<strong>La lliga del porqué </strong>

Una gran lliga mereix un gran nom. I aquesta ha estat una gran lliga. La primera de Guardiola sempre serà recordada com la del 2-6, i la de l’any passat té el nom de la lliga dels 99 punts. Com tots sabem aquesta temporada ha sigut molt moguda, i per tant hi han moltes possibilitats de nom. Preciado, el 5-0, la lliga de les manetes i la lliga del porqué. A més, també hi havia la opció “oficial” del valor dels valors. 

Però ha estat a la opció d’altres, on hi havia el mail del blog, on he rebut la imatge que encapçala el post. La imatge del mite de la caverna, una de les metàfores més conegudes del filòsof Plató. Sort que em van enllaçar la explicació de la wikipedia, perquè la meva filosofia de Plató estava un pèl rovellada.

Pels interessats, la explicació del mite de la caverna:

“En el mite de la caverna, Plató relata l'existència d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Són presoners lligats de cames i coll, de manera que es veuen obligats a mirar sempre endavant sense poder mai girar el cap. La llum que il·lumina l'antre prové d'un foc encès darrera d'ells.

Plató, ens diu que imaginem un camí elevat i llarg entre els presoners i el foc, on s'hi ha construït un mur per on passen uns homes que porten tota mena de figures que els sobrepassen, aquests homes a vegades enraonen i a vegades callen. Els captius no poden veure res més que les ombres de les figures projectades pel foc a la paret de la caverna, i mancats d'una altra educació es pensen que les ombres que veuen són els objectes reals, la mateixa realitat. Però Plató ens convida a imaginar que un d'aquests captius comença a relacionar els sons amb les figures i comença a veure que es pot treure les cadenes i que pot caminar i sortir, amb molt d'esforç, de la caverna. Un cop hauria sortit, la llum del sol l'enlluernaria i hauria de buscar les ombres i les coses reflectides a l'aigua; més endavant s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria la realitat i el què les coses són i podria contemplar-les amb tot el seu esplendor.

Però, el mite no acaba aquí, sinó que Sòcrates fa entrar de nou al presoner a l'interior de la caverna perquè té l'obligació moral de explicar-ho als altres presos i alhora convèncer-los que viuen en l'engany i en la falsedat. Però la gent presonera, alienada des de la infància el prenen per boig i se'n riuen, i fins i tot asseguren que si algú intentés deslligar-los i fer-los pujar per l'abrupta caverna el matarien.”

En fi, que m’ha agradat el mite de la caverna, i gent com Roncero o Eduardo Inda són cavernaris per un motiu.

I ara els resultats de la enquesta:

Guanya Mourinho, com ja esperava. Tot i que el porqué va ser a la Champions, el barcelonisme ho té molt a dins i com es va demostrar als càntics de celebracions, era el més popular. Així que majoria gairebé absoluta per la opció porqué, encara que si el 5-0 i les manetes pacten amb la versió del club del valor dels valors, podrien governar amb un tripartit curiós. És que estem en post-eleccions.