<strong>Mourinho incendia Madrid</strong>

Em fa molta gràcia quan sento que Guardiola té tot el poder al Barça, i que el president oficiós del club és ell. Rossell té molt clar que Guardiola és el gurú, i l'home que guia al barcelonisme i al famós entorn. A més, Zubizarreta parla als descansos, però mai no dóna titulars ni declaracions sucoses. Interposar-se a Guardiola, o intentar fer declaracions abans que ell o contradient-lo, seria un suïcidi per Rossell o qualsevol altre representant del club. I fa bé.
Al Madrid, li passa una cosa semblant. Mourinho mana molt, i amb el silenci etern de Florentino, només Valdano s'interposa en el control total i absolut del club. Ahir Mourinho va començar la seva guerra particular, i ja demana responsabilitats a Valdano i una reunió amb el president. Però repassem la esperpèntica roda de premsa d'ahir, ja que hi ha molt per explicar.

Mourinho, com molt bé va dir Tito Vilanova, no parla de futbol en les seves rodes de premsa. Parla del que sigui menys de futbol. Ahir a la segona pregunta, va treure un paper que li havia donat el club amb els 13 errors arbitrals de Clos Gómez. I no menteix Mourinho quan diu que el paper és del club, ja que com podem veure a la imatge de la dreta, és un document de word amb l'escut del Madrid. I després, no va ni voler comentar els seus errors ni el dels seus ajudants. Com sempre, només s'equivoquen els altres, ell és infalible. Doncs amb aquest últim detall vull començar la "rajada" total.


L'entrenador de porters, que el va portar Mourinho, (com si no existissin entrenadors de porters abans de Mou) ahir va empentar al delegat de camp del Madrid, en una trifulca amb el vestuari sevillista. És un home de més de 75 anys, que deu portar tota la vida al Madrid, i tot el cos tècnic de Mou no li va fer cas quan estava al terra. Fet lamentable i patètic, que demostra que Florentino Pérez ha donat el timó del Madrid ha un anti-Guardiola, però en tots els aspectes. Es pensaven que el terme anti-Guardiola serviria per guanyar a l'equip de Guardiola, però el terme anti-Guardiola queda divertit per comparar-los. Han fet un favor al Barça. Per mi si és un anti-Guardiola. Mentre Guardiola és un exemple, Mourinho és una vergonya. Mourinho inventa complots i conxorxes contra els seus jugadors i la seva persona. Guardiola és humil i alaba als rivals. Mourinho critica jugadors del rival, i deixa indirectes sense dir mai noms. Guardiola destaca noms de l'adversari, parlant de les seves virtuts. No hi ha color, no hi ha per on trobar un punt en comú. Són la nit i el dia.

Guardiola és un home de club. Ha passat per tots els estaments del club. Reculli-pilotes, cadet, aleví, juvenil, filial, primer equip, titular, capità, llegenda. Després es fa entrenador, i torna com a entrenador del filial, que puja de categoria i deixa les bases per seguir treballant pel futur. Passa al primer equip, i la resta és història. 
Amb aquesta experiència, guardiola sap perfectament com és un aficionat, un jugador del filial, o un jugador estrella del primer equip. Ho ha viscut tot, i intenta tenir a tothom content. El més increïble és que ho aconsegueix, i que després de 30 mesos es poden comptar amb els dits de la mà crítics de Guardiola. No vull dir que ho hagi fet tot absolutament perfecte, però en el global de la seva gestió es impossible trobar algú millor. Una frase molt típica és "per molt bé que facis una cosa, sempre hi haurà algú que ho farà millor que tu ". Doncs bé, amb Guardiola aquesta frase no es compleix. No hi ha millor entrenador pel Barça que Guardiola.


Mourinho ja s'ha enemistat àrbitres, entrenadors i aficions rivals. Com a demostració deixo un resum de les declaracions d'entrenadors rivals de Barça i Madrid les últimes jornades:
Rivals Barça:
Pochettino: “el Barça roza la perfección, son los mejores”.
Lasarte: “cuando el Barça juega, a los demás nos toca aprender”.
Camacho: “el Barça es muy bueno y a la menor opción te machaca”.
Mou: “con un 0-5 no se llora. Uno jugó al máximo nivel, el otro muy mal”.
Lillo: “¿vergüenza? Nos ha ganado el mejor equipo del mundo”.
Garrido: “el Barça no solo tiene a los mejores, es el mejor equipo del mundo”.


Rivals Madrid:
Manzano: “nos ganaron sin nada, pero cuentan los goles, no el arbitraje”.
Aguirre: “con poco, nos hicieron mucho daño”.
Emery: “muy mal el árbitro, peor Mourinho, no tiene valores humanos”.
Guardiola: “es impagable lo que están haciendo mis jugadores”.
Caparrós: “tuteas al Madrid pero fallas las ocasiones, ellos llegan cinco veces y meten cinco”.
Preciado: “Canalla”, per abreviar.


Però ahir al creuar la línia que no podia creuar, ja li comencen a caure pals des del mismíssim diari Marca:


Segurola: La revolta d'un consentit 
Palomar: Aquest cop si, Mourinho s'ha passat.


Es mereix Mourinho tenir tot el poder del Madrid, com Guardiola el té a can Barça? Per mèrits i per comportament està molt clar. A no se que com a mèrit li comptin Champions amb l'Oporto o copes amb el Chelsea, és clar. 
Ho pregunto d'una altra manera, algú es creu que Mourinho estarà els 4 anys que té de contracte al Madrid? Jo també ho tinc molt clar.