<strong>1/4 de Copa Tornada - Barça 2 - Madrid 2 </strong>

Dos lletres resumeixen molt el partit. Uf. De fet, amb dos o tres f al final. Ufff. Però intentaré escriure una mica més que aquest ufff, perquè hi ha molt a explicar. Molt de patiment, i almenys per mi, els pitjors minuts que he passat al Camp Nou. Aquesta crònica no serà habitual, sinó que hi haurà més impressions i sensacions que no pas un resum del partit en si. Pressuposo que tots vosaltres vau escoltar, veure o ja sabeu com va anar el partit.

Primer, i a sac, les jugades més polèmiques i decisions arbitrals:

- Expulsió de Lass - Aquí no tinc dubte, Lass hauria d'haver acabat la seva participació al partit al minut 44 de la primera part. Doble targeta claríssima.

- Expulsió de Pepe - Si, pel cop a Cesc. I una mica perquè és Pepe.

- Penal de Busquets - Dubtes. Molts dubtes en aquesta jugada. En moltes repeticions sembla penal, però hi ha la típica "manipulació", on estem veient les repeticions més interessades. He vist alguna que sembla que li toqui al cos. El podia haver xiulat.

- Penal d'Abidal - No ho és. No ho vol fer, es protegeix la cara. Punt.

- Gol anul·lat a Ramos - Es penja d'Alves, i a hores d'ara ja només ell el protesta encara.

- Penal de Pepe a Alexis - Si xiula el de Busquets, ha de xiular aquest. es pot considerar càrrega legal, però Alexis està lesionat. Demagògicament, no sé si es pot considerar legal una càrrega que lesiona al rival. Dubtós, i ho deixo així.

- Penal de Puyol a Benzema - 30 segons després de la càrrega de Pepe. No podia xiular-lo, de cap de les maneres. A més, sembla més que Benzema xoqui amb Puyol que no a l'inrevés. 

Resumint, els dos equips es poden queixar, però com és habitual, només es queixa un. Com a mostra, una imatge que diu molt:

Mourinho esperant l'àrbitre

Mourinho, com un jove adolescent que espera fora de l'institut per "foter-se a hòsties" amb algun company de classe, va esperar a l'àrbitre al pàrquing. Al costat del seu cotxe. Podem especular, però jo no descarto que li ratlles el cotxe amb les claus de casa. O potser és un gamberro dels perillosos, i li va tirar sucre on la gasolina, per fer-li malbé el motor. Sincerament, penso que va acabar com acostuma a acabar aquestes coses. No va fer res, va dir que faria molt, i li va cridar quatre coses sense sentit. Com si tingués 16 anys. Però és el millor, ho té tot preparat, i el seu dit marca el camí. Amb dos collons.

El millor gol que he vist al Camp Nou

De l'altre que vull parlar, és de la sensació que intenten vendre des de Madrid. "El Madrid va jugar molt millor". "El Madrid va superar al Barça en tots els aspectes". "El Madrid va esclafar al Barça, i només l'àrbitre va impedir la massacre". I la millor, pel final: "El Madrid va jugar els millors minuts de futbol que s'han vist al Camp Nou des de l'arribada de Guardiola"

Potser s'ho creuen. De fet, sempre acostumen a ser favorits, i a la mínima que poden el seu optimisme i fe infinita els empunya a tornar-se a veure's per davant. No oblidem que el Madrid de Pellegrini que va perdre al Camp Nou va sortir amb titulars de sensació de victòria, i mala sort. 

Però crec entendre'ls. Quan perden per 5-0, diuen que no es podia fer res, però una petita part d'ells sempre té al cap que si expulsen a Valdés, i si xiulen el fora de joc de Villa, i amb un home més podien haver aconseguit un 2-3 . Si el Barça els guanya al seu estadi per 1-2, tot i que ells només xutin dos vegades a porteria, es queden amb la sensació que si es defensa bé a Puyol al córner i s'aprofita algun altre contraatac, la victòria era seva. És lògic pensar que quan juguen un partit d'igual a igual amb el Barça, i fins i tot podem dir que van jugar millor, es desfermi la eufòria.

Obliden que estan eliminats de la competició que porten 6 mesos elevant als altars més alts. Obliden que per molt que intentin animar-se, fa molts partits que no superen al Barça. Obliden que Mourinho ha anat 9 vegades al Camp Nou i encara no ha aconseguit guanyar-hi mai. I sobretot, obliden els últims minuts dels partits. Els últims minuts del Bernabeu, i també els últims del Camp Nou van ser un repertori d'entrades, cops i un mal perdre impropi d'un club com el Madrid. 

Potser no som pessimistes els culers. Potser, senzillament, recordem més les coses.

Deixo el vídeo amb els gols: