<strong>Resum semifinals de Conferència OEST</strong>

Dallas Mavericks elimina 4 – 0 a Los Angeles Lakers

Ja s’ha dit tot el que s’havia de dir d’aquest inesperat 4-0 en contra dels Lakers. L’adéu de les banquetes del mestre Phil Jackson (13 anells, 11 com a entrenador) ha sigut bastant ridícul, per la porta del darrera, però l’equip ja havia donat símptomes de malaltia en 1ª ronda, simplement el rival era massa fluix per ells.

Aquí en semifinals els Lakers s’han trobat uns Mavericks en estat de gràcia, per mi a hores d’ara màxims candidats al títol, que els van esgarrapar els 2 partits a Los Angeles en les últimes possessions, van sentenciar pràcticament l’eliminatòria a casa amb un partit més ajustat – 98-92 i 3-0 – i que van definitivament escombrar al vigent doble campió en el 4t partit per 122-86 amb un rècord brutal de triples: 20 triples, és a dir 60 punts, i dels quals 17 triples van ser dels reserves.

El problema no és perdre el 4t partit amb una exhibició pràcticament irrepetible de Terry (9 de 10 en triples) i Stojakovic (excel·lent tirador però 6-6 sense fallo..), el problema és haver arribat a aquesta situació: un 3-0 en contra i jugant fora.

Aquest any sembla el seu

Tothom ha buscat la causa de la derrota en els Lakers. I el que segurament té la major part de la culpa: la pèssima defensa al llarg de la sèrie, sobretot als tiradors i a Dirk Nowitzki (sí, té un tir difícil de defensar però no se li poden perdonar 2+1’s, rebots en atac..), la baixada increïble de rendiment de Pau Gasol (no se realment què ha passat amb aquest tema per tant no en parlaré), la inoperància dels jugadors de banqueta – segurament els Lakers van trobar a faltar una miqueta a Vujacic i Farmar-, l’expulsió de Artest i el seu adéu definitiu a la sèrie des d’un punt de vista mental, la solitud i egoïsme de Bryant en atac, etc..

Però i els Mavericks? Alguna cosa deuen haver fet bé per destrossar 4-0 els vigents campions.

I com deia abans els Mavs es troben en un estat de gràcia tal que ha sigut el que ha decapitat al campió, tot en aquesta temporada els està anant de cara, i sembla ser que Nowitzki i Kidd podran redimir-se i guanyar el seu primer anell de campions. Si segueien així clar.

L’equip definitivament ha donat el pas endavant més important de cara a la lluita pel títol en els playoffs: la defensa. Després de la patètica actuació de 2007 (http://www.mywesttexas.com/import/article_539c2e59-a6af-5f8d-b30b-414a002684f4.html), on van quedar 1rs de conferència i els van eliminar en 1ª ronda els Warriors, 8ens, l’equip va prendre un nou rumb. Un rumb que Suns o Knicks no saben agafar, que és ser millor equip en defensa.

I definitivament ho són. No són els Pistons de l’any ’90 però defensen molt millor que abans: fan 2x1’s, vigilen les línies de passada i el triangle ofensiu dels Lakers, etc.

Això segurament té un nom: Tyson Chandler. Un bon fitxatge en tasques defensives pels Mavericks dins la zona, bon rebotejador i taponador, i també excel·lent intimidador. El típic center algo tosco però que intimida en defensa i en atac amb els seus mates.

Però si aquest fos l’únic aspecte que haguèssin millorat segurament no haurien eliminat els Lakers.

Al fet de comptar amb una superestrella que se’n va cada partit als 30 punts i 10 rebots, Dirk Nowitzki, i que a sobre està en un moment de forma brillant i amb molta regularitat, se li uneix l’aparició estelar d’un jugador que ja es donava per perdut a la NBA, un tirador vingut a menys al que li pesaven els anys i les lesions però que ha trobat el seu moment i el seu tir en el millor equip pel que ha passat: Stojakovic.

L’ascens estelar de jugadors desconeguts com José Barea, l’important aportació del veterà base Jason Kidd, i el bon fitxatge de Shawn Marion completen una plantilla que aquest any te la seva oportunitat. No són imbatibles, però amb Lakers, Celtics i Spurs - la vella escola que els plantejava més problemes desde la bona defensa – eliminats, s’obre una llum pels Mavs.

Oklahoma City Thunder elimina 4-3 a Memphis Grizzlies

Al final no va poder ser, els Thunder van fer valer en l’últim partit l’aventatge de camp del que disposaven i els Grizzlies van despertar del bonic somni.

És el que té venir del 8è lloc, en algun moment durant els playoffs l’aventatge de camp dels rivals (tots) et pesarà com una llosa. Però de fet això és el de menys pels Grizzlies, ells ja han fet història i l’any que ve tornaran als playoffs amb els seu millor jugador recuperat – Rudy Gay- per seguir armant sarau, i si pot ser arribar a la final de conferència encara millor.

Han d’estar contents els Grizzlies. Són l’equip revelació de la temporada, gràcies a uns excelsos playoffs, i moltes mirades s’han posat sobre d’ells. Unes mirades importants per jugadors com el nostre amfitrió i compatriota Marc Gasol, que s’estava jugant un contracte per la temporada que ve.

El rendiment espectacular de la seva estrella Zach Randolph ha sigut inesperat. Ja era desde fa anys un dels millors 4 de la lliga, rendint molt bé durant anys a Portland, però aquest nivell de l’últim mes ha estat de titular en l’All Star. Marc Gasol ha sigut el seu complement perfecte dins la pintura, conformant probablement la millor parella de interiors de la lliga (per mi bastant superior a la de Noah i Boozer dels Bulls). La bona direcció, assistències i encert de Mike Conley, els triples del veterà Shane Battier (únic jugador del món, sense comptar seleccions, que ha jugat tant amb en Pau com amb en Marc, si no m’equivoco), la confirmació de Darrell Arthur i Greivis Vasquez com a joves promeses i una bona línia d’encert i poc egoïsme per part de OJ Mayo completen una plantilla excel·lent, que pot donar molts bons anys de bàsquet i victòries a la ciutat de Memphis.

Pel que fa a l’eliminatòria, aquesta es va decidir en el 4t partit, jugat a Memphis. Els Grizzlies havien guanyat el factor camp al guanyar el primer partit fora, però en aquest 4 partit a casa els Grizzlies van perdre amb molt d’infortuni i després de 3 pròrrogues.

OKC havia recuperat l’aventatge de camp, va guanyar el 5è a casa, va perdre el 6è fora i va sentenciar en el 7è a casa. El que deia, el factor camp és clau, sobretot per una eliminatòria tant igualada com aquesta.

Fa un mes ningú hagués dit que Memphis-Thunder estessin al mateix nivell. I això és la millor notícia pels Grizzlies. Equiparar-se amb un gran equip que compta amb 2 dels millors jugadors del món, un d’ells líder en anotació de les 2 últimes temporades (Kevin Durant) i que té millor banqueta que ells és un gran logro pels de Memphis.

Per part de OKC el mateix de sempre: Durant i Westbrook. S’ha estat parlant de si Durant està una mica fart de que Westbrook tiri massa i que l’entrenador li permet tot, però al cap i a la fi, entre 2 estrelles del mateix equip i pel seu propi bé, gairebé sempre acabarà regnant la pau. Com en el cas de Pau Gasol i Kobe, potser no seran mai amics, però ara pel seu propi bé s’han de portar com germans de sang.

Personalment entenc el comportament de Durant. A part de caure'm bé, considero Durant com el millor tirador de la lliga (altanto no tirador pur, estil Kyle Korver o Stojakovic) i no entenc perquè Westbrook es juga tantes últimes possessions quan el seu tir de tres és bastant lamentable.

Basquetbolísticament parlant Durant és molt superior a Westbrook, aquest últim juga les seves bases de més explosivitat, més rapidesa, anarquisme i de gran definidor en contraatac, però en quant a talent basquetbolístic, és a dir canell, moviments, fintes, posicionament, etc. Durant és bastant o molt superior. Pel que fa a la resta de jugadors destacar la defensa de l’ex-Celtics Kendrick Perkins (l’home que sempre fa cara d’emprenyat) i al qual sembla que han fitxat per defensar, perquè només aporta 4 punts i 6 rebots per partit... i com no la presència intimidant de Serge Ibaka. S’està lluïnt el congoleny de 21 anys i futur jugador de la selecció espanyola en aquesta sèrie amb un gran poder rebotejador, taponador (8 taps en un dels partits contra els Grizzlies) i de treball dins la pintura.

La bona aportació del seu 6è home James Harden (12p, 5r), gran penetrador i triplista i la presència de Nick Collison per reforçar el poder interior han fet la resta.

Prèvia FINAL CONFERÈNCIA OEST:

DALLAS MAVERICKS vs. OKLAHOMA CITY THUNDER

El regnat de Lakers i Spurs sembla que pot tocar definitivament a la fi, sobretot pel que fa als Spurs. Pel que fa als Lakers jo no descartaria res encara: Kobe és junt amb Jordan el millor jugador de la història, i l’equip l’any que ve tindrà moltes coses a reivindicar després del sarau muntat al voltant del 4-0 contra Dallas i al possible mal ambient al bastidor. Arribarà algun nou jugador, nou entrenador i tindran motivació de sobra.

Però pel que fa aquest any, amb Spurs i Lakers eliminats s’obren nous hortizons per equips més joves, amb ambició i talent: Grizzlies, Thunder i Mavs ho han intentat, i en queden 2. Aquests 2 es jugaran el títol de la Conferència Oest, però arribant a la final de conferència ja han confirmat que la vella guardia ha caigut.

Lakers, Celtics i Spurs, guanyadors de pràcticament tots els títols (10 de 12), desde els Bulls de Michael Jordan han donat pas a Thunder – Mavs i Heat - Bulls, les 2 finals de conferència.

Prevec un 4-2 a favor dels Dallas Mavericks.

Durant vs Nowitzki. De moment 1-0

Dallas té millor equip, algo més compensat que el de Oklahoma, i a sobre com he dit anteriorment està en estat de gràcia. Aquesta matinada ja s’ha jugat el 1r partit i les coses segueixen igual: victòria per Dallas 121-112. Dirk Nowitzki és l’MVP d’aquest playoffs de llarg, ahir, tot i que el van intentar defensar 6 jugadors dels Thunder (6!) Nowitzki va donar un clínic ofensiu i se’n va anar a uns estratosfèrics 48 punts amb 12-15 de tirs de 2 i 24-24 en tirs lliures, rècord en actuació desde la línia de personal en tota la història de la NBA. Però és que el 6è home Jason Terry segueix anotant sense compassió (ahir 24 punts) i Barea a lo seu: 21 punts en 16 minuts. No entenc lo de Barea, però si s’està jugant un contracte és ben segur que l’aconseguirà, i elevat!

Amb l’exhibició de Nowitzki i aquests 2 últims jugadors, la resta de l’equip no va anotar gaire res més, i Durant se’ls en va anar als 40 punts, però si bé Dallas ha millorat en defensa aquest no és el punt que els preocupa més. Tenen tant de talent en atac, amb molts dels canells més fins de la lliga – molts equips matarien per tenir els canells de Nowitzki, Stojakovic i Terry junts- que la defensa passa per una importància menor. Com a mínim per jugar contra els Thunder, equip tampoc especialista defensiu.

Pels Thunder un altre cop Durant estelar, amb els seus números, és a dir molt bons percentatges per un tirador algo xupón com ell (i pocs rebots i assistències com sempre) i una mala actuació de Westbrook. Nowitzki i Westbrook van jugar els 2 cap a 40 minuts igual, però si Nowitzki converteix 12-15 i Westbrook 3-15 és que aquí els Thunder tenen un problema.

El factor camp serà important, així com que la banqueta de Dallas segueixi excel·lint. L’aportació dels interiors la prevec secundària en aquesta sèrie: no hi ha cap interior amb un potencial ofensiu gaire alt, però sí serà determinant en defensa i intimidació.