Comencem un doble especial sobre el Tour 2011. Aquesta primera entrega cobrirà les dues primeres setmanes, que van ser clarament menys emocionants que la espectacular última setmana, on els favorits han decidit anar a per totes i intentar guanyar. Les dues primeres setmanes van ser més de control i desgast. I és que el recorregut del Tour aquest any feia que fins la etapa número 12 no s'arribes als Pirineus, deixant així moltes etapes inicials de pla, el terreny dels sprinters. Un cop arribat els Pirineus, només hi havien dues etapes per "descansar " i ja arribaven els Alps i la contrarelotge final. A més, s'eliminava la etpa pròleg i a la segona etapa teníem la contrarelotge per equips, molt curta. Però ja el primer dia van tenir una sorpresa inesperada.
 |
| Contador i Andy, relaxats a l'inici del Tour |
I la sorpresa no va ser precisament a l'arribada. La etapa la va guanyar el favorit pels experts en arribades amb pujada, el belga Gilbert. La sorpresa va ser la pèrdua de 1'14'' de Contador respecte a tots els favorits. Contador es va veure implicat en una caiguda múltiple provocada per un espectador, així que ja començava amb 1'14'' de desavantatge sense tenir-ne cap culpa. I la segona etapa no va millorar. Com era previsible, la contrarelotge per equips va fer perdre més temps encara a Contador respecte els germans Schlek, i contra Cadel Evans, qui es posava a un segon del líder Hushovd. 24 segons més, i ja eren 1'38''. I amb la tercera etapa va arribar la normalitat. Arribada en grup, i el torn pels sprinters; victòria de Farrar. A la quarta etapa vam veure un Contador disposat a retallar temps on fos, i en un petit tram final de pujada es va escapar del grup amb més corredors. Es va quedar amb la mel als llavis, ja que la victòria va ser per Cadel Evans, però almenys va recuperar 8 segons als Schlek, i els va demostrar que estava disposat a atacar quan i com fos. Hushovd va aconseguir seguir de líder.
 |
| Primer dia de problemes |
La cinquena etapa va veure com Cavendish, el millor sprinter del món, aconseguia la seva primera victòria del Tour. Durant la etapa van haver-hi moltes caigudes, i Contador va tornar a veure-s'hi implicat. Aquesta vegada no va perdre temps, però si que es va endur un cop al genoll que a punt va estar de fer-lo abandonar el Tour. Només la llunyania de les etapes més exigents, i la seva ambició i condició de favorit el van fer seguir. Tot i que la següent etapa tampoc seria fàcil i tranquil·la.
 |
| I més problemes per Contador |
Per dues vegades va tenir problemes amb la seva bicicleta, i ja feia la sensació que tanta mal sort no era normal. La sisena etapa va ser molt dura degut al vent i la pluja, però va ser el jove noruec Hagen qui millor se'n va saber sortir per guanyar la etapa i demostrar que les bones coses que es diuen d'ell estan justificades. La tranquil·litat va arribar a la setena. Tranquil·litat per Contador, ja que el vent va tornar a fer de les seves i varis ciclistes van caure. El més destacat va ser Wiggins, que va haver d'abandonar el Tour per un problema amb el seu canell. La victòria d'etapa va ser pel totpoderós Cavendish. En la vuitena etapa Contador va intentar recuperar més temps, però aquesta vegada Andy Schlek se li va enganxar en tot moment, i no va poder recuperar res. Va guanyar Rui Costa, i Hushovd aconseguia retenir el maillot groc, un dia més. En la novena, la fuga del dia va triomfar i va significar el canvi de líder. El francés Voeckler era el nou líder, amb més de 2 minuts de marge sobre els grans favorits. La desena etapa va ser relaxada, la típic de pla, on Cavendish va demostrar que és humà i només va poder quedar segon. El guanyador va ser Greipel. El que passa és que Cavendish és molt Cavendish, i en la etapa següent va aconseguir venjar-se de Greipel, guanyant per davant seu. I així vam arribar a la dotzena etpapa. Arribava la muntanya. Arribaven els Pirineus.
 |
| Voeckler, líder inesperat |
L'arribada dels Pirineus va ser la demostració dels problemes físics de Contador. Els favorits van treure el cap a les primeres posicions, i així darrere del guanyador, Samuel Sánchez, va entrar frank Schlek a 10'', Basso/Andy/Evans a 30'' i Contador a 43''. Així doncs, Contador perdia 13'' respecte al seu gran rival. Voeckler entrava al darrere de Contador, salvant així el maillot groc de manera sorprenent. La 13ena tenia muntanya, però l'arribada estava massa lluny dels ports del Pirineu, i la etapa va ser dels fugats del dia. Hushovd, el qui havia sigut el líder, va guanyar la etapa amb autoritat.
El Pirineu s'acabava a la catorzena etapa, i totes les mirades estaven als germans Schlek, que tenien aparentment una bona oportunitat de deixar a Contador sense opcions de victòria final. Malauradament per l'espectador, no va ser així. La etapa va ser una de les més decepcionants que es recorden, almenys en etapes de muntanya. L'únic que va intentar atacar va ser Samuel Sánchez, però aquesta vegada es va veure superat al final del port per Vanendert, que va ser el guanyador de la etapa. Els favorits, després de minuts i minuts de mirar-se amb por i no fer res, van entrar tots junts exceptuant Andy Schlek, que va esprintar al final per retallar dos segons als seus rivals. I amb tot això, Voeckler seguia de groc, i ben content.
Abans de la jornada de descans, vam tenir una etapa plana sense sorpreses, on Cavendish va aconseguir la seva quarta victòria que deixava pràcticament sentenciada la classificació de la regularitat. Contador sortia viu dels Pirineus, Evans aguantava més que bé, i els Schlek semblava que havien perdut una oportunitat d'or. A més, Samuel Sánchez tenia opcions de podi si repetia la seva bona actuació dels Pirineus als Alps. Però la part decisiva arribarà en el següent post. De moment, ho deixem aquí.
3 comentaris:
24 de juliol del 2011, a les 12:06
A veure si l'any que ve organitzen millor, i els Pirineus arriben abans. Sigui pels organitzadors o pels ciclistes, les 15 primeres etapes no han servit pràcticament per res.
Bon resum
24 de juliol del 2011, a les 16:16
Amb tanta trampa aquest esport no m´agrada...
salutacions
24 de juliol del 2011, a les 22:05
Fora conyes, molta gent mira el Tour a l'estiu, sense seguir res més de ciclisme durant l'any. és molt típic. M'agrada que ho hagis separat, ja que jo sóc d'aquests que només mira les etapes decisives. Molt d'acord en que la última etapa dels Pirineus va ser una presa de pèl.
Publica un comentari a l'entrada