<strong>Final C.L Barça 3 - Manchester 1</strong>

Aquest és l'onze que ahir va sortir a Wembley. Amb la sorpresa d'última hora que va ser la baixa de Puyol, davant de Valdés teniem a Alves, Piqué, Mascherano i Abidal. El millor mig del camp del món, que ha guanyat 2 Champions de les últimes 3 i un Mundial de futbol, el formaven Busquets, Xavi i Iniesta. I a davant l'MVP. Villa, Pedro i un noi de la casa que es diu Lionel Messi. El coneix algú?
I amb aquest onze, la veritat, tot és més fàcil. I amb un partit que va recordar bastant al de Roma de fa dos anys, el Barça va patir en els 10 primers minuts però va dominar de manera incontestable durant la resta del partit. Sense matissos, sense excuses i sense polèmica. Els millors d'Europa, Els millors del món. I potser els millors de la història.

Pedro al moment de marcar el primer

Els primers 10 minuts van ser del Manchester, però a diferència de la final del 2009, no van tenir ocasions. Probablement l'absència de Cristiano, que tots el coneixem i sabem que ho xuta tot, va ser la gran diferència. El que va passar a partir del minut 10 si que ja ens sonava a tots. El Barça ja sortia amb la pilota controlada, i arribava fins a tres quartes parts del camp amb una facilitat i rapidesa de pilota extraordinàries. Faltava l'última passada o l'hipotètica errada de Vidic o Ferdinand, que és molt difícil de produir-se. Xuts llunyans de Villa, arribades de Pedro i de Messi, i vam haver d'esperar al minut 27 per veure el primer. Xavi comandava un contra-atac iniciat per la enèsima combinació amb Iniesta al mig del camp. Xavi esperava amb la pilota i tenia les tres opcions preferides per qualsevol jugador: Pedro, Messi i Villa. Els moviment del trident van deixar un espai a Pedro, que es va desmarcar, la pilota de Xavi li va arribar perfecta i no va fallar. Aribava el primer gol i la final semblava encarrilar-se definitivament, i ja només havíem d'esperar que arribessin més ocasions.
Però 7 minuts després, en una jugada aïllada que va començar amb una pèrdua al mig del camp, Rooney i Giggs van connectar per posar l'empat al marcador. Un gol polèmic ja que quan Giggs rep la pilota, abans de tornar-li a Rooney perquè marqués, estava en posició de fora de joc. Per molt poc, però ho estava. No va canviar res, i el Barça va acabar la primera meitat dominant i acostant-se a la porteria de Van der Sar.

El millor del partit

La segona part va continuar el festival blaugrana, i les ocasions eren constants. Sort tenia el Manchester United de Van der sar, que era el millor dels seus. Una doble ocasió del Barça (Alves i Messi) van ser el preludi del gol del millor del món. El gol número 12 d'aqeusta Champions per messi, que va sorprendre xutant des de fora de l'àrea quan tothom esperava que intentés connectar amb algun altre davanter. Un xut sec, ras, de dins cap a fora que Van der Sar no va poder aturar. El 2-1 posava el barça altre cop per davant, però la sensació era que el resultat era curt pel que s'havia vist. De fet, el gol del United havia arribat amb la única ocasió dels anglesos.

El millor gol de Villa amb el Barça.

Els millors minuts del Barça van ser els que van separar el segon del tercer gol. Van haver ratxes de joc increïbles, amb una ocasió cada minut. Messi al minut 63, Messi al 64, Xavi al 65 i Iniesta al 66. I una de tantes, va ser la definitiva. Messi agafa la pilota a la banda, com en els temps on jugava engnaxat a la dreta. Es desfà de Nani amb una facilitat impressionant, i amb el seu estil entra dins l'àrea. La pilota arriba a Villa, que l'atura, i la posa a l'esquadra amb una rosca preciosa. El barça ja tenia els dos gols que li donaven una tranquilitat impròpia d'una final de la Champions, i el partit es va acabar. No en el temps, però si en les sensacions. Ferguson va treure a la desesperada a Nani i Scholes, que juntament amb la fe de Rooney van intentar acostar-se a batzegades. Però no cal dir que la defensa del Barça també és molt bona, i amb un Piqué enorme el Barça va patir molt poc. Guardiola va voler donar entrada a Puyol, i el partit es va anar apagant fins que l'àrbitre va xiular el final.

El millor de tot va arribar al final, amb el gran gest de Puyol, qui va voler cedi el braçalet a Abidal perquè aixequés la copa. Els jugadors començaven la festa i el barcelonisme els seguia des de Catalunya i la resta del món. La quarta havia arribat, i el Barça segueix sent el millor equip del món, i el que millor juga.

T10/11 Final UEFA CL: FC Barcelona 3-1 Manchester United (RAC1) des de FCBarcelonaRAC1

Durant la setmana arreglarem el disseny del blog, hi haurà vídeo, i alguna que altra contra-crònica. Però avui és dia de celebració.

Fotografies propietat del Mundo Deportivo