GP de Mugello 2011

Cap de setmana estrany, on hem viscut la tornada de Pedrosa i hem vist ploure a la Toscana italiana en juliol. Està vist que aquesta temporada ha de ploure en cada gran premi, ja sigui en cursa o en entrenaments. Jo només recordo una cursa en pluja a Mugello en els últims 15 anys, i per sort no ha estat així avui. I com sempre, hem viscut tres curses molt diferents: les dues primeres interessants, amb finals emocionants i amb batalles per la victòria o pel podi. A MotoGp sembla impossible poder viure emoció fins el final, i això que avui hem tingut una de les millors curses de la temporada, amb una remuntada de Lorenzo a les últimes voltes que ha deixat al "intractable" Stoner menys intractable i menys líder. Però repassem cursa a cursa.


125cc
Terol i Zarco, en el seu duel
De títol fàcil: el retorn de Terol. I quin retorn! El dijous, a la seva arribada al circuit, els metges no tenien molt clar deixar-lo córrer amb les condicions físiques que estava, però les seves ganes els van convèncer. I en els primers entrenaments ja es va veure que havia estat una bona decisió. I avui, ja en sec, la cursa hauria estat un passeig de Terol si Zarco no hagués impedit. S'han aprofitat de la mala sortida de Viñales, que quan s'ha posat tercer ja estava a 4 segons, i amb molts pilots darrere intentant-lo avançar. No ha pogut mai tenir un ritme regular més ràpid que els dos de davant, i a mitja cursa ja teniem definits els dos punts d'atenció: Zarco i terol lluitant per la victòria, i Viñales, Faubel, Vázquez i més pilots per pujar a l'últim calaix del podi. I han guanyat Terol i Viñales, amb dos estils molt diferents. Terol ha anat darrere les últimes 3 voltes, analitzant l'estil de pilotatge i calculant com aprofitar la recta per passar a Zarco, que ho ha fet amb aparent facilitat al moment de l'arribada. Viñales, en canvi, a preferit fer una última volta donant-ho tot, agafant uns metres de marge per no patir a la llarga recta. primer i tercer, i amb el permís de Zarco i Folger, cada cop sembla més que es jugaran el Mundial. Però Terol té un coixí de punts importants, i podrà jugar molt amb això.

Moto2
Encara té temps de guanyar el campionat?
Cursa amb grup, com de vegades veiem a 125cc. Com diuen els experts, Mugello és un circuit on és molt difícil escapar-se, ja que la llarga recta amb apurada de frenada es molt propícia per frenar una mica més tarda que el pliot que va davant teu, i així recuperar. I amb les condicions d'entrenaments i igulatat de les motos de la categoria, no hi havia cap pilot que tingués un ritme molt més alt. I així hem tingut davant els gallets de la categoria: Márquez, Smith, Bradl, de Angelis i Iannone. Amb el pas de les voltes, el grup es va reduïr a 3: Smith, Bradl i Márquez. Semblava que en Marc tenia el millor ritme, però no aconseguia trencar la cursa com a ell li agrada. Smith tampoc afluixava, i Bradl estava a la expectativa. A dues voltes pel final en Marc ha avançat a Smith amb una maniobra molt agressiva, posant la moto i confiant que el pilot que avançava s'apartés. Una maniobra que fa 6 mesos tothom aplaudia, i que ara només s'aplaudeix si es fa fora de MotoGp. Si Simoncelli fa un avançament així, hi ha algun comentarista de TVE que demanaria lapidació a la plaça del poble pel polèmic pilot italià.
Al final, Bradl també ha passat a Smith perdent el mínim de punts al campionat, que és el que més li interessa. Márquez està lluny, però les sensacions són bones i cada dia se'l veu millor i més segur.

MotoGp
Lorenzo deixant les Honda darrere
Probablement la millor cursa de la temporada, o una de les millors. Potser si Simoncelli es centra i acaba les curses regularment, i quan Pedrosa torni a ser competitiu podrem veure més avançaments i alternatives a la victòria, però avui hem vist el millor que podíem. Pedrosa i Rossi remuntant degut a una mala sortida i una mala classifiació, i sobretot una gran batalla entre Stoner i Lorenzo. Com passa en els últims anys, no em refereixo a una batalla d'avançaments, sino a una batalla de temps. Stoner s'ha escapat de seguida i semblava que tenia la victòria a la butxaca, però mai s'ha pogut escapar a més de 2 segons. Dovizioso anava segon amb Lorenzo tercer, buscant el seu ritme i esperant tenir poca gasolina i els pneumàtics en el millor estat possible. Quan li ha semblat ha passat a Dovi, i s'ha llençat a per Stoner. Al principi semblava que no podria recuperar els 2 segons, ja que només retallava una dècima, o 2 com a molt, però en 2 voltes li ha retallat un segon, i quan l'ha trobat l'ha passat com ha volgut. I la festa per Lorenzo ja ha estat completa quan Dovi ha passat a Stoner, fent-lo perdre 4 punts que de cara al Mundial poden ser molt importants. Bona victòria de Lorenzo, que s'ha pogut desfogar amb el públic italià, que li té molta mania.

Vinyeta de la Gazzeta dello Sport.

http://www.motogp.com/es/Results+Statistics/2011/ITA/MotoGP/RAC

Fotografies propietat de MotoGp.com

2 comentaris:

Genials Lorenzo i Marc Márquez! són uns cracks!!

Salutacions.
La imtage d'en Rossi d'on l'has tret? És boníssima!

Molt bones cròniques, sobretot la de 125cc que no és habitual veure'n un bon resum.

Publica un comentari a l'entrada