<strong>GP de Portugal, resultats i conclusions</strong>

Van passar més coses a part de l'huracà Marc Marquez. Lorenzo va tornar a guanyar, demostrant que aquest any Rossi no està en suficient forma per plantar-li cara a cada cursa. Sempre ens quedarem amb les ganes de saber com hauria anat el campioant sense la lesió de Valentino, però encara ens queden molts anys per seguir veient el duel d'aquests dos gran pilots. I de moment tenim la cursa de València, aquest cap de setmana.

I a Moto2, entre Elias pensant en les vacances i amb el seu retorn a MotoGp i la igualtat de les motos, vam veure una cursa molt estranya però emocionant. La millor de la temporada.

Com sempre, molt difícil la sortida a Moto2

Elias sortia de la primera línia, amb Simon al costat amb ganes d'assegurar-se la segona posició de la general. A més, Simon tenia a Iannone - el seu rival per la segona posició del campionat- sortint des de la 34ena posició. Així doncs, ho tenia tot de cara per aconseguir la seva primera victòria de la temporada. Però la cursa no va anar així. Un pilot debutant amb la moto de Tomizawa, va donar la sorpresa sortint molt bé, posant-se primer i escapant-se amb molta facilitat. Era Sofluoglu, pilot turc campió de SuperSport (la segona categoria de Superbikes) i que mai havia corregut a Estoril. Malauradament, tenia problemes amb l'embragament de la moto i els seus perseguidors li van anar retallant fins a avançar-lo. Va caure fins a la setena posició, però es va recuperar i anava tercer, però a la llarga recta d'arribada la moto li va tornar a fallar i el van avançar a la mateixa línia i el van deixar sense podi. Una llàstima, perquè el turc ens havia robat el cor a tots. 
Elias va caure a mitja cursa, i Simon va anar perdent posicions molt ràpid fins a estabilitzar-se entre la desena i la dotzena posició. Pel darrere del tot, un increïble Iannone anava remuntant i quan ja apuntava a la victòria, enganxat al darrere del tercer, va caure regalant a Simon la opció de mantenir la segona plaça a la general. I a davant vam tenir la lluita entre dos no-habituals: Baldolini i Bradl, que és va decantar per l'alemany. Primer podi de Baldolini en tota la seva carrera, i primera victòria per a Bradl. Tots contents en una cursa estranya, i plena d'emoció.

Rossi no s'esperava un Lorenzo tan fort

Com sempre aquest any, la pitjor cursa va ser la de MotoGp. I això que va haver-hi grans moments, com la lluita entre Rossi i Stoner i després la lluita entre Rossi i Lorenzo. Però primer Stoner és va caure perseguint a Rossi, cosa massa habitual i que suposo preocupa als dirigents que l'han fitxat per Honda. Amb Stoner fora, Rossi va aprofitar per escapar-se, arribant a tenir una avantatja de 2 segons respecte a un Lorenzo que semblava que no podia. Però com acostuma a fer Lorenzo, a la segona part de la cursa va començar a remuntar i a anar més ràpid, retallant-li 3-4 dècimes per volta a Valentino. Al cap d'unes 8 voltes, el va avançar i es va escapar amb una facilitat que va estranyar a molts, i a Valentino el primer. Una llàstima no veure'ls arribar junts a final de cursa, jo crec que fins i tot Dorna vol un 1-contra-1 dels pilots de Yamaha. I res més, pel darrere Pedrosa va tenir molts problemes amb el seu braç esquerre i no va aguantar gaires voltes al màxim. Va acabar 8é, i a 45 segons de Lorenzo. En el bonic duel per la tercera posició, Dovizioso va poder amb Simoncelli per que té la moto oficial, i li va còrrer més a la recta. Ah, i Checa no va acabar per dolors als braços. Molt de misteri, ningú en sap res d'aquest abandonament.


Ja només queda una cursa, sembla que Pedrosa mantindrà la segona posició del Mundial i la "gràcia" serà veure si Lorenzo pot batre el record de punts de Rossi. Amb una tercera posició en tindrà prou. 


Fins la setmana següent, i si Marquez guanya tenim preparada una sorpresa al blog...