<strong>Història d'un home que va néixer 30 anys tard</strong>

Aquesta història està dedicada al "meu arxi-enemic" Eduardo Inda. Un home, que com dic al títol, va néixer en una època equivocada. Segons la Wikipedia, va néixer al 1967, i per tant no va veure les 6 primeres copes d'Europa del Madrid. Copes que per cert, podríem discutir i molt si tenen el mateix valor que la Champions actual, però que sempre les compten.  Eren temps feliços pel Madrid, que després de robar a un jugador del Barça per l'únic motiu que era molt bo, feia el que volia als despatxos i federació de la època. La Champions la va fundar el diari l'Equipe, juntament amb un home anomenat Jacques Ferran i un tal Santiago Bernabéu. El Madrid va guanyar les 5 primeres, amb participants de molts països amb poc nivell futbolístic. No hi havia lligueta, i era probable que a vuitens i quarts t'enfrontessis al campió de la lliga romanesa, o suïssa. És a semifinals on ja es trobaven els equips italians, alemanys, francesos o espanyols. En fi, la història que ja sabem tots i que no cal explicar sencera un altre cop: el Madrid era l'equip d'un règim feixista i dictatorial. I ara critiquen al Barça per Qatar Foundation, no tenen memòria històrica ni vergonya.

Grans amics i mentors

Així doncs, el "pobre" Eduardo va néixer e una altra època, va haver d'esperar 32 anys per veure el Madrid guanyar Champions, i dins seu sap que el Madrid hauria de ser l'equip del règim. Ell es pensa que el Madrid hauria de tenir el dret de robar-li Messi al Barça, de que tots els àrbitres els ajudessin, i de que els rivals l'adoressin com si fos un Déu. Per ell no han passat 50 anys, ell no veu a Messi, Florentino Pérez o Puskas. Ell veu di Stefano, Santiago Bernabeu i Cristiano Ronaldo. Ell és d'una altra època, no entén com el president del Govern pot ser del Barça, i com el F.C.Barcelona té un entrenador que parla català en rodes de premsa. No coneix ni a Coldplay, ni the Killers ni cap grup d'aquests que escolten al Camp Nou. Li van dir que l'entrenador del barça va anar al Palau de la Música a escoltar un grup en català, i gairebé embogeix. Ell coneix a Juan Pardo, Julio Iglesias i Marisol. És un peix fora de l'aigua. És un home perdut. És un home d'un altre temps, i no veu que els temps han canviat. I molt que han canviat.


Però anem a la emissora COPE, emissora on Eduardo Inda s'atreveix a parlar. Suposo que si deu sentir bé, és bastant pròxima a la seva època. Ahir el conductor del programa i tots els altres tertulians, incloent-hi un del Barça, van veure com estava delirant i no se'l van creure. Ja ni a "casa" seva li fan cas:

http://www.fileden.com/files/2010/8/13/2940899/inda1.mp3

Inda comença a parlar de lobbys de pressió i els favors de la federació cap al Barça fins que el conductor del programa ho para, i li pregunta si el Madrid està sent massacrat pels arbitratges.

http://www.fileden.com/files/2010/8/13/2940899/10%20penaltis%20a%200.mp3

Veiem com aqui ja està delirant, i veu 10 penaltis no xiulats a favor del Madrid, i lo més increïble: 0 a favor del Barça. Ell veuria normal i just 15 penaltis a favor del Madrid i 1, només 1 a favor del Barça. 

I per acabar, també parla de les targetes grogues:

http://www.fileden.com/files/2010/8/13/2940899/targetes_inda.mp3

Molt, molt malament. Se'l veu desesperat, i gairebé podriem dir que ens fa llàstima. Però no, amb les portades, videoblogs, editorials i ens ha regalat en els últims 3 anys, es mereix tot el que li pugui passar (periodísticament). Ell s'ho ha buscat.