Adrian Newey,
Aerodinàmica,
Alonso,
F1,
formula 1,
motor,
Newey,
Red Bull,
Vettel
-
11:13
-
Publicat per
Pere Alonso
El nou patró dels aeronàutics
A dia d'avui, la patrona dels aeronàutics és la verge de Loreto per motius que venen molt ben explicats a la Wikipedia (i què coi, perque la carrera és molt dura, i volem que la nostra patrona tingui la seva festivitat el dia 10 de desembre i així tenim un aqüeducte de nassos!). Però hi ha un home que vol disputar-li el lloc: Adrian Newey. Aquest troç d'enginyer ha tornat a fer-ho. Ha demostrat perquè es mereix ser ell qui rep el xec en blanc i els pilots tenen un sou fix. Monza és el temple de la velocitat, el GP on més velocitat s'agafa. El récord el té Juan Pablo Montoya amb 372'2 km/h de punta màxima que va aconseguir l'any 2005, quan pilotava un McLaren (em pregunto qui era l'enginyer llavors... Ah, mira, si està a l'esquerra d'aquest text!). Tan periodiostes (bons i dolentes) com enginyers i comentaristes coincidien amb una cosa: aquest circuit faria patir als Red Bull, que van molt bé quan hi ha corbes, però són molt lents.I és veritat, si es mira detingudament la taula de velocitats (si no funciona l'enllaç, aviseu, que penjo la foto) es veu clarament que, al final de la cursa, Vettel ha estat el més lent (si no comptem els 4 pilots que van abandonar a la primera volta). 5 km/h més lent que els McLaren i 9km/h més que Alonso. No sembla molt, però si pensem que més del 50% del temps s'està anant a la velocitat màxima veiem perquè és important la velocitat. Però Adrian Newey havia de dir la seva.
Primer vull posar-vos en antecedents. Els avions, que és d'on ve l'aerodinàmica que regeix la Fórmula 1 avui dia, quan van a velocitat de creuer (que no cal posar maniobres rares de Mecànica del Vol) estàn sotmesos a 4 forces: Thrust (empenyement), Weight (Pes), Lift (Sustentació), Drag (Resistència aerodinàmica). Quan tot és normal, i la velocitat és constant, T=D i L=W. Amb unes equacions que veure'm en una altre entrada la sustentació i la resistència estan relacionades amb uns coeficients. Què vol dir això? Això vol dir que, a més sustentació (a partir d'ara, com que volem parlar de F-1, parlarem de Downforce, que és el que més té Red Bull) més reistència. És aquest el motiu pel qual, a Monza, tots els cotxes es descarreguen aerodinàmicament, per tal de tenir menys downforce (que no cal al circuit italià) i així reduir la resistència i aumentar la velocitat punta. Com molt bé explica Joan Viladelprat al seu article de El Pais Newey va decidir fer una jugada mestre: relació de marxes més curtes, al contrari que la resta dels seus contrincants. Què va aconseguir? Doncs amb aquesta decisió va ajudar als seus pilots a que arribessin avans a la seva velocitat màxima. Fernando Alonso no va poder mantenir la seva posició perquè Vettel va accelerar millor que ell (a part de la falta de poder escalfar les seves gomes) i va arribar abans a la seva velocitat màxima.Espero que us hagi agradat. Com sempre, dubtes als comentaris. Una abraçada!


3 comentaris:
13 de setembre del 2011, a les 15:22
Bona explicació de les forces del F1. Jo no entenia com Vettel havia avançat tant fàcil a Alonso si el seu cotxe, teòricament, corria tant poc. Ja està clar.
13 de setembre del 2011, a les 16:13
13 de setembre del 2011, a les 19:22
Quin tros d'avançament de Vettel!Molt d'acord en el comentari de l'autor: l'enginyer fa molt, però les mans de Vettel també es noten. És un dels pilots, o el pilot que més distancia treu sempre al seu company d'equip.
Publica un comentari a l'entrada