<strong>ACB: Jornades 32 i 33 </strong>

A falta d'una jornada, tenim els equips catalans amb la feina feta. El cap de setmana, i gràcies a la derrota del Madrid, el Barça va assegurar-se la primera posició a la lliga regular. Després de les eliminatòries prèvies a la F4, s'ha demostrat que tampoc té tanta importància el factor pista, però psicològicament el Regal Barça necessitava acabar primer. Acabar com el millor, i no deixar-se atrapar pel Madrid. Si el Madrid no guanya la Eurolliga, el favorit seguirà sent el Barça, però una Eurolliga pot disparar la mentalitat d'un equip. L'altre equip català que va completar el seu objectiu va ser l'Assignia Manresa, que es va assegurar la permanència a la ACB, al superar l'Estudiantes.  El DKV també té la feina feta, però no ha acomplert el mínim exigible, que era arribar a playoffs. Una llàstima de temporada, que tot i començar bé, les lesions van marcar molt l'equip, que no es va saber aixecar amb les primeres dificultats. Personalment, crec que ha sigut una mala temporada.

Navarro torna a estar a punt

Regal Barça, campió de la Lliga Regular.
El primer a dir, és una evidència i possiblement una mala notícia: els últims 3 campions de la lliga regular no han guanyat la lliga. El Baskonia i el Barça s'han jugat les últimes 3 lligues, i sempre ha guanyat el que no tenia el factor pista. Toca canviar, no?
Amb les posicions finals del playoffs per jugar-se en una última jornada que serà molt emocionant, podem parlar de les possibles (i previsibles) semifinals. No vull menystenir a cap dels equips que es puguin classificar per la fase final, però es que el Barça, Madrid, València i Baskonia estan un o 2 punts per sobre de la resta d'equips. Si algú pot donar la sorpresa seria Unicaja i/o Bilbao, i més amb el format de 3 partits. Si algun dels del top-4 perd el primer partit, ja ho té molt difícil per recuperar-se, és un format que permet les sorpreses.
Doncs si tenim en compte que, com ha passat en els últims 2 anys, els equips amb factor pista passen a semifinals, tindríem dos duels a 5 partits espectacular, i amb moltes comptes pendents. El Barça es jugaria amb el Baskonia la presència a la final, amb les ganes de revenja de la lliga passada, i aquella última acció de San Emeterio al cap de tots. Amb la irrupció del Power Electronics ens assegurem una cosa: la final, per primer cop en els últims 4 anys, no serà entre el Barça i el Baskonia.

Ricky recupera sensacions

I on encara hi haurà més morbo i més comptes pendents serà en la possible sèrie entre Madrid i València. No fa ni un mes del playoffs a 5 partits entre aquests dos equips per la F4, i els valencians han recuperat el capità i estrella de l'equip Victor Claver, que molts van trobar a faltar en el creuament anterior. A la Copa va passar el Madrid, a la Eurolliga també, i els valencians no volen que es repeteixi la història. El millor entrenador de l'any sempre guarda un as a la màniga, i podem assegurar que hi han tantes diferències entre pressupostos que entre els entrenadors. Amb Pesic tot és possible, i a Madrid li han agafat tant respecte/por que ja es parla de que el volen de cara a l'any vinent. Però com he dit a l'inici, el Madrid dependrà i molt, de com li vagi la F4 d'aquest cap de setmana. Els jugadors hi són, la qualitat és innegable, però la mentalitat és feble i irregular. Tenen més plantilla, més diners, més recursos i més variants, però no tenen a Pesic.

Assignia Manresa és ACB
Una jornada més tard del que tots hauríem firmat, però l'Assignia seguirà a la ACB. Amb el 0-6 inicial, vaig escriure coses com aquestes: "des del principi de temporada que vaig dient que això no fa bona pinta" "no sé si podran fer el miracle de cada temporada" "el Manresa no té fons d'armari i els segons quarts són un drama" "Slokar, San Miguel i Jordi Grimau no són suficients" "El partit inicial d'Owens va ser un miratge"
Però vaig deixar una última frase plena d'il·lusió i confiança cega en aquest equip: "Preocupant, però encara salvable. El miracle de cada any arribarà perquè és el Manresa."

Ponsarnau i els jugadors, celebrant.

I evidentment, el miracle va arribar. Amb una defensa increïble, que ha servit per marcar rècords d'anotació baixa en partits, poc a poc va anar sortint del pou fins a col·locar-se amb una avantatja de 3-4 partits sobre el descens. Només la fe desesperada de Granada i Menorca van fer que recuperessin una mica, però a l'hora de la veritat el Manresa ha tancat la seva salvació, i es pot dir que ha fallat en poc partits decisius. Si manté a San Miguel i a Slokar, no s'hauria de patir l'any vinent. Però a hores d'ara és molt difícil imaginar-se la temporada que vindrà. Una cosa estarà clara: el Manresa seguirà a la ACB, i seguirà lluitant amb els mínims mitjans. Però té alguna cosa que el fa especial, i com a català de poble n'estic orgullós. perquè no té és Barcelona i rodalies. Perquè la il·lusió potser no et donarà una Eurolliga, però et pot donar moltes altres alegries. La feina ben feta sempre té premi, i els jugadors que marxen de l'Assignia acostumen a triomfar on van, i tenen l'estigma de jugadors extraordinaris en defensa. Que els hi preguntin als Thunder si Ibaka defensa. O que Pesic faci algun comentari sobre la defensa de Rafa Martínez. Felicitats al Manresa, i al bàsquet català. I per cert, hi ha un equip que toca les portes de la ACB un altre cop, i que és català. Encara ho té lluny, i difícil, però truca les portes. I qui sap si se li obriran? És el Girona, i algun dia d'aquests en farem un post.

Demà cròniques dels partits de la F4. És difícil dir un favorit, feia anys que no veia tants equips igualats a priori. I de cara a la setmana que ve, tinc una sorpresa molt especial en clau basquetbolística al blog, via ME1899. No puc dir res, però serà el més gran que hem fet en aquest blog, ja ho veureu. ;)

http://www.acb.com/resulcla.php

Fotos propietat d'ACB.com