Amb el pas de les voltes va anar recuperant temps i posicions, però en una apurada de frenada es va passar de llarg i va embestir al pilot de davant. El que li va passar a la última cursa, a la inversa. Per davant, Bradl intentava escapar-se, però no ho aconseguia. Simon es posava segon, però tampoc acabava d'atrapar-lo. Fins que Iannone va aparèixer com un huracà, remuntant des de la catorzena posició, i es va posar a davant amb molta facilitat. Massa fogositat, i va caure sol a poques voltes del final. Així, Bradl, només va tenir que resistir els tímids atacs de Simon per assegurar-se la victòria, i aprofitar el 0 de Iannone per posar-se líder còmode del campionat.


125cc

2 milèsimes!

Terol podrà tenir un mes de vacances més que els altres pilots. Si li dóna per agafar-se el juliol sabàtic, segurament continuaria com a líder del campionat. Després de tot el cap de setmana al capdavant dels entrenaments, a la cursa va fer igual i quan encara s'estaven col·locant per perseguir-lo, ja s'havia escapat. Així que la lluita, un cop més, per la segona posició. I vam tenir un convidat sorpresa, que cada cop pica més fort a les portes del podi. L'estic destacant des que va començar la temporada, i em refereixo al català Maverick Viñales. És el segon pilot de l'equip Blusens by Paris Hilton. Si, la Paris Hilton que ús penseu. Ahir va remuntar fins a contactar amb el grup que "perseguia" a Terol, i fins i tot el va comandar en alguns moments. La seva inferioritat mecànica es va acabar notant, ja que el van passar dos pilots de cop a la recta, i lluitant per la tercera posició, va veure com Faubel se n'anava al terra. Amb la caiguda de Faubel, Cortese va agafar una petita avantatja que va fer que Viñales es concentrés més en conservar al tercera posició que en buscar la segona. Malauradament, Zarco el va passar sortint-se de la seva aspiració a la mateixa línia d'arribada. I si no, mireu la foto. Però la sensació és que és qüestió de temps.

http://www.motogp.com/es/Results+Statistics

Fotografies propietat de ACB.com

Llegir més...

Poques sorpreses en la primera cursa del campionat: els dominadors de la pretemporada van ser els millors dels entrenaments, i els millors dels entrenaments van ser els millors en cursa. De fet, els tres homes que sortien des de la pole van ser els 3 guanyadors. 125cc si que va ser una cursa absolutament previsible si havies seguit els entrenaments, i les petites sorpreses les vam trobar a Moto2 i a MotoGp. A Moto 2 la cursa va estar marcada per la mala sortida i posterior caiguda de Marc Márquez, i a MotoGp la sorpresa va ser veure com Pedrosa perdia temps a les últimes voltes i quedava darrere de Lornezo. El català Viñales va tenir un bon debut a 125cc, i els catalans de Moto2 no van estar en posicions capdavanteres, però sembla que és qüestió de temps. I Elias va tancar un cap de setmana per oblidar amb una caiguda quan anava - com no - últim. Veient com anava l'any passat, no es pot dir que els catalans haguem començat molt bé l'any.

MotoGp

Stoner dominant la cursa

Categoria on tots els pilots es coneixen, i per tant la sortida fulgurant de Pedrosa no va sorprendre a ningú. Stoner no va sortir gaire bé, i va haver de superar a Lorenzo i en Dani, però no li va costar gaires voltes. Amb la llarga recta del circuit qatarí, els avançaments eren una constant en les posicions capdavanteres, però amb el pas de les voltes les dues Repsol-Honda s'escapaven de Lorenzo poc a poc. Pel darrere teniem una interessant batalla entre la tercera Honda oficial (Dovizioso) i la Honda de Simoncelli. I ja més lluny, Rossi intentava aguantar una sisena posició que era el màxim al que podia aspirar.
La cursa semblava portar-nos a l'esperat duel de les Honda, amb Lorenzo en terra de ningú en tercera posició, però en una volta, Pedrosa es va despenjar d'Stoner. La sorpresa no va ser la volta de Stoner, sinó la mala volta de Pedrosa. Pel darrere Rossi era avançat per Spies, i veia com se li escapava i s'havia d'acontentar amb la setena posició. Pedrosa perdia temps inexplicablement i era avançat per Lorenzo, i tot i semblar que es podia recuperar, va claudicar i a la última volta fins i tot va patir per aguantar la posició de podi. Al final, Stoner primer, Lorenzo segon, Pedrosa tercer i Rossi seté. 
Les excuses de Pedrosa del dolor al braç, costen de creure però jo ja no sé que pensar.


Moto2

Bradl incontestable

Esperavem un duel, i ens vam trobar amb un passeig militar. I malauradament, d'això n'és responsable només una persona: Marc Márquez. El jove crack de Cervera va acusar la pressió. Va sortir malament, va fer el primer revolt amb por i encara va perdre més posicions, i quan semblava que anava cap amunt, va caure espectacularment. De la onzena posició ja havia remuntat fins la sisena en poques voltes, i ja només tenia l'últim grup de pilots davant. Apuntava a podi, però tot se'n va anar en orris. La cursa va ser un monòleg de Bradl, al que li va costar una mica desenganxar-se però que quan ho va fer ja no el van poder agafar.

La caiguda d'en Marc

Iannone va ser el segon, després de remuntar 14 posicions, i el sempre regular Lüthi, tercer. El millor català va ser l'Aleix Espargaró que també va sortir fatal i va remuntar fins la onzena posició. Tito Rabat, Axel Pons i Pol Espargaró van quedar més retrassats i sembla que encara tenen molta feina per davant.
Sempre ens quedarà el dubte de saber que hauria fet en Marc d'haver sortit bé. Però Bradl va estar molt bé.


125cc

Terol va complir els pronòstics, i ho va fer des del dijous al matí fins el diumenge al creuar la bandera de quadres. Primer, i encara que no sigui gaire correcte dir-ho, fàcil.
Pel darrere hi havia la lluita de 4 pilots pels dos graons restants del podi. Cortese, Gadea i Vázquez van veure com Folger els atrapava,i com Faubel gripava la moto i perdia temps i posicions. Més endarrere, el català Maverick Viñales comandava el grup dels altres perseguidors, i de fet va estar en la sisena posició pràcticament tota la cursa, menys a la volta final on la inexperiència el va trair i els pilots que havia tingut darrere tota la cursa el van avançar relegant-lo a la novena posició final. Una pena, però apunta maneres.
Cortese es va aconseguir escapar una mica, i es va assegurar la segona posició, mentre que el tercer calaix del podi va ser per Gadea després d'una intensa lluita amb Vázquez.


http://www.motogp.com/es/Results+Statistics
Fotos propietat de motogp.com

Llegir més...

Van passar més coses a part de l'huracà Marc Marquez. Lorenzo va tornar a guanyar, demostrant que aquest any Rossi no està en suficient forma per plantar-li cara a cada cursa. Sempre ens quedarem amb les ganes de saber com hauria anat el campioant sense la lesió de Valentino, però encara ens queden molts anys per seguir veient el duel d'aquests dos gran pilots. I de moment tenim la cursa de València, aquest cap de setmana.

I a Moto2, entre Elias pensant en les vacances i amb el seu retorn a MotoGp i la igualtat de les motos, vam veure una cursa molt estranya però emocionant. La millor de la temporada.

Com sempre, molt difícil la sortida a Moto2

Elias sortia de la primera línia, amb Simon al costat amb ganes d'assegurar-se la segona posició de la general. A més, Simon tenia a Iannone - el seu rival per la segona posició del campionat- sortint des de la 34ena posició. Així doncs, ho tenia tot de cara per aconseguir la seva primera victòria de la temporada. Però la cursa no va anar així. Un pilot debutant amb la moto de Tomizawa, va donar la sorpresa sortint molt bé, posant-se primer i escapant-se amb molta facilitat. Era Sofluoglu, pilot turc campió de SuperSport (la segona categoria de Superbikes) i que mai havia corregut a Estoril. Malauradament, tenia problemes amb l'embragament de la moto i els seus perseguidors li van anar retallant fins a avançar-lo. Va caure fins a la setena posició, però es va recuperar i anava tercer, però a la llarga recta d'arribada la moto li va tornar a fallar i el van avançar a la mateixa línia i el van deixar sense podi. Una llàstima, perquè el turc ens havia robat el cor a tots. 
Elias va caure a mitja cursa, i Simon va anar perdent posicions molt ràpid fins a estabilitzar-se entre la desena i la dotzena posició. Pel darrere del tot, un increïble Iannone anava remuntant i quan ja apuntava a la victòria, enganxat al darrere del tercer, va caure regalant a Simon la opció de mantenir la segona plaça a la general. I a davant vam tenir la lluita entre dos no-habituals: Baldolini i Bradl, que és va decantar per l'alemany. Primer podi de Baldolini en tota la seva carrera, i primera victòria per a Bradl. Tots contents en una cursa estranya, i plena d'emoció.

Rossi no s'esperava un Lorenzo tan fort

Com sempre aquest any, la pitjor cursa va ser la de MotoGp. I això que va haver-hi grans moments, com la lluita entre Rossi i Stoner i després la lluita entre Rossi i Lorenzo. Però primer Stoner és va caure perseguint a Rossi, cosa massa habitual i que suposo preocupa als dirigents que l'han fitxat per Honda. Amb Stoner fora, Rossi va aprofitar per escapar-se, arribant a tenir una avantatja de 2 segons respecte a un Lorenzo que semblava que no podia. Però com acostuma a fer Lorenzo, a la segona part de la cursa va començar a remuntar i a anar més ràpid, retallant-li 3-4 dècimes per volta a Valentino. Al cap d'unes 8 voltes, el va avançar i es va escapar amb una facilitat que va estranyar a molts, i a Valentino el primer. Una llàstima no veure'ls arribar junts a final de cursa, jo crec que fins i tot Dorna vol un 1-contra-1 dels pilots de Yamaha. I res més, pel darrere Pedrosa va tenir molts problemes amb el seu braç esquerre i no va aguantar gaires voltes al màxim. Va acabar 8é, i a 45 segons de Lorenzo. En el bonic duel per la tercera posició, Dovizioso va poder amb Simoncelli per que té la moto oficial, i li va còrrer més a la recta. Ah, i Checa no va acabar per dolors als braços. Molt de misteri, ningú en sap res d'aquest abandonament.


Ja només queda una cursa, sembla que Pedrosa mantindrà la segona posició del Mundial i la "gràcia" serà veure si Lorenzo pot batre el record de punts de Rossi. Amb una tercera posició en tindrà prou. 


Fins la setmana següent, i si Marquez guanya tenim preparada una sorpresa al blog...

Llegir més...