El fitxatge de Luis Enrique aquest estiu com a entrenador de la Roma va crear grans expectatives entre l’afició de l’equip de la capital italiana. Però el principi no va ser gens fàcil. Des d’un bon inici va deixar clar que qui no entrenés bé, no jugaria -No us sona de l'estiu del 2008?-. Això també influenciava a les “vaques sagrades” de l’equip com Totti, a qui no li va sentar gaire bé aquest comentari i van sorgir les primeres diferències entre els dos.

El temps va anar passant i la tensa situació es va anar estovant mica en mica però els resultats no arribaven. Fa unes dues setmanes, el tècnic asturià es va plantejar molt seriosament la seva dimissió. Però aquesta situació ha canviat radicalment aquesta última setmana. Els resultats han arribat. L'empat dilluns passat a casa contra la Juventus i la victòria a domicili contra el Nàpols han transformat les opinions de la massa social del club. L’equip comença a agafar forma i això es veu reflexat en el terreny de joc.

Per tant, Luis Enrique agafa aire i comença a demostrar que és un home molt vàlid per a la banqueta romana. La Roma s’està barcelonitzant poc a poc i cada dia jugar millor. En moltes jugades es veu com uns jugadors, que no estan acostumats a un joc amb molt toc de pilota, intenten tocar i treure la pilota jugant en una lliga poc acostumada a aquest estil. Tot i això, se’ls hi nota que encara no s’han aclimatat al que vol el tècnic al cent per cent. Però, la paciència és una qualitat. Una qualitat que no està molt establerta en aquest món i menys en el futbol.
Després de lluites internes en el vestuari, sembla que ara sí. Sembla que el tècnic ja té la confiança dels seus jugadors i ells comencen a entendre que vol de cadascun d’ells a la gespa. Totti ja no és un entrebanc, Totti és una ajuda dins el camp de Luis Enrique. La combinació de veterania amb la joventut és un punt a favor per l’equip. Jugadors de més de 30 anys porten els galons de l’equip. Per exemple: Heinze o el mateix Totti. Mentre que els més joves aporten la frescura que necessita tota plantilla com Lamela o Rosi.

Llegir més...

En aquests moments Eric Abidal està a l'hospital Clínic, operant-se del tumor al fetge. Personalment, aquesta notícia em va deixar glaçat, i de fet no havia escrit res al blog des de la notícia d'Abidal. I quan he llegit la notícia de Fontàs m'he donat compte de que s'havia de tornar a la normalitat, o almenys intentar-ho. Per dur que sigui, algú ha d'omplir el buit d'Abidal a l'equip, i Pep Guardiola ha escollit a Andreu Fontàs.
El jove gironí, capità del Barça B i central que fa mesos juga de mig centre al filial, és l'escollit per pujar al primer equip, i de fet no estranya a ningú aquesta decisió ja que molts preferíem a Fontàs (i Bartra) a Milito. Quan Milito va estar a punt de marxar ja es va parlar de donar fitxa del primer equip a Fontàs, però al final Guardiola el va deixar al B.


I per cert, traurem la cinta amb l'Ànims Abidal de la cantonada superior dreta el dia que Abidal torni a disputar un partit. Perquè aquesta temporada el Barça jano té l'objectiu de guanyar títols com a principal il·lusió: el primer és la recuperació d'Abidal. Si després venen títols, doncs millor.

Luis Enrique: "la banqueta crema molt"

L'actualitat blaugrana també passa per Luis Enrique, que marxa del Barça B a final de temporada per decisió pròpia. Hi han moltes teories sobre la marxa de Luis Enrique; gent diu que vol un any sabàtic, alguns altres diuen que entrenarà al Getafe o al Sporting i fins i tot s'ha dit que anirà a Austràlia a fer surf. Fent una breu repassada del treball de Luis Enrique, trobem molts més encerts que errades. Sempre se li ha criticat una cosa: si un jugador no entrenava amb el filial, no li permetia entrar a la convocatòria del aprtit d'aquella setmana. Així doncs, si guardiola li "agafava" Fontàs, Thiago o Bartra, Luis Enrique no els deixava jugar aquell cap de setmana. És un detall criticable, però que també es pot entendre. A més, també hi han hagut moltes veus dient que no tractava al filial com el que és, i que el tractava com si fos un primer equip, oblidant-se de la formació dels jugadors i prioritzant els resultats. Jo ja no comparteixo aquesta crítica, ja que si bé es veritat que el filial no juga sempre exactament com el primer equip, no és culpa de Luis Enrique. És culpa de Xavi, Iniesta, Messi, Alves i del primer equip en general. Són massa bons! De moment, el que queda de la seva feina són un equip a segona divisió que podria optar a l'ascens, i molts jugadors que estaran al primer equip en poc temps. Sobretot a "fet feina" amb:

• Andreu Fontàs -> abans de l'arribada de Luis Enrique era esprimatxat i no tenia físic
• Ruben Miño -> ha aprés a jugar la pilota amb els peus millor que certs centrals que juguen a primera
• Thiago Alcàntara -> pulir-li el caràcter no ha estat fàcil
• Martin Montoya -> Regularitat en un lateral que marxava molt dels partits
• Sergi Roberto -> Sempre està al seu lloc, i domina el tempo dels partits
• Sergi Gómez -> Del juvenil B a l'ascens a segona A en 3 mesos de diferència. El "Busquets" de Luis Enrique

Apunteu aquest nom: Sergi Roberto

Hi han molts altres noms, però que ja venien fet de categories inferiors o que no han canviat amb 3 anys de Luis Enrique. Bartra, Oier, Deulofeu, Rafa Alcàntara, Jonathan dos Santos, Muniesa o Romeu. No dic que no arribin al primer equip, però el seu cas és diferent. Per exemple, no crec que Alves hagi millorat per Guardiola. Messi, en canvi, si. Però és una opinió molt personal. A final de temporada ja dedicarem un (o més) posts al filial blaugrana i a Luis Enrique. S'ho mereixen.


I des d'aquí vull dir una cosa que ja he dit pel twitter i amb gent que he parlat. No m'agrada gens la iniciativa de que al minut 22 tot el Camp Nou aplaudeixi en honor a Abidal. SI jo fos al Camp Nou també aplaudiria, no dic que no, però ho trobo completament desafortunat. Aquest gest es fa en els casos d'Antonio Puerta i de Dani Jarque: Abidal no està mort. I trobo molt lleig fer-li el mateix que a un mort. Però potser m'equivoco.
Ho volia dir. #ànimsabidal

Llegir més...