<strong>G.P. de Motegi 2011 </strong>

Després d'alguns gran premis sense escriure les cròniques, aprofito el lideratge de Marc Màrquez (pilot preferit en l'actualitat del qui ús escriu) per tornar-hi. I és que a falta de 3 grans premis, tenim dos campionats decidits si no hi ha una sorpresa majúscula, i només un està igualat. A MotoGp tot i el problemes amb els frens Stoner va fer un nou podi, i si no és campió a casa seva (Austràlia) el següent gran premi de Malàisia sembla el definitiu. Terol potser ha d'esperar a València, però depèn d'ell mateix per tancar-ho a Malàisia juntament amb Stoner. Qui sembla haurà d'esperar a València, com la temporada anterior, és Marc Márquez. Després de retallar més de 80 punts, s'ha posat per davant de Bradl i la projecció fa pinta de seguir així. Només una desgràcia en forma d'averia mecànica o caiguda faria perdre el campionat al jove cerverí. Ja sabeu la dita: fins que no estigui al blat, tancat i ben lligat...

125cc

Zarco per fi aconsegueix guanyar

Per fi. Feia una mica de llàstima, pena o fins i tot gràcia pel ridícul. Zarco va guanyar després de 8 podis. Al novè va arribar la victòria, i ara que veu a Terol a 31 punts recordarà aquells segones posicions estranyes, decidides pels comissaris o amb males decisions per part seva. Aquests 31 punts podrien ser fàcilment 10, però la experiència és un grau, i Terol se n'ha sabut aprofitar. Durant la cursa de seguida es van escapar Terol, Faubel i Zarco. Faubel, amb problemes físics es va anar quedant penjat i a la segona meitat de la cursa Terol es va veure incapaç de seguir el ritme de Zarco, que va volar cap a la victòria. S'ha de destacar la cursa de Viñales, que va sortir 35è ja que va trencar la cadena de la moto a la volta de formació. Va passar de la 35ena posició a la quarta final, i molt a prop del podi. Una pena, podria haver disputat la victòria final.

Moto2

Nova victòria de Iannone, que està en forma

Per una vegada, la cursa de Moto2 no va ser un espectacle. No vull dir que fos avorrida, però Màrquez, Bradl, Iannone i els demés ens han malacostumat. I molt. I això que la cursa va començar com sempre, amb els 4 escapats que últimament manen a les curses: Iannone, Bradl, Marquez i Corsi. A les poques voltes Lüthi i de Angelis es van afegir al grup, que com he dit aquesta vegada no hi van haver molts avançaments. Marquez va avançar Iannone, però no va poder canviar el ritme i l'italià es va tornar a posar per davant. A poques voltes del final Iannone va fer un canvi de ritme que només Márquez va poder respondre. Pel darrere Bradl tenia problemes amb Lüthi i Corsi, i quan Márquez ho va saber va preferir no arriscar i quedar-se amb la segona plaça. Lüthi va fer-se amb la tercera plaça, relegant a Bradl a la quart plaça i el més important: a la segona posició de la general. Per darrere d'un cerverí de 18 anyets.

MotoGp

Pedrosa somrient! Malauradament, no és gaire habitual

Cursa estranya, amb ride-troughs, caigudes i sortides de pista. A la sortida Dovizioso es va avançar al semàfor, i Simoncelli seguint-lo també s'ho va saltar. A més, al segon revolt Rossi es va tocar amb Lorenzo, i va xocar amb Spies, caient i emportant-se'l per davant. Spies va poder seguir però Rossi no. No crec que es pugui acusar a cap dels pilots de la caiguda, i només els fanàtics de Rossi culparien a Lorenzo i viceversa. Per davant, Stoner es començava a escapar, i Dovizioso intentava seguir-lo fins que va haver de complir la sanció. Semblava que Stoner guanyaria fàcil, però un problema amb els frens va provocar una excursió de l'australià per la grava, fent-li perdre molt de temps i totes les opcions a la victòria final. Pedrosa es va trobar primers, sense els seus dos companys d'equip que tenien millor ritme davant seu. Ho va aprofitar a les mil meravelles per anar controlant a Lorenzo, i assegurar-se la victòria. Stoner va remuntar fins la tercera plaça, però mai va tenir opcions d'atrapar Stoner. La llàstima van ser les caigudes de Bautista, que estava fent la seva millor cursa rodant en quart posició i d'Elias, que també estava sorprenent amb una molt meritòria sisena plaça. 

I res més, ja tenim ganes de saber qui seran els campions del món. Des d'aquí felicitar a Carles Checa, campió del món de Superbikes. Una alegria per Ducati, després de deixar-se els diners amb Rossi, que almenys en el campionat de Superbikes puguin estar contents i orgullosos.

http://www.motogp.com/en/Results+Statistics