Final Copa del Rei Barça 0 - Madrid 1

Mou, Res! Sí, finalment ens ho hem menjat amb patates. Poder el 5-0 no va ser tan bon resultat pel Barça, i tota aquesta eufòria ara s’està posant en contra. Aquest dos últims partits no estan deixant bones sensacions, no hem estat capaços de guanyar i lo pitjor és la imatge, una imatge de impotència, malgrat l’alta possessió no érem capaços de generar perill, únicament en ocasions contades.
Mourinho sap com parar-nos i Guardiola no troba la manera de contrarestar-ho. Pot no agradar Mourinho ni la forma que té de jugar, però tot s’ha de dir, és un guanyador i ahir ho va demostrar amb un plantejament que en el cas de perdre hagués estat criticat per ser tant conservador.

El partit prometia, era un dia espacial amb nervis des de la primera hora del matí, un Barça - Madrid i una final, lo màxim. Potser és lo més dur de la derrota, perdre contra l’etern rival.

La primera part va ser totalment blanca, el barça no estava còmode. Lent, imprecís en els passes, en els controls, i els blancs al contraatac. El perill estava a l’àrea blaugrana, encara que Pinto no va tenir molta feina. El partit recordava al del passat dissabte, molta possessió però que no es materialitzava en ocasions. Un xut desviat de Xavi i poca cosa més. El gran ensurt va arribar en una rematada de cap de Pepe que va anar al pal i no va entrar de miracle. El Barça necessitava a un Messi pràcticament inèdit, igual que Villa i Pedro, que no entraven en joc. Pràcticament era impossible arribar a tres quarts de camp. El millor que podia passar era arribar al final dels primers 45 minuts.

La segona part va ser totalment diferent a la primera, si abans era el Madrid l’amo, ara ho era el Barça. Possiblement degut al desgast, el Madrid ja no pressionava tant i el Barça va començar a trobar-se, les millors ocasions arribaven, però perdonàvem. Un gol de Pedro, però anul•lat per fora de joc feia pensar que el partit ja no s’escaparia. Iniesta i Pedro van tenir dos ocasions claríssimes que Sant Iker va desviar a córner. El Barça recuperava la pilota ràpidament com en els seus millors temps, però faltava Messi, ahir pràcticament no se’l va veure. Els minuts passaven i el gol no arribava, donava la sensació d’haver tirat la primera part, s’havia de marcar i estalviar-nos la prorroga, però va ser impossible.

Quedaven 30 minuts més, i les forces ja no eren les mateixes. Ara podia passar qualsevol cosa, i ningú volia pensar en la possible tanda de penals. La enèsima pèrdua al mig del camp per part del Barça es va convertir en un tràgic contraatac, una gran paret per la banda va acabar amb una centrada que Ronaldo va rematar impecablement. Gerro d’aigua freda, i 15 minuts per empatar. Però el que no sabia pogut fer en 90 minuts quasi era impossible fer-ho amb 15, i sense cap revulsiu el Barça ho va continuar intentant pel centre, fent parets davant de l’àrea, sense idees, i així es va arribar el final del partit, i la pèrdua del primer títol.

El polèmic Pepe va celebrar el gol de Cristiano, amb unes botifarres dedicades a l’afició blaugrana.

Moltes conclusions a treure més de negatives que de positives, esperem que Guardiola trobi la manera de fotré mà a l’equip de Murinho, i les semifinals de Champions tinguin clor blaugrana. Ara toca tancar la Lliga més que mai i felicitar al Madrid per la Copa. Semblar ser que no sempre es pot guanyar i jugar bé.

Durant la celebració, el trofeu va patir un incident, Sergio Ramos va fer de les seves... Espero que la Federació prengui mesures per aquesta falta de respecte a la Copa del Rei. (Ironia). Va ser l’únic moment de felicitat de la nit.

Barcelona: Pinto, Alves, Piqué, Mascherano, Adriano (Maxwell, m.119), Xavi, Busquets (Keita, m.108), Iniesta, Pedro, Messi i Villa (Afellay, m.105).

Real Madrid: Casillas, Arbeloa, Sergio Ramos, Carvalho (Garay, m.119), Marcelo, Pepe, Xavi Alonso, Khedira (Granero, m.104), Ozil (Adebayor, m.70), Cristiano Ronaldo i Di María.

Gol: 0-1, m.103: Cristiano Ronaldo

Imatges: Sport, Marca