<strong> La meva prèvia: FC Barcelona - Real Madrid CF </strong>

A poques hores del clàssic, i després de mesos d'absència, en els quals aquest blog ha crescut i ha superat inclús les expectatives inicials, retorno breument per fer la meva prèvia del "partido del siglo".

A aquestes alçades del dia, tothom està neguitós, els informatius, webs, blogs, twitters, facebooks...estan plens de referències al clàssic. Tothom ressalta que són els dos partits més importants de l'any a la nostra lliga però...realment és així?
Fins l'any passat, els duels Barça-Madrid de la primera i segona volta eren partits on estaven en joc 6 punts. És evident que sempre hi ha alguna cosa més (rivalitat, sentiments, nacionals, model de club, etc), però al cap i a la fi, eren 6 punts. L'any passat, però, es va donar un fet important i cabdal en la forma de veure el clàssic: donada la diferència de potencial entre aquests dos equips respecte a la resta de la lliga, i vist que el Barça es capaç d'acabar un campionat amb 99 punts i havent perdut només un partit, amb el Madrid 1 punt per sota tot i perdre el clàssic, ara per ara, el d'aquesta nit és el partit més important de l'any a la lliga, juntament amb el de l'abril. Son els 6 punts que poden decidir una lliga cada cop més descompensada on, si tot segueix així, cap dels dos equips perdrà més de dos partits.
Això els jugadors ho saben, de la mateixa manera que saben que feia anys que el partit no estava tan igualat, deixant de banda infogràfics, esquemes, i demés parafernalia dels diaris que no fan més que alimentar la fam d'espectacle que tenim.

Alfredo Relaño, a l'editorial de l'As d'avui, diu que s'ajunten els 22 millors jugadors del món, i possiblement sigui veritat; a més, els dos millors entrenadors del món, a més d'enfrontar-se els dos estils de futbol del segle XXI: el model Barça (que segueixen Arsenal, Vilareal i últimament Espanyol entre d'altres), i el model Madrid (semblant al dels actuals clubs anglesos gestionats per rics).

El Barça vol matar amb la possessió de la pilota i el seu estil irrenunciable, el Madrid no vol la pilota ni en pintura, i matarà a base de contraatacs, com fiblonades d'abella. Dos estils oposats que conviden a l'empat o, com al duel de l'any passat (1-0 gol de Zlatan), a resoler-se amb la genialitat d'algun dels 22 cracks.

Passi el que passi, demà serà dimarts i el sol sortirà de totes formes...