<strong>Ja tenim final ACB </strong>

Sorpresa relativa a la sèrie entre el Madrid i el Bilbao. I dic relativa perquè després del segon partit a Madrid, on el Bilbao va superar el Madrid i va recuperar el factor pista, ja no estava clar qui era favorit. El Bilbao en principi s'ha assegurat jugar la Eurolliga l'any vinent, i la crisi al Madrid serà important i segur que l'anirme veient els propers dies. Evidentment que l'entrenador? Lele Molin no seguirà, i també estan a la llista d'acomiadaments Prigioni, Vidal, Tucker, Velickovic, Begic i Fischer. Suposo que no marxaran tots, i potser algun dels pivots es quedarà. Al Baskonia també sembla que hi hauran algunes baixes i gent com Teletovic, Barac i fins i tot Dusko Ibanovic no està clar on estaran la temporada vinent. Però recordem com van acabar les semifinals.


Regal Barça 3 - Baskonia 0

Els jugadors del regal, celebrant el passi a la final

Potser va sonar una mica "xulo", però em va agradar molt una frase de Xavi Pascual al acabar el partit. Va dir que el Barça li havia tornat una mica el 3-0 de l'any passat al Baskonia, però va voler deixar ben clara una cosa: el 3-0 del baskonia va ser molt just i sense excuses, però no va ser una pallissa. Els tres partits que va guanyar el Baskonia la temporada anterior van ser per 6 punts sumant els 3 partits. +4, +1 i +1. Res a dir, però de pallissa res de res. El 3-0 del Barça ha estat per +15, +16 i +10 de l'últim, a Vitòria. Encara que el +10 a Vitòria és una mica enganyós.
Va ser un partit dur, amb el Barça sempre per davant però incapaç de trencar el partit. La fe del Baskonia i dels seus 10.000 aficionats mouen muntanyes, però aquest Regal Barça és un Everest inamovible. I no es que el Baskonia no tingués opcions de victòria, però la sensació de plantilla llarguíssima, domini del partit i recursos feien pensar que al final es decantaria pel barça, i així va ser. Un rebot ofensiu d'uns tirs lliures, 8 segons de no creuar la pista, i la dupla Navarro i Ricky van acabar amb les opcions del caja Laboral, on només va destacar San Emeterio dels habituals. Barac per acumulació de faltes, i Marcelinho en un dia molt dolent en el tir van estar més apagats de l'habitual.
Del Barça, bon partit dels tres bases, i amb un sòlid Lorbek. Ratxes d'anotació d'Anderson, i bons moments dels homes alts. De navarro, com sempre, només dir que va ser el millor quan l'equip el necessitava. El de sempre, vaja. Estadístiques del partit.

Bilbao 3 - Madrid 1

Men In Black

Van ser dos partits molt diferents, on la emoció va estar al segon. El primer no va tenir gairebé història, i la unió de Miribilla amb la motivació dels jugadors del Bilbao van esborrar al Madrid de la pista durant molt minuts. La qualitat superior dels homes del Madrid i l'inesperat partidàs de Sergio Rodríguez van posar una mica d'emoció al tercer quart, però els triples del homes de negre van tornar a posar les coses al seu lloc. Al final, el Madrid es va quedar amb 51 punts, la seva pitjor anotació en ACB des de l'any 82. Va ser al quart partit, jugant-se la vida, que el Madrid va demostrar una mica d'orgull o com a mínim amor propi. Van sortir a per totes, i el Bilbao no li perdia la cara al partit però anava pel darrere. El Madrid no jugava molt bé, però com a mínim amb més sentit i intensitat del que havíem vist en els playoffs. Els pick'n'roll Tomic/Prigioni funcionaven com han de funcionar, i en general el Madrid s'estava aprofitant de la seva superioritat en centímetres a la pintura. Fins que va aparèixer l'ànima del Bilbao, almenys en aquesta sèrie: Mumbrú, Hervelle i Jackson. Van igualar el partit, i amb un bon parcial a l'últim quart van aconseguir afrontar els últims instants per davant en el marcador. No hi va haver remuntada màgica ni sorpreses, i el Bilbao va guanyar el partit, la sèrie i la classificació per la Eurolliga. Les estadístiques del partit van ser 68-51 el primer i 80-72 el segon.

I no falta molt pel dijous?

Fotografies propietat d'ACB.com