<strong>El retorn del villarato?</strong>

Perquè està com una pregunta? Perquè el Villarato no retorna. El Villarato sempre hi és, i la falta d'ètica i objectivitat periodística sempre és ausent.


A hores d'ara (mirar l'All-Star en directe et pren certes hores de dormir) ja molts sabreu l'assumpte del diari As, que en la seva edició impresa ha tret una imatge del fora de joc d'Alves, on ha esborrat a un jugador del Bilbao. Si, si: esborrat. Ja no modifiquen línies ni perspectives, ja esborren jugadors. A les 11 del matí ja havien demanat perdó i ho qualificaven d'error, però no enganyen a ningú. Quan la becària de la RFEF va escriure allò de Mourinho la van crucificar, i si per ells fos, la lapidarien al mig del Bernabeu juntament amb els subscriptors del diari Marca.


Amb el temps que fa que els critico, he arribat a la conclusió que és una utopia demanar que es moderin, i que algun organisme es dediqui a crear una espècie de comitè d'ètica periodística. Aquest món ideal no arribarà, així que m'hauré de confirmar a seguir veure guanyar el Barça i com ells es van podrint per dins i embogint fins a acabar en un parc de Madrid, embut al cap i cridant Villarato a les persones que es passegin per allà. Relaño acabarà així, amb Inda fent videoblogs als ànecs del Retiro al seu costat.


Per cert, així escrivia Relaño abans del Villarato. És un fragment del 2002:
"En realidad, eso de la coartada victimista es lo que ha reducido el papel histórico del Barça a su dimensión real: una Copa de Europa frente a ocho. El camino bueno es ignorar las injusticias del azar (una de cuyas formas es el arbitraje) y poner uno de su cuenta los mejores medios. El camino malo es repetirse como una letanía que al rival se le conceden favores y que juega con ventaja, porque eso equivale, justamente, a darse por vencido"


L'altra opció és que són perversament conscients del que fan, i tot forma part d'un complot per anar influint als àrbitres i minant la moral barcelonista. En aquest cas, m'agradaria creure en alguna religió, i així poder-los desitjar que acabessin a l'infern, tinguessin mal karma en tota la resta de les seves vides, o que es reencarnessin en el pitjor animal possible. Com he dit, és evident que no incompleixen cap llei espanyola, o terrenal. Però si moral, i que hauria d'enfadar al Déu en el que ells creuen.


http://www.as.com/futbol/articulo/pedimos-disculpas-error-infografia-1-0/20110221dasdasftb_3/Tes


Per cert, aquesta és la foto que veuen en el seu cap Inda, Relaño, Roncero, Serrano i demés:

L'últim que vull dir és que aquí a Catalunya hem d'estar per sobre d'això. Collons, ja no estem a la escola per poder dir que jo sóc dolent, però ell més. Si vergonya fa el que fan a Madrid, és una vergonya com quan mires a Síria, Xina o els EUA. Són un altre país, són diferents. 
El problema és quan això s'enganxa cap a la premsa d'aquí. I aqui ja em vinc abaix i veig que Guardiola només és un entrenador que guanya. Guardiola ens ha ensenyat a estar per damunt de certes coses. A ser correctes, educats i a fixar-nos només en el nostre treball. En no ser envejosos, ni rencorosos. En guanyar pel fet de guanyar, no guanyar per putejar a l'altre. La felicitat és pot assolir amb un èxit personal oi? No cal una desgràcia d'algú altre. Si perd el Madrid, millor. Però tampoc cal sortir a celebrar-ho. Hem de celebrar les nostres coses, que en tenim moltes. 
Guardiola només és un entrenador, però podria haver estat molt més. El que passa és que no se l'han cregut.


Dos exemples pel final.Quin bé fa això al barcelonisme?

• link diari Sport
• link Mundo Deportivo