<strong>Repàs de l'inici de Playoffs de la NBA</strong>

Bé, ja han començat els playoffs de la NBA. I m'han pillat enmerdat amb molta feina, però sense desistir a una de les meves passions, aquí estic, per narrar "L'hora de la veritat": els mesos on el bàsquet NBA cambia en algunes vessants (sobretot la defensiva) i on els campions demostren el que valen. Aquí no valen rècords de temporada regular ni alts i baixos físics, ni la majoria del que hagis fet durant tots els 82 partits de una temporada regular que per mi segueix sent massa comprimida i amb masses partits. Aquí un equip que ha fet pena durant la regular perquè tenia algun lesionat important es pot endur el títol sense majors problemes, i moltes sorpreses es poden donar on menys les esperes.

Totes les eliminatòries han disputat ja el seu primer partit, i realment no hi ha hagut masses sorpreses però les 2 que hi ha hagut han sigut les més bèstie

s que es podien donar: Lakers i Spurs, potser els 2 màxims candidats a l'anell, han perdut a casa seva contra el 7è i el 8è classificat respectivament.

Aquí ve el meu resum d'aquet inici de playoffs. Començant avui per les eliminatòries de l'Est i demà de l'Oest, i amb el següent contingut:

Un breu resum de cada eliminatòria i el seu resultat actual

El meu pronòstic de cara als següents partits

Anàlisis de les eliminatòries de l'Est:

Chicago Bulls 1 - Indiana Pacers 0

El millor equip de la regular, Chicago Bulls, amb un estratosfèric 62-20, va complir pronòstics i va guanyar el primer partit contra el pitjor equip de llarg que ha entrat als playoffs. Indiana, classificat 8è amb un rècord negatiu (37-45) va dominar això sí durant gairebé tot el partit, amb un gran Danny Granger amb 24 punts (el millor jugador que tenen) i amb la seva millor notícia de la temporada, l'eclosió de Tyler Hansbrough (un 4 de 2,09m i 25 anys) que en va fer 22.

Però de la mà de l'anàrquic per compulsiu anotador Derrick Rose els Bulls van acabar remuntant. Rose serà MVP de la temporada regular i va demostrar el perquè amb 39 punts, 6 r i 6a, tot i fer un 0-9 en triples. El triple final per sentenciar la victòria el va anotar Kyle Korver, qui sinó, l'únic triplista que tenen.

Futur: No veig gaire més color que això, pronostico un 4-1 al final de l'eliminatòria, però els Bulls farien bé de no refiar-se, Indiana no té el gran equip aquest any però és una franquícia bastant guanyadora i a casa rendeixen sempre. Crec que Bulls pasaran, però veig a Rose massa semblant a Wade, cada cop més, i si els seus companys no aporten més (sobretot les altres dos estrelles de l'equip Noah i Boozer, ambdós jugadors interiors) es poden complicar la vida. Sobretot amb Granger a davant, un molt bon anotador.

Miami Heat 1 - 0 Philadelphia 76ers

Difícil rival l'hi ha acabat tocant a Miami (58-24). Els Sixers (41-41) han acabat fent una molt meritòria temporada amb l'equip que tenen i és un rival molt físic i incòmode. Tot i això Miami es va acabar apuntant el primer partit a casa, gràcies com no al seu Big Three. Bosh va aportar 25p i 12r, LeBron 21p 14r i 5 a i Wade, tot i els seus problemes físics i de migranya 17p, 7r i 5a.

Poca cosa més van aportar els reserves dels Heat. Tot i que el fitxatge de Mike Bibby com a base titular els dona més garantia d'èxit en els moments difícils de playoffs, com a mínim per pujar la pilota i assistir, tirar no crec que pugui tirar molt...

Pel que fa a Philadelphia destacar el mal partit de la seva estrella, Iguodala, que va acabar amb només 4 punts, tot i que va fer 8r i 9a això sí. Elton Brand va aportar 17 punts, Jrue Holiday 19 i Thaddeus Young 20 punts i 11 rebots. Malgrat una bona remontada final dels Sixers els Heat van saber aguantar l'embestida i assegurar l'importantíssim primer partit de l'eliminatòria.

Futur: Veig un 4-1, a no ser que Iguodala es marqui algun partit estratosfèric que defineixi per ell sol el partit. I vist el 1r, no té la pinta. I a no ser que Wade acabi arrastrant els problemes físics que estan causant que molts reporters de la NBA es preguntin si podrà aguantar tots els playoffs.

Espectacular per cert el camp de Miami, absolutament tots els aficionats amb samarretes de color blanc per donar suport a l'equip, molt en la línea del que van fer els Thunder l'any passat en l'eliminatòria contra els Lakers. Espectacular.

Boston Celtics 1- 0 New York Knicks

L'eliminatòra amb més morbo de totes. La rivalitat de les 2 ciutats més importants del Nord-Est d'EEUU, i probablement de tota la costa est junt amb Miami i que al final han quedat emparellades en primera ronda.

Boston i New York no es cauen bé, hi ha molta rivalitat entre les 2 ciutats. I en el bèisbol. Però pel que fa al bàsquet no cal buscar-li treus peus al gat: Boston és la franquícia més llegendària i amb més títols (junt als Lakers) I New York només va guanyar algun anell els anys '70.

Pel que fa al 1r partit de la sèrie, victòria in extremis de Boston amb un triple final de Ray Allen, com no, el millor tirador de triples de tots els temps. No cal esperar menys d'una llegenda com ell.

Pel que fa a Celtics com sempre tots els Big 4 ho van fer bé, i més ara que són playoffs. I es van veure ajudats inesperadament gairebé podria dir per l'aportació de Jermaine O'Neal.

Pel que fa als Knicks, molts i molts de fallos de la seva gran estrella Carmelo Anthony, un gran jugador però que mai ha destacat gens en els moments decisius. On els Celtics demostren perquè guanyen inclús els partits que juguen fatal.

Futur: Pronostico un 4-0 o un 4-1. New York té bon equip (i pèssim entrenador) però depenen massa d'Anthony i Stoudemire, i Billups ja fa anys que no és el que era. Això no vol dir que qualsevol dels partits d'aquesta sèries Anthony acabi amb 40 punts o Stoudemire amb 35, però Celtics són superiors, tot i la mala gestió que van fer al traspassar Kendrick Perkins als Thunder. A veure que poden fer els celtics Jeff Green i Nenad Krstic en aquest playoffs.

Ara, si algun aspecte de l'eliminatòria es la més sangrantment desfavorable als Knicks és l'entrenador. Doc Rivers dels Celtics és un gran entrenador, però el diga-li entrenador diga-li basura amb potes d'entrenador dels Knicks... mare de déu.

El cas és que Mike D'Antoni va ser bon jugador de bàsquet, bon base del Olimpia Milano, on va aconseguir 5 lligues italianes i 2 Eurolligues, però

llavors s'hauria d'haver dedicat a la pesca submarinista a les Illes Fiji, on diuen que hi ha molts taurons... A opinió personal, això sí, D'Antoni és el pitjor entrenador de la NBA i considero una blasfèmia que pugui entrenar l'equip d'una ciutat d' 11 millons d'habitants. Pels qui no el coneixin com a entrenador Mike D'Antoni havia entrenat ja un altre molt bon equip varis anys: els Suns de Nash, que amb l'equipàs que tenien van estar 4 temporades per sobre els 50 partits guanyats però que en playoffs feien pena sempre. Ningú els tenia en consideració de veritat de cara al títol. Perquè? Doncs perquè els títols es guanyen a partir de la defensa, i Mike D'Antoni no només és un entrenador ultraofensiu i que ignora les zones i el concepte de defensa. Sinó que a més a més és l'inventor de la filosofia "7 seconds or less" és a dir, tirar en els primers 7 segons de les possessions. A priori per tenir més possessions i fer més punts. Però que comporta defensar poc i seleccionar menys el tir.

Equips com els Suns o aquests Knicks optarien a coses reals amb entrenadors més defensius. Ho deixo aquí, allà els Knicks i la seva gestió basquetbolística, lamentable les últimes 3 DÈCADES...

Perdonint-me l'agressiva reflexió, però "algú ho havia de dir" ;)

Un equip amb Stoudemire, Anthony i Billups no pot acabar amb un 42-40. Quan van arribar en mitja temporada els 2 últims a NY...estaven millor!!

Orlando Magic 0 - 1 Atlanta Hawks

Sorpresa relativa a Orlando. Orlando (52-30) va patir el millor joc col·lectiu dels Hawks (44-38) i a pesar del partidàs en majúscules de Dwight Howard - 46 punts i 19 rebots !!!- i el bon partit del renovat Jameer Nelson - 27 punts- van perdre el primer partit de l'eliminatòria a casa.

Pels Hawks va decidir sobretot Joe Johnson, amb 25 punts. Van ajudar també els 23 de l'escorta titular Jamaal Crawford, els 15 de Josh Smith i els 18 del dominicà Al Horford.

Futur: Crec que la sèrie se l'emportaran els Magic, però pot estar molt igualada. De llarg la més igualada de l'Est. Pronostico un 4-3 pels Magic, però amb el primer partit guanyat a fora potser els Hawks poden donar la campanada i classificar-se. Dependrà segurament de com els Hawks paren a Dwight Howard. En aquest primer partit no van poder de cap manera, però igualment es van emportar el partit degut al mal partit dels altres jugadors d'Orlando - molt malament Turkoglu, Bass i Jason Richardson-. Quan els altres estiguin més encertats els Hawks, que no són precissament la millor defensa de la lliga poden patir.

Zaza Pachulia, pivot titular dels Hawks ha d'aportar molt més en defensa davant Howard, però tampoc li podem demanar miracles davant una bèstia com Howard..

Demà l'Oest i a seguir disfrutant de la NBA (i dels Barça-Madrid que queden!). Salutacions.