Vull deixar molt clar que la meva crítica de l'altre dia on parlava de que els playoffs de veritat comencen ara, no és un menyspreu als equips que estan eliminats i típics de mitja-taula, com són Fuenlabrada, Gran Canaria o el València. Les meves paraules critiquen al format, en 3 partits, i que aquest any s'ha demostrat que no funciona. En 3 dies s'havien acabat els quarts, i d'això ja en fa una setmana. D'aqui bé la expressió: els playoffs comencen ara. I més amb el rival que li toca al Barça, el Caja Laboral. Com els aficionats al bàsquet deuen saber, aquesta semifinals és la repitició de la final de la temporada passada. però també de fa 2 anys. I de fa 3. Així que molts comptes pendents, i les enormes ganes de revenja del regal Barça per la impressionant escombrada de l'any anterior. Un 3-0 dur, merescut, i sobretot inesperat. Un 3-0 que els jugadors tenen clavat com tenien clavat les semifinals de la Champions vs mourinho els del futbol. I aqui, el dolent de la película és un home d'un perfil molt diferent: fernando San Emeterio.

Gran duel

Jugador d'aquests que no saps exactament per què, però que cauen bé a tothom. Treballador i educat, és un exemple a seguir dins la pista. És un jugador molt intel·ligent, que sense destacar en cap faceta especialment, ha sigut l'MVP de la lliga regular i el més valorat de la Eurolliga en la fase regular. Llença de 3, penetra, assisteix, tanca el rebot defensiu, va al rebot ofensiu, provoca faltes i per si tot això no és suficient, no va d'estrella i defensa molt i molt bé. D'acord, m'agrada San Emeterio i no me n'amago. Doncs bé, la sensació és que poden passar moltes coses però al final qui s'endurà la eliminatòria serà el guanyador del duel Navarro- San Emeterio.
Aquesta temporada ja s'han enfrontat 3 vegades, i la única victòria del Caja Laboral va venir de la mà d'una remuntada espectacular a l'últim quart (33-16), protagonitzada per San Eme. Els altres dos partits, on el Barça ha guanyat, Navarro ha fet 27 i 25 punts, i san Eme ha valorat -4 i 0. Segurament veurem més a Oleson damunt Navarro, ja que San Eme s'haurà d'encarregar d'Anderson, però els partits dependran molt dels autèntics líders d'aquests dos equips blaugranes.

Veurem el Suárez d'inici de temporada?

En l'altra sèrie el Madrid s'enfronta a un Bilbao a qui encara està donant les gràcies. Els valencians del Power Electronics es veien (i jo també els veia) jugant contra el Madrid amb ganes de revenja per la eliminació europea. El Bilbao és un gran equip, i semblava qüestió de temps que superés la ronda maleïda dels quarts. A més, la gran diferència entre els dos semifinalistes és la seva pressió o mentalitat: el Madrid està "obligat" a arribar com a mínim a la final, i més contra un rival sense gaire nom. El Bilbao en canvi, ja ha superat la seva història i qualsevol cosa que facin serà positiva i bona. Una victòria inicial del Bilbao per recuperar el factor camp el veuria clau, ja que els nervis del Madrid no farien més que disparar-se i la confiança del Bilbao també creixeria. Per plantilla no tindria dubtes, però la sensació es que el Madrid està sense entrenador. I a la llarga s'acaba notant.

Els meus pronòstics són 3-1 pel barça i 3-1 també pel Madrid. Però en playoffs a 5 partits és molt difícil preveure com anirà tot.

Llegir més...

Última jornada de la ACB amb poques coses a decidir, i sense que s'enfadin els molts seguidors del Fuenlabrada, Unicaja i Valladolid que ens llegiu, hi havia més emoció al SuperManager que a la lliga. Al final van guanyar Unicaja i Fuenlabrada, i Valladolid es va quedar sense playoffs. El Caja Laboral i el Power Electronics València també van guanyar i van assegurar les seves posicions. I així, ja sabem el quadre del playoff: Barça - Unicaja, Madrid - Fuenlabrada, Power Electronics València - Bilbao i Caja Laboral - Gran Canaria.
Playoffs emocionants, sobretot pel format dels quarts que estan fets per provocar la sorpresa. Sempre hi ha un duel que exemplifica aquesta injustícia, i aquesta temporada és el Regal barça - Unicaja. El Barça queda primer de la lliga regular, i el seu premi es enfrontar-se a Unicaja. I si perd el primer partit, Unicaja només ha de guanyar al Barça al Martin Carpena per eliminar-lo. Com he dit, molt poc premi.

I si parlem d'injustícies, podem parlar també del cinc ideal de la ACB. Abans de començar, cal dir que ningú sap exactament quins són els mèrits que compten més. El rècord de l'equip, les estadístiques, la valoració... però sempre s'ha dit que és una barreja entre la posició de l'equip i la valoració del jugador. Al joc del Supermanager, la valoració del jugador és la seva valoració normal ACB, i en els partits on ha guanyat el seu equip, aquesta valoració augmenta un 20%. Així, un jugador amb més victòries que un altre tindrà una valoració una mica més "inflada". Doncs mirant el SM, el millor base és clarament Marcelinho Huertas. Res a dir, també es el base del cinc ideal. El mateix passa amb els dos millors alers de la competició: San Emeterio i Carroll. Aquí molts posarien a Navarro, però amb els números a la mà Carroll ha fet millor temporada.

I arribem als pivots, on trobem la injustícia o decisió més polèmica. Ningú diu res de Caner medley, el problema ve amb la elecció de Tomic. Segons el rànquing del SuperManger, tenim a 17! pivots amb millor valoració que Tomic. I per ser més "dolent" escriuré el nom dels 17 pivots millors que Tomic: Ayón, Barac, Slaughter, Freeland, Batista, Wallace, McDonald, Donaldson, Doellman, Davis, Banic, Savanovic, Slokar, Teletovic, Baéz, Lorbek i Felipe Reyes.
Hi ha de tot, gent molt millor (com Ayón, Barac i Freeland), gent amb millor rècord de V-D com Lorbek, i fins i tot un company d'equip amb més valoració mitjana. En fi, els 25 punts de la votació popular han influït molt, i la ACB s'hauria de plantejar aquestes coses. Quino Colom va ser el segon base més votat, per exemple.

I per acabar, l'MVP ha estat Fernando San Emeterio. Tot apuntava a San Emeterio/Caner Medley, i al final la cosa ha estat entre ells dos. El més votat per la premsa (com en totes les votacions) ha estat un madridista: Sergio Llull. San Emeterio ha estat el millor pels jugadors, i el segon per la votació popular, els entrenadors i els mitjans de comunicació. Caner-Medley ha estat el millor pels mitjans de comunicació, el segon pels jugadors, el tercer pels entrenadors i el quart a la votació popular.
La votació popular desmereix en part aquests premis, però sense tenir en compte la votació popular tindríem el mateix MVP, i 4/5 en el cinc ideal. Tots els madridistes que han votat en massa suposo que ja estaran contents amb Tomic al cinc ideal. El seu pichichi del bàsquet.

A mitja setmana faré un resum del Supermanager, i també algun dia repassaré les classificacions finals de les estadístiques.

Llegir més...

Una altra jornada desastrosa pels catalans, amb triple derrota i ja són els últims 8 partits jugats per catalans que s'han perdut. El Barça segueix primer, per que li té l'average guanyat al Madrid, però estan empatats i la dinàmica de l'equip es de tot menys bona. Els playoffs segueixen amb varis equips amb opcions d'accedir-hi, però el DKV sembla allunyar-se'n definitivament. Bilbao és virtualment equip de playoff, i Caja Laboral i Power Electronics València es jugaran la tercera plaça. Vull destacar una setmana més al València, que amb les baixes de Claver i d'Augustine, amb Pesic a l'equip és el millor equip, amb diferència de 2 victòries, a la lliga ACB.
I la sorpresa de la jornada van ser els dos últims classificats, que amb les seves victòries no accepten el descens, i encara lluiten per tenir opcions de quedar-se a la ACB.

Reial Madrid - Regal Barça (77-72)

Ricky abatut

El Reial Madrid va rematar una gran setmana i va trencar, en una pròrroga (77-72), una ratxa negativa de derrotes a la Lliga ACB davant el Regal FC Barcelona que va començar el 2008 i s'havia prolongat deu vegades. Prigioni, Suárez, amb 19 punts, i Tomic van ser els millors en els locals, mentre que en els visitants van destacar Grimau, Vázquez i Lorbek. 
El Barça va començar molt malament, però poc a poc va anar recuperant, i es va arribar als minuts finals amb igualtat al marcador. Una cistella de Tomic va empatar el partit, i Vázquez va fallar l'últim tir del Barça. 
A la pròrroga, la il·lusió madridista va poder amb els blaugranes, que van trobar a faltar molt a Navarro.


DKV Joventut - Gran Canaria 2014 (69-93)

35 punts de Caroll

L'equip canari va dominar d'inici gràcies a l'encert dels seus jugadors exteriors des de la línia de tres punts (6-14, min.6). 
L'aposta de Pepu Hernández per Jelinek per defensar Carroll no va donar molt resultat encara que el txec va estar bé en el llançament i va contribuir a retallar la diferència (17-19, min. 8). En el segon període, els verdinegres van rebre un parcial de 0-8 que va posar al Gran Canària 2014 en el seu màxim avantatge (23-34, min. 13) i va provocar els xiulets de la grada. 
El Gran Canària 2014 va trencar el partit en el tercer període de la mà, és clar, de Jaycee Carroll que sol va portar el seu equip a un avantatge de 20 punts (47-67, min. 27). 
El DKV Joventut va deixar de dominar el rebot defensiu i això el va acabar enfonsant del tot. Els 35 punts en 22 minuts de Caroll, marca històrica.


Assignia Manresa - Caja Laboral (83-89)

2+1 clau de San Eme

El Caja Laboral va guanyar per 83-89 a casa d'un Assignia Manresa que li va posar contra les cordes a falta de 50 segons per al final del partit, quan el quadre local guanyava per un punt. La solvència de Fernando San Emeterio i la seguretat de Pau Ribas van suposar els cinc punts clau perquè el Caja Laboral aconseguís una sempre difícil victòria lluny del Buesa Arena. I això que a la primera part el Baskonia s'havia arribat a col·locar 17 punts per sobre el Manresa, però l'habitual coratge manresà va estar a punt d'obrar el miracle. Es van col·locar per davant, però San Emeterio va recordar als aficionats al bàsquet que en els moments calents, no acostuma a fallar, ans el contrari: decideix.
Bon partit de Montàñez i d'Slokar amb 13 rebots (7 ofensius).


Fotografies d'ACB.com

Llegir més...