<strong>Jornada 25: Mallorca 0 - Barça 3</strong>

Bon partit del Barça a Mallorca, sobretot després del primer gol. Amb les conegudes baixes de Xavi, Puyol i Valdés per lesió, i la d'Alves per sanció, aquest partit tenia perill. El Mallorca està fent una molt bona temporada a casa, i el seu estil de contra-atac li va malament al Barça. A més, feia la crònica jo i últimament això és sinònim de problemes pel Barça...
Però aquest equip té el sobrenom del millor de la història per moltes coses, entre les quals partits com els d'avui. Avui el partit a servit per moltes coses. La més clara que Keita ha pogut convèncer a molts d'aquests que no entenen perquè és al Barça. També ens deixa el detall de que Iniesta sap fer de Xavi quan l'equip ho necessita, i que Abidal segueix amb el seu estat pletòric de forma. 

4 partits seguits marcant

El partit ha començat amb un Barça un pèl endormiscat i un Mallorca molt intens. El Mallorca no s'ha volgut complicar, i tota la possessió era pel Barça. Això si, pressionaven molt amunt i es tancaven molt bé darrere, era d'aquells partits que la possessió no servia per crear perill. Als primers minuts el Mallorca ha tingut un parell d'oportunitats, que li ha tornat el Barça abans de la primera mitja hora. Xuts sense molt perill per part dels dos equips. Però tot ha canviat al minut 37, on Keita s'ha inventat una passada de cullera per Messi, que ha superat a Aouate amb una vaselina amb el cap. Keita ha volgut homenatjar a Laudrup (entrenador del Mallorca) amb una passada molt semblant a la famosa cullera de Laudrup i posterior vaselina de Romario al camp d'Osasuna.
El gol ha anat molt bé al Barça, que ha agafat confiança i ha acabat la primera part amb molta més sensació de perill del que havíem pogut veure a la primera mitja hora.

Pedro en el moment del seu gol

La segona part semblava que el Mallorca sortiria com a la primera, ha intentar sorprendre el barça o almenys pressionar-lo com a l'inici del partit. No ha estat així, i el Barça ha pogut jugar a plaer. Rondos interminables, sensació de control absolut, i cap notícia de Pinto. La veritat és que ocasions, poques. Però entre un rondo d'aquests, Busquets s'ha tret una assitència en profunditat cap a Villa, que ha superat al porter i ha marcat a porteria buida. Com sempre, posició al límit de Villa que treballa tot el partit en aquest sentit: fixant als centrals. I per cert, quart partit consecutiu amb gol de l'asturià, que ja iguala els gols d'Ibra. Com diu Tardà: algú ho havia de dir!
Eren minuts d'alegria, d'aquells en que ja comentes que tal ha fet bon partit, o que tal hauria d'entrar. Ja penses en a veure si el Depor obrarà el miracle, i en definitiva, veus el partit acabat i finiquitat. Però per completar la festa, faltava el gol de la P de MVP. En el minut 66 Pedrito s'ha tret una folha seca del no res, que ha entrat després de tocar lleugerament amb un defensa. Ara si: partit resolt i a donar descans als més utilitzats. Pedro i Villa a descansar, i Bojan i Afellay a guanyar-se més minuts. Amb les ganes que han sortit, en reclamen més i això sempre és bona notícia.

MVP!

Als moments finals Guardiola ha tingut un bonic gest amb Montoya, i l'ha fet debutar. Dic bonic gest perquè ja que s'ha perdut el festival dels 6 gols del filial, el mínim era fer-lo debutar encara que fossin 5 minutets de res. Per cert, a entrat substituint a Adriano, que ha fet un partit més que correcte. 



I ara, a les 23:54 ja ho puc dir: a 7 punts del Madrid! Resultat molt injust pel Madrid, però l'estat de nervis en el que viuen fa que de tant en tant passin aquestes coses.

T10/11 J25: RCD Mallorca 0-3 FC Barcelona (RAC1) des de FCBarcelonaRAC1 gràcies a  Vimeo.

RCD Mallorca: Aouate; Cendrós, Nunes, Rubén, Ayoze; Joao Víctor (Pereira, min. 61), Pep Lluís Martí; Nsue, De Guzman (Sergio Tejera, min. 72), Castro (Akihiro, min. 69) i Webó.

FC Barcelona: Pinto, Adriano (Montoya, min. 85), Piqué, Abidal, Maxwell; Sergio Busquets, Keita, Iniesta; Pedro (Afellay, min. 70), Messi i Villa (Bojan, min. 70).