Jornada 26 València 0 - Barça 1
Una victòria dura, i treballada ahir. No sempre és goleja, i menys amb un València que va sortir amb ganes de guanyar i plantant batalla. És a dir que el resultat 0-1, per mi va estar ben aconseguit, tot i que acostumats a les manetes, en volíuem més.
Com deiem un València dur, que per començar la seva primera estratègia va ser deixar la gespa ben seca, fet que al Barça no va agradar, ja que estan acostumats a que la pilota corri molt més rapida. Als primers moments ja començàvem a patir, el València va començar molt fort, provocant un gran nombre de corners a la porteria de Pin
to. Però Messi va saber com contratacar fent una jugada que no s'enten com no va acabar amb gol, una triple rematada a porteria, on el porter i els defenses locals van saber com salvar-les totes. El València per això no va baixar la guàrdia, i va continuar amb el mateix nivell que abans, i aprofitant una contra, com va fer durant tot el partit, van marcar. Afortunadament pel Barça, l'àrbitre va considerar que era fora de joc, tot i que era bastant just i difícil de dir. El barça no es va desanimar i va seguir intentant-ho, però a la primera part no hi va haver sort. Cal destacar que els jugadors del Barça estaven tensos i és podia veure petits problemes entre Villa i Messi, que en un parell de jugades, es recriminaven no haver-ho fet millor.
Pel que fa a la segona part, hi van haver canvis, però més o men
ys el partit va seguir tot com abans. Els dos equips tenien la sensació de que s'havia de marcar, per poder canviar el ritme, o el desenvolupament del partit. Per si era poca aquesta pressió, Guardiola tenia un extra amb el seu problema de lumbàlgia, amb el qual tots els culers vam poder patir amb ell, veient les seves cares de sofriment. El Barça lluitava per aconseguir un golet, i el València intentava aprofitar un descuit del Barça per marcar, i fer-se seu el partit. Un fet curiós, es que pel que fa a la possessió de pilota, estava bastant repartida, i al contrari que tots els partits, no la tenia el Barça de manera escandalosa. Finalment a 15 minuts pels final del partit Messi va aconseguir adreçar el partit amb un golet, que tot i que el porter de Mestalla va poder tocar la pilota, no va poder evitar el gol. Gran assistència d'un Adriano que va jugar un altre partit més que correcte.
Valencia CF: Guaita; Stankevicius, Dealbert, Ricardo Costa, Jordi Alba; Éver, Tino Costa (Isco, min. 85); Pablo, Joaquín (Soldado, min. 46), Mathieu (Jonás, min. 81) i Mata.
FC Barcelona: Pinto; Dani Alves, Piqué, Abidal, Adriano (Maxwell, min. 81); Mascherano (Pedro, min. 62), Xavi, Busquets; Iniesta (Keita, min. 86), Messi i Villa.
Com deiem un València dur, que per començar la seva primera estratègia va ser deixar la gespa ben seca, fet que al Barça no va agradar, ja que estan acostumats a que la pilota corri molt més rapida. Als primers moments ja començàvem a patir, el València va començar molt fort, provocant un gran nombre de corners a la porteria de Pin
to. Però Messi va saber com contratacar fent una jugada que no s'enten com no va acabar amb gol, una triple rematada a porteria, on el porter i els defenses locals van saber com salvar-les totes. El València per això no va baixar la guàrdia, i va continuar amb el mateix nivell que abans, i aprofitant una contra, com va fer durant tot el partit, van marcar. Afortunadament pel Barça, l'àrbitre va considerar que era fora de joc, tot i que era bastant just i difícil de dir. El barça no es va desanimar i va seguir intentant-ho, però a la primera part no hi va haver sort. Cal destacar que els jugadors del Barça estaven tensos i és podia veure petits problemes entre Villa i Messi, que en un parell de jugades, es recriminaven no haver-ho fet millor.Pel que fa a la segona part, hi van haver canvis, però més o men
ys el partit va seguir tot com abans. Els dos equips tenien la sensació de que s'havia de marcar, per poder canviar el ritme, o el desenvolupament del partit. Per si era poca aquesta pressió, Guardiola tenia un extra amb el seu problema de lumbàlgia, amb el qual tots els culers vam poder patir amb ell, veient les seves cares de sofriment. El Barça lluitava per aconseguir un golet, i el València intentava aprofitar un descuit del Barça per marcar, i fer-se seu el partit. Un fet curiós, es que pel que fa a la possessió de pilota, estava bastant repartida, i al contrari que tots els partits, no la tenia el Barça de manera escandalosa. Finalment a 15 minuts pels final del partit Messi va aconseguir adreçar el partit amb un golet, que tot i que el porter de Mestalla va poder tocar la pilota, no va poder evitar el gol. Gran assistència d'un Adriano que va jugar un altre partit més que correcte.Valencia CF: Guaita; Stankevicius, Dealbert, Ricardo Costa, Jordi Alba; Éver, Tino Costa (Isco, min. 85); Pablo, Joaquín (Soldado, min. 46), Mathieu (Jonás, min. 81) i Mata.
FC Barcelona: Pinto; Dani Alves, Piqué, Abidal, Adriano (Maxwell, min. 81); Mascherano (Pedro, min. 62), Xavi, Busquets; Iniesta (Keita, min. 86), Messi i Villa.


4 comentaris:
3 de març del 2011, a les 15:45
D'abidal ja no dic res perquè està en un altre món. És increïble.
3 de març del 2011, a les 16:33
Partit fluix d'Iniesta i Xavi. Poca precisió en les passades degut probablement a l'estat de la gespa.
No cal patir, el Madrid ha guanyat molts partits d'aquesta manera, i ben contents que es quedaven, vaya fenomenos!
3 de març del 2011, a les 19:52
Visca el Barça i visca Catalunya
3 de març del 2011, a les 20:43
Poc a poc guanyem jugadors "per la causa". Adriano, Pinto, Mascherano...
salutacions
Publica un comentari a l'entrada