GP de Brno 2011

Després de 3 setmanes els de MotoGp i un mes les altres dues categories, aquesta cursa pintava molt clau per veure les opcions dels pilots que anaven a la caça dels dominadors del moment: Stoner, Bradl i Terol. Amb les motos de l'any que ve en procés de desenvolupament, sembla el moment clau per decidir quin tant per cent dels esforços es posaran en la moto de la temporada següent i quins en la de l'actual. Doncs seguim amb molts dubtes.
Stoner va ser l'únic dels líders que va guanyar. De fet, va ser la cursa que va guanyar amb més autoritat i en la que va treure més punts al seu principal rival. Així, mentre la emoció torna a 125cc i a Moto2, el Mundial de MotoGp sembla que cada cop està més decantat.

Problemes, i greus, per Lorenzo
MotoGp
Stoner imperial, Lorenzo decepcionant, Rossi lluitador i Pedrosa... quin adjectiu s'escau més a Pedrosa aquesta cursa? El primer que em ve al cap és perdedor, però em sembla dur i injust, en un pilot que ha guanyat 3 Mundials i un munt de curses. Potser desgraciat, o senzillament desafortunat. No ho sé, però el cas és que la cursa que feia tota la pinta que Pedrosa podia sortir primer, i escapar-se no li va anar així. Va caure, i va ser el seu company d'equip el que es va escapar amb una facilitat que va sorprendre a tothom. Pel darrer, Lorenzo va pagar la mala elecció dels pneumàtics i va veure com no podia amb Dovizioso i amb Simoncelli, qui va debutar al podi de la màxima categoria. La quarta posició de Lorenzo el deixa a 32 punts d'Stoner. Elias va fer una gran cursa, i sembla haver començat a millorar la moto. 11è, lluitant amb Barberà per la desena posició fins el final. També Rossi sembla que té una moto millor després de l'aturada ja que tot i quedar sisé, només va entrar a 12 segons d'Stoner. Una gran millora.

Moto2
Final més que emocionant
La millor cursa del cap de setmana, amb molta diferència. I és que on hi ha Marc Márquez hi ha alegria. I va haver-hi molt Márquez. Des del principi Bradl va intentar escapar-se, però mai ho va aconseguir del tot, i entre Márquez i Iannone el van atrapar. I un cop estaven en grup, van començar les hostilitats. Iannone passava a Bradl, Márquez a Bradl, Bradl a Márquez, de Angelis a Márquez i Bradl, Bradl a de Angelis, Bradl a Iannone... i podria seguir algunes línies més. En un toc amb de Angelis, Márquez va perdre la roda de Iannone i Bradl però quan els va atrapar es va posar primer. Sigui pel desgast dels pneumàtics o per la posada a punt, la moto de Márquez semblava un punt més lenta que la dels seus rivals, i per aquest motiu a la última volta no va poder parar a Iannone, que el va superar i no va donar opcions de ser atrapat. Almenys Márquez retalla 4 punts a Bradl, però 43 encara semblen molts. Veurem.

125cc
Podi poc habitual
Si no coneixeu els 3 del podi, tranquils. No hi ha Viñales, no hi ha el líder Terol, i el jove de groc és un espanyol que es diu Moncayo. I tot va començar amb l'abandonament de Terol per problemes mecànics amb la moto. Dos pilots es van escapar clarament, i ja es va veure que es jugarien la victòria: Cortese i Zarco. Darrere hi havia un grup de 5-6 pilots que es jugarien l'últim calaix del podi, que després de molts avançaments i lluites pròpies dels 125cc, va ser per Moncayo, seguit de Faubel, Gadea i Viñales, que va desaprofitar una gran oportunitat per acostar-se al líder Terol. Tampoc Zarco va poder retallar el màxim possible a Terol, ja que es va veure superat per Cortese. El Mundial està més emocionant que mai, amb Zarco a 12 punts i Viñales a 34. Al final encara hi haurà lluita i tot.


Estadístiques, classificacions i temps a la web oficial

1 comentaris:

El Mundial sembla escapar-se per Lorenzo. Però es que Stoner no falla mai, l'únic dia que va fallar va ser a Jerez, i va ser perquè Rossi el va tirar al terra. Fa por imaginar-se'l amb 20 o 25 punts més.

Jo a Pedrosa li donaria el primer adjectiu. Però jo sóc lorenzista, clar.

Publica un comentari a l'entrada