<strong>Els sistemes del Barça</strong>

Fa dies teníem al blog una enquesta on preguntàvem quin sistema del Barça ús agrada més: l'habitual i clàssic 4-3-3 o la novetat de la temporada: el 3-4-3. I amb la excusa d'aquesta enquesta, farem una repassada d'aquests dos sistemes, explicant-los gràcies a certes entrades del blog del gran Martí Perarnau. Si no el coneixeu, podeu passar a mirar el seu blog aquí. I a través de Martí Perarnau, anem amb la primera "sorpresa", i és que el 4-3-3, en moltes ocasions és en realitat un altre sistema. Podríem parlar d'un 2-3-3-2. Sí, així de complicat, i amb 4 línies.

Guanya el 3-4-3, però no per gaires vots

De manera més clara, doncs:

• 2: Els dos centrals, dins el cercle central
• 3: un lateral (el menys ofensiu, normalment el de la banda esquerra), el migcentre i un interior (Xavi, o el que organitza)
• 3: l'altre lateral (Alves), l'altre interior, que és més mitja-punta, i Messi
• 2: dos davanters oberts a les bandes

Evidentment, aquest sistema només el podem veure quan davant hi ha un equip d'aquells ultra-defensius. El partit al camp del BATE va ser el primer on clarament vam veure aquest sistema, i després l'hem anat veient en altres partits, com davant el Sevilla, o el Viktoria Pilzen.

La novetat d'aquesta temporada és el 3-4-3. Un sistema que provoca molta por a l'aficionat, ja que el fet de només tenir 3 defenses fa por. Contra València i Milan són els dos partits on més s'ha vist aquest sistema amb tot el que comporta. El mig del camp acostuma a ser un luxe, un espectacle com mai s'havia vist. Reunir a Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc/Thiago i Messi és acollonant. Així de clar, i així de contundent. Els gols són preciosos, de combinació per passadissos interiors impossibles, i tot i les sensacions encara no s'ha perdut mai amb aquesta defensa. En principi, aquesta defensa la planteja Guardiola quan el rival no juga amb dos extrems definits, per guanyar així una superioritat al mig del camp, però també l'hem vist altres dies. Els partits acostumen a ser molt més vistosos, amb més ocasions pels dos equips. I si el Barça té més ocasions, amb la qualitat dels seus davanters acostuma a sortir-ne guanyador.

Busquets, polivalència que obre moltes opcions

Molts ja es pregunten si el 3-4-3 provat a Milan era l'experiment definitiu per sortir al Bernabeu amb defensa de 3. Dependrà de Guardiola, però no ho veig impossible. Si el Madrid li dóna per sortir amb un trivot al mig del camp, els 3 defenses es podrien encarregar home a home amb els atacants. Quins 3 homes serien ja no ho sé. Probablement jo posaria a Alves a la dreta, Piqué al mig i Abidal a la esquerra. Però ni Puyol ni Mascherano es mereixen faltar en aquest partit. El mig del camp format per Busquets, Xavi, Iniesta i Cesc s'hauria de menjar ( i més per la superioritat numèrica) al teòric trivot de Lass, Khedira i Xabi Alonso. Amb Messi de fals nou, Villa jugaria a la banda esquerra on no hi hauria un lateral ofensiu, ja que Ramos jugaria de central. Alexis o Pedro estarien amb Marcelo, controlant-lo i ajudant a Alves a tapar Cristiano.
Si el Madrid surt amb el 4-2-3-1 habitual, 4-3-3 i menys provatures. O si, que Guardiola és un geni. no ens n'hem d'oblidar.  El Barça té una avantatja davant el Madrid, i és que pot passar de 3-4-3 a 4-3-3 molt fàcilment, ja que homes com Alves, Busquets i Mascherano poden jugar en posicions de defensa o mig del camp. El Madrid no està tan acostumat a canviar de sistema durant el partit. I jo aprofitaria això, la veritat. En tot cas, falta molt, i no se sabrà res fins que comenci el partit.