1/8 Champions anada:Arsenal 2 - Barça 1
Començo ha estar fart dels partits que em toca comentar. Sóc del Barça quan perd i quan guanya, però és que si trec estadístiques, em diríeu de "gafe" en amunt. Supercopa anada, Hèrcules, Betis, els empats a fora de casa de la Champions i ara l'Arsenal.
Això si, el Barça sempre ha superat aquestes derrotes, ja que està a la final de la Copa del Rei, va guanyar la SuperCopa, i va líder a la lliga. I si el Barça ho supera, qui sóc jo per no superar-ho?
La mala llet es tornarà decepció, que acabarà convertint-se en confiança als inicis de març. I com he llegit d'un amic meu al seu facebook: "per molts equips la notícia és guanyar, per nosaltres la notícia és perdre." Crec que aquest és el missatge.
Anem al partit. Duel molt interessant, on ni els més fanàtics de l'Arsenal creien en que el seu equip podria dominar al Barça. Els primers 10-12 minuts de partit feien pensar en que el Barça no es podria fer amb la possessió i el control del partit, amb un Arsenal molt ràpid i acostant-se amb perill. No obstant, aquest tímid domini inicial s'ha anat esvaint sobretot gràcies a una oportunitat de Messi, que ha fallat en el que gairebé mai falla: un u-contra-u. La ocasió no ha mogut el marcador, però si l'afició gunner, que s'ha quedat callada i els jugadors blaugranes. Xavi començava a manar, Busquets recuperava un munt de pilotes i Messi apareixia com a fals nou, combinant al mig del camp. L'Arsenal jugava amb la defensa molt avançada, i la sensació general és que en una bona assistència amb una bona desmarcada, vindria el primer gol. 2 o 3 fores de joc després, Messi ha trobat a Villa que ha resolt com li agrada més: entre les cames de jove porter de l'Arsenal.
La primera part ha continuat amb domini del Barça, i amb Messi fallant ocasions i més imprecís del que l'acostumem a veure. El Barça ha perdonat la vida a L'arsenal, i els últims cinc minuts els ha jugat a reservar-se, i a no patir disgusts. A més, l'àrbitre anul·lava injustament un gol de Messi - per un fora de joc inexistent- i perdonava la expulsió una i una altra vegada a Song.
A la segona part han vingut els problemes. Tot semblava com la primera part, amb un Arsenal molt fort d'inici, i un Barça que poc a poc es tornava a fer amb el control del partit. I amb el primer canvi de Guardiola, ens hem donat compte tots d'una cosa: el Barça no estava anant a l'atac com de costum: estava jugant amb el resultat. Molta possessió, però de l'anomenada "defensiva". Tots els records de xuts i ocasions eren de la primera part, i no hi havia gaires coses destacables en la primera meitat d'aquesta segona part. El Barça, i més sorprenent encara, Guardiola, estava jugant a defensar. O si menys no, no estava atacant com de costum.
Amb el record de la segona part de l'any passat, el Barça volia que passés de tot menys que el partit es trenqués, i que el ritme fos de l'Arsenal. I ho estava aconseguint, fins que del no res a vingut Van Persie, que ha superat a Valdés pel seu pal. Greu errada del porter blaugrana, que ha "elegit" molt mal dia per la cantada anual que ens acostuma a deixar.
Amb aquest gol el Barça ha sortit del partit, i ha fet el que tant i tant havia intentat evitar. El ritme era altíssim, i el portava l'equip anglès. Ni 5 minuts després del gol, un contra-atac començat -com sempre- per Cesc ha acabat amb la assistència de Nasri pel gol d'Arshavin, que feia pocs minuts havia entrat al camp. Al contrari que el Barça (evidentment, amb el marcador en contra) l'Arsenal si que ha fet un canvi ofensiu, i li ha anat bé.
El Barça havia baixat tant el ritme, que no s'ha pogut tornar a endollar. Massa especulació.
Esperem que hagin aprés la lliçó.
T10/11 1/8 UEFA CL: Arsenal FC 2-1 FC Barcelona (RAC1) des de FCBarcelonaRAC1 gràcies a Vimeo.
Deixo 3 detalls pel final:
Això si, el Barça sempre ha superat aquestes derrotes, ja que està a la final de la Copa del Rei, va guanyar la SuperCopa, i va líder a la lliga. I si el Barça ho supera, qui sóc jo per no superar-ho?
La mala llet es tornarà decepció, que acabarà convertint-se en confiança als inicis de març. I com he llegit d'un amic meu al seu facebook: "per molts equips la notícia és guanyar, per nosaltres la notícia és perdre." Crec que aquest és el missatge.
| Duel d'organitzadors |
La primera part ha continuat amb domini del Barça, i amb Messi fallant ocasions i més imprecís del que l'acostumem a veure. El Barça ha perdonat la vida a L'arsenal, i els últims cinc minuts els ha jugat a reservar-se, i a no patir disgusts. A més, l'àrbitre anul·lava injustament un gol de Messi - per un fora de joc inexistent- i perdonava la expulsió una i una altra vegada a Song.
| Villa celebra el gol |
Amb el record de la segona part de l'any passat, el Barça volia que passés de tot menys que el partit es trenqués, i que el ritme fos de l'Arsenal. I ho estava aconseguint, fins que del no res a vingut Van Persie, que ha superat a Valdés pel seu pal. Greu errada del porter blaugrana, que ha "elegit" molt mal dia per la cantada anual que ens acostuma a deixar.
| Fluix partit de Messi |
El Barça havia baixat tant el ritme, que no s'ha pogut tornar a endollar. Massa especulació.
Esperem que hagin aprés la lliçó.
Deixo 3 detalls pel final:
- El resultat és dolent veient el partit, però la derrota és la millor possible, ja que s'ha marcat gol.
- Piqué es perd el partit de tornada per acumulació de targetes
- No estem eliminats: han de venir al Camp Nou. Que estem massa ben acostumats...


8 comentaris:
17 de febrer del 2011, a les 0:27
17 de febrer del 2011, a les 13:56
un abrazo! Visca el Barça!
17 de febrer del 2011, a les 14:18
Visca el Barça!
17 de febrer del 2011, a les 14:54
Punts clau del partit:
1) A la primera part em servia l'excusa de l'arbitre! ara a la segona això no m'ho trago!! El passotisme d'alguns jugadors com Messi, a la segona part ha sigut de presó!! Em sap greu dir-ho però avui s'ho mereix!
2) No pot ser que l'Arsenal et fagi la contra que fa sempre!!! Transició rapidíssima defensa-atac, la pilota passa per Cesc i aquest fot un pase espectacular que és jugada de gol! Què no es miren els partits de l'Arsenal? Si volen el pròxim els hi faig jo.
3) Haguéssim tingut que trencar-li la cama al Cesc. També hem sap greu dir-ho, però és així. Crec que el màxim perill de l'Arsenal és el punt dos i sense Cesc aquesta jugada no és possible.
4) El canvi de Villa per Keita. No l'entendré mai, no entenc el perquè d'aquest canvi. Potser es conformava amb el 0-1? Som el Barça si us plau, i si algo no sabem fer, i el Pep ho ha dit molts cops, és defensar!
5) L'explosió a Europa de Jack Wilshere. Que bo és! 19 anys i mira com portava la pilota, aquest tio serà molt gran!
6) La gran quantitat de ocasions fallades. Això ho puc entendre per això ho he posat com a últim punt.
PD: Patirem però ho aconseguirem!
Bona entrada!
17 de febrer del 2011, a les 20:04
La diferència aquest any respecte als vuitens d'anys passats, és que el rival era més difícil. El lió ens va perdonar la vida, i l'Stutgart l'any passat també. L'arsenal és millor equip, o si menys no, no va perdonar a la segona part.
Però amb un Massi "normal", els eliminarem fàcil
17 de febrer del 2011, a les 20:40
Volia aportar 2 dades més al tema:
1) El Barça a 8ens ja es va complicar la vida contra Stuttgart i contra Arsenal els 2 últims anys... i vam acabar passant
2) De 6 partits del Barça sense Puyol 4 derrotes i 2 empats.. coincìdència no crec que sigui
17 de febrer del 2011, a les 20:45
Bon disseny :)
Bé, no hi ha res perdut si fem el nostre joc. Confiem.
salutacions
17 de febrer del 2011, a les 21:40
Com va dir un comentarista radiofònic: "El futbol es va inventar per viure eliminatòries com el partit de tornada al Camp Nou", crec que costarà molt però passarem.
Força Barça!
Publica un comentari a l'entrada