<strong>El descens a l'infern</strong>

Abans d'ahir vaig escriure que amb la carta de "Mourinho" al madridisme, veuríem a 80.000 ultres al Bernabeu. Suport al 100% a Mourinho, i en definitiva i com treu el diari Marca avui: la festa de Mou. No penjaré un recull de totes les pancartes, cartells i llençols que per ahir vam poder veure pel Bernabeu. Tampoc escriure una crònica del partit de futbol que es va poder veure. Curiosament, els periodistes que segueixen al Madrid tampoc han escrit gaire sobre el futbol, i només s'han centrat en l'entrenador del Madrid, i del suport de la gent. Suport que des del club ja s'han encarregat de promoure. A través dels mitjans de comunicació que tenen dominats (no caldria ara anomenar-los a tots) ja s'han encarregat de la seva campanya particular. Santificar a Mourinho, amb portades on sortia Mourinho convidant a un aficionat a veure un partit del Madrid B. "Bonito gesto de Mourinho". Per acabar la campanya, han encès el que podem anomenar com el ventilador.

El ventilador de merda cap al Barça. Agafen acusacions, mentides, manipulacions i insinuacions i ho posen davant del ventilador. L'engeguen, i la merda ho embruta tot. I per molt que Guardiola, els mitjans catalans o la veritat intenti "netejar" la merda, alguna cosa sempre queda. Cal nombrar la mítica frase de Goebbels, o ja la tenim al cap? Un últim cop, va: "una mentida repetida 1000 vegades es converteix en realitat". Doncs això.

Només els estúpids miren el dit que assenyala el camí. S'ha de mirar el camí.

Amb aquesta pancarta queda molt clar com està el madridisme. Està a favor de Mourinho, faci el que faci. Li han entregat la seva ànima, i la seva capacitat de raonar. I a canvi, només li han demanat una Copa del Rei guanyada a la pròrroga, i la eterna promesa de que guanyarà al Barça i acabarà amb el cicle triomfal.

Com a barcelonista m'agrada pensar que en els anys foscos de Gaspart, un entrenador com Mourinho no hauria cegat al Camp Nou. Tot i que el tema de la persecució arbitral ja estava a la premsa catalana, i molt en boca de Gaspart, els aficionats tot i creure-ho més o menys van acabar demanant la dimissió del president, i en definitiva, volent canviar la dinàmica. Es molt fàcil dir ara que no hauriem caigut en la trampa de Mourinho. En aquest estil mentider, cínic i victimista. Però una costa està clara: més tard que d'hora el Madrid haurà de canviar. Pel bé del Barça, que sigui molt tard. Potser pel bé del futbol, que sigui d'hora.