<strong>Futur i passat</strong>

Per Madrid sembla que és Mourinho qui marca la tendència. Però últimament es comença a sentir que a Florentino ja li va bé el que diu Mourinho, i que fins i tot se'l creu. Florentino es va quedar estancat en la època de la foto, i com a bon polític de la època, sabia que el Madrid era l'equip del govern i les ajudes i favors al Reial Madrid existien. Després de triomfar als negocis, amb el seu poder econòmic es va començar a assegurar poder mediàtic. Va fundar la "central lechera", i es va assegurar sortir president del Madrid. Sanz venia de guanyar dues Champions en 3 anys, i les eleccions les guanya un altre? Crec que almenys es pot parlar de dubte raonable.

Ho va deixar quan es va donar compte de que els jugadors de futbol no són com els empresaris/polítics dels lobbys espanyols, però no ho va poder resistir i va tornar. I ara mateix, s'ha convertit en una cosa que molts barcelonistes recordem: s'ha convertit en un Joan Gaspart. La diferència és que té molta premsa a favor, i per tant amb poder la bogeria és més comprensible. Bogeria és excessiu? D'acord, ho deixem en fanatisme.

Doncs el Madrid, tot i tenir una plantilla jove i amb un futur increïble (di Maria, Benzemá, Ozil, Pepe, Ramos, Higuain i Marcelo tenen menys de 25 anys) viu al passat pel seu dirigent. No dirigents, sinó dirigent en singular, ja que és un club totalment presidencialista. Florentino parteix de la base que com van haver-hi favors al Madrid, ara és la època del Barça, i s'ho creu. El discurs de Mourinho del passat dimecres se'l creu al 100%, i això és un problema pel Madrid. I greu. Algú recorda com van anar els anys de Gaspart aquí?

Però els anys han passat des de l'inici de segle, i ara el Barça és un club envejable. El seu sistema de formació de jugadors és una referència mundial, i el Barça B és un dels millors filials que es recorden al futbol. I amb el primer equip en un dels seus millors moments de la història, encara té més mèrit. Al Barça B sempre he escrit que hi han entre 5 i 7 jugadors que tenen opcions de pujar algun dia al primer equip. A més, últimament es parla molt de Nolito i del pitxixi de Segona A: Jonathan Soriano. Però més d'aquests dos un altre dia.

Del que volia parlar avui és de Sergi Roberto, i de Gerard Deulofeu. El primer ja el vam veure tots l'altre dia contra el Madrid. Vam veure que existeix, ja que amb 2 minuts tampoc vam tenir temps de veure com juga ni cap acció en concret. Exagerant, o perquè la gent ho entengui més, podríem dir que és el Lampard català. A part del toc típic del planter del Barça, és un migcampista amb molta presència física, i arribada a l'àrea. Els entesos creuen que amb poc temps podria ocupar la plaça de Keita al primer equip, ja que les seves condicions físiques s'assemblen molt a les del malià. Una cosa està clara: entre Sergi i Thiago, si l'any que ve participen regularment al primer equip, les portes del Barça es tanquen cada cop més a Cesc Fàbregas. Si fos gratis benvingut, però és clar...

Gerard Deulofeu - convocat per jugar avui a Anoeta-  és un extrem amb qualitats tècniques semblants a Cristiano. Si, ja sé, un és Lampard i l'altre és Cristiano, no? Evidentment que veig difícil que assoleixin el nivell d'aquests dos cracks, però repeteixo que és la manera més fàcil de descriure'ls. I per cert, s'assembla a Cristiano en les condicions físiques, la mentalitat ja és una altra cosa i l'haurem de veure conforme vagi madurant. Acaba de complir 17 anys, i encara és molt jove. De moment, ús deixo aquest llarg vídeo on es veu la seva evolució ens els anys al planter. La part del final, on debuta amb el filial, és esperançadora. Juga igual contra els rivals de 12 anys, que contra els professionals de Segona A. I això sempre es diu de Messi, que juga contra els millors del món com jugava a l'escola. L'haurem de seguir atents.