anti-madridisme,
Barça,
Guardiola,
premsa_barcelonista,
premsa_madridista
-
22:17
-
Publicat per
Gotham
No cal prèvia, ja l'ha fet Guardiola
Pep Guardiola s'ha desfogat. Alguns pensen que s'ha passat, que no calia que explotés. Reacció desmesurada, error de concepte, que se li han escapat coses... Doncs a mi em sembla molt bé. Començant per la Central Lechera, i acabant pel país petit de Lluís Llach. I passant sobretot per tutejar a Mourinho i a desafiar-lo obertament. Aquesta roda de premsa era necessària, almenys per mi, i millor fer-la ara que no després d'una possible victòria contra els blancs. Així no l'acusen d'oportunista.
L'àudio és de RAC1, del programa el primer toc.
http://www.fileden.com/files/2010/8/13/2940899/roda_de_premsa_per_emmarcar.mp3
Per entendre el tema de la central lechera, ús recomano llegir aquest blog, on s'explica perfectament. Resumint-ho molt, la "centra lechera" de Florentino és el terme amb el que es coneix el grup de mitjans i periodistes en particular que treballen per Florentino i el Madrid.
link del blog de Carles Torras
I evidentment, deixo la frase final de Guardiola: el meu país es tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí.



9 comentaris:
26 d’abril del 2011, a les 22:35
26 d’abril del 2011, a les 23:20
Visca el Barça, visca guardiola i visca Lluís Llach.
27 d’abril del 2011, a les 0:05
27 d’abril del 2011, a les 0:32
27 d’abril del 2011, a les 1:00
De totes maneres, ho tenia molt preparat. En Pep no sol fer aquest tipus d'aparicions, esperem que tinguin una raó de ser.
Salutacions desde Balón Raso!
http://balonraso.blogspot.com
27 d’abril del 2011, a les 6:17
Per altra banda: Company, aquesta cançó no és el "País petit" al que feia referència en Guardiola, sinó "El meu país" de la Teresa Rebull.
27 d’abril del 2011, a les 9:50
27 d’abril del 2011, a les 9:50
Brillant. Ara falta matar-los al camp.
27 d’abril del 2011, a les 9:57
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
i tant se val!
És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que des de d'alt d'un campanar
sempre es pot veure
el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val!
És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta
lluny d'aquí.
I ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així!
És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El més país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Visca el Barça i visca Catalunya
Publica un comentari a l'entrada