<strong>Perdent lligues amb 102 gols</strong>

L'últim post abans del dissabte en el que no parlaré del Barça. Comencen les semis dels playoffs de la ACB demà, i a més al cap de setmana tenim el sempre especial gran premi de Mònaco. Però anem al tema: els 102 gols. Com sabem tots, el Ronaldo que acompanya aquestes línies ha guanyat el trofeu com  màxim golejador d'espanya, i de totes les lligues europees. Ha fet 40 gols, i molta gent de seguida ja surt amb la frase "els números estan allà" i "les estadístiques no enganyen". Que en els últims 4 partits hagi marcat 4+3+2+2 gols també és una realitat, com que aquests gols han vingut amb la lliga perduda, i jugant sense pressió. Tots sabem que Cristiano Ronaldo és el millor jugador del món, en els partits amistosos i intranscendents. Que va marcar a la final de la Copa del Rei, i també en la final de la Champions que va guanyar amb el Manchester. Però ha jugat molts més partits importants, i en pràcticament tots ha naufragat.

Però el pichichi només ha estat una de les dues grans distraccions que ha utilitzat el Reial Madrid per minimitzar l'impacte del títol de lliga i la final de la Champions del Barça. Després del primer dels quatre clàssics, l'empat a 1 del partit de lliga, el Madrid portava 73 gols en 32 partits. Això ens dóna una mitjana de 2'2 gols per partit. Amb la lliga perduda, els números són 29 gols en 6 partits, a gairebé 5 gols per partit. El barça només ha fet 9 gols en aquests últims 6 partits, i ha vist com el Madrid li "retallava" 20 gols en només 6 partits. La frase des de Madrid la sabeu, no?
"Qui diu que Mourinho es un tècnic defensiu!"

Robson i Ronaldo, amb la Copa del Rei

I els 102 gols aquests, que no han servit per res més que per vendre fum, m'han recordat irremeiablement a la lliga 96/97, la lliga del 22 equips a primera que es va endur el Madrid amb 92 punts però que el Barça de Ronaldo va fer 102 gols. Una animalada de 34 gols, però que amb els números de Messi i de Cristiano s'ha quedat en res. Aquell Barça tenia un molt bon equip, i va guanyar tots els títols als que aspirava menys un: la lliga. Va perdre la lliga contra rivals molt dèbils i teòricament assequibles. Contra el Deporitvo, el Betis i els gallets d'aquella època el Barça golejava, però sense convèncer. Es xiulava a Robson tot i guanyar 6 o 7-0, i al final Robson no va continuar. Ronaldo tampoc, ja que l'Inter va pagar la clàusula i va arribar Van Gaal i el Madrid va començar a guanyar Champions.
És dur recordar-ho i reconeixer-ho, però l'equip més fort, més equip i menys cracks, era el Madrid de Hierro, Raul, Redondo. El Barça no tenia un equip, tenia un conjunt de grans jugadors capaços de guanyar molts partits i de fer molts gols, però no de tenir una regularitat. No era un projecte a llarg plaç, i així va anar.

Per sort vam redreçar el rumb, encara que va costar molts anys, i ara tenim un projecte sòlid. Un projecte basat en el planter, amb plena confiança a uns nanos que has anat formant durant uns anys. Encara que alguns oportunistes demagogs de Madrid diguin que Mourinho també confia en la cantera, traient les seves dades-que-no-menteixen on diu que amb Mourinho han debutat 10 nois del planter. 10 nois entre els quals hi ha casos com Mejias, que es un porter i va jugar els últims 20 minuts d'un partit on ja havia sortit Adan de porter. O gent com Alex (3 minuts), Joselu (7 minuts) o l'impressionant partit de Juan carlos en els 10 minuts que va poder disputar. Evidentment que no critico als jugadors del Madrid, que potser d'aquí uns anys seran grans jugadors. El que critico es que Mourinho doni minuts de les escombraries, en partits intrascendents, i ara resulti que es un entrenador que confia en el planter. Cal dir que només Fontàs suma més minuts que tot el planter del Madrid.

Demà passat la prèvia de la final, i demà tindrem dia de bàsquet, ja que com he dit demà comencen els veritables playoffs ACB, a 5 partits.
Wembley espera!