Ara en calent, demà la crònica
Ha estat molt fort. l'àrbitre ha estat protagonista, i de quina manera. Faltes i més faltes del Madrid, amb un Pepe estelar, i Muñiz que les dos primeres targetes que ha tret han sigut a jugadors del Barça.
A la caverna es parlarà del penal de Valdés a Cristiano, que ha estat molt semblant al de Casillas sobre Villa.
En fi, que si heu vist el partit ja sabeu que ús vull dir. L'àrbitre ha anat emprenyant als jugadors del Barça, que els hi ha costat però al final s'han desquiciat. I és admirable, perquè tots els aficionats ens havíem encès molt abans. La imatge de Messi xutant la pilota a la merda contra el públic diu molt de Muñiz. Ha aconseguit el que molts i molts contraris no aconsegueixen: desquiciar a Leo Messi.
Hi han bones notícies: l'àrbitre de Mestalla serà un altre. I en principi pitjor no pot ser.
Parlant de futbol, moltes coses a dir, però no explicaré el partit. Això demà, amb la calma. Extraordinària la por del Madrid als jugadors del barça, que a la primera part i molts moments de la segona ha jugat com el típic equip petit. Tancat darrere i pressionant tímidament la sortida de la pilota, el Barça jugava un partit que està molt acostumat a jugar. Les ocasions van arribant, i s'han d'evitar els errors que provoquin contra-atacs del rival. Messi s'ha plantat sol davant Casillas, però ha fallat. L'àrbitre no ha volgut xiular un penal de Casillas a Villa, i poca cosa. El Madrid només era jugades a pilota aturada: córners i faltes directes de CR. La segona part tot anava igual fins que han expulsat a Albiol i Messi ha marcat el penal. Amb la lesió de Puyol i els canvis de Mourinho el Barça s'ha perdut en alguns moments al camp, i només el gol de Cristiano l'ha fet tornar. Era tard, i tot i tenir-ne alguna per guanyar el partit, Villa segueix sense estar fi i s'ha acabat 1-1.
El millor és que el públic celebrava aquest empat, suposadament perquè eren 10 contra 11. Tant de bo l'àrbitre hagués expulsat a Alves, i així no tindrien el missatge de casta, coraje i rabo-largo. Cavernaris sense sentit, venedors de fum. Mentides que provoquen rivalitat i violència, però només poden fer això. Són un equip petit, que s'alegren de mantenir la distància de 8 punts, que són 9 per l'average. Perden la lliga, i demà les portades seran positives. El barça els ha perdonat la vida, però ells veuen que s'acosten.
I estic segur, i això ens hauria de sorprendre, que demà encara parlaran de Villarato. Segur. O de dopatge. O qui sap, ens hem de preparar pel pitjor. Si Pepe pot acabar el partit sense targeta, no hi ha res impossible. Podria ser el seu lema, com que són de Adidas:
"Si Pepe acaba els partits sense targetes, IMPOSSIBLE IS NOTHING"
Demà més, i al estar més calmat, segur que millor.
A la caverna es parlarà del penal de Valdés a Cristiano, que ha estat molt semblant al de Casillas sobre Villa.
En fi, que si heu vist el partit ja sabeu que ús vull dir. L'àrbitre ha anat emprenyant als jugadors del Barça, que els hi ha costat però al final s'han desquiciat. I és admirable, perquè tots els aficionats ens havíem encès molt abans. La imatge de Messi xutant la pilota a la merda contra el públic diu molt de Muñiz. Ha aconseguit el que molts i molts contraris no aconsegueixen: desquiciar a Leo Messi.
Hi han bones notícies: l'àrbitre de Mestalla serà un altre. I en principi pitjor no pot ser.
Parlant de futbol, moltes coses a dir, però no explicaré el partit. Això demà, amb la calma. Extraordinària la por del Madrid als jugadors del barça, que a la primera part i molts moments de la segona ha jugat com el típic equip petit. Tancat darrere i pressionant tímidament la sortida de la pilota, el Barça jugava un partit que està molt acostumat a jugar. Les ocasions van arribant, i s'han d'evitar els errors que provoquin contra-atacs del rival. Messi s'ha plantat sol davant Casillas, però ha fallat. L'àrbitre no ha volgut xiular un penal de Casillas a Villa, i poca cosa. El Madrid només era jugades a pilota aturada: córners i faltes directes de CR. La segona part tot anava igual fins que han expulsat a Albiol i Messi ha marcat el penal. Amb la lesió de Puyol i els canvis de Mourinho el Barça s'ha perdut en alguns moments al camp, i només el gol de Cristiano l'ha fet tornar. Era tard, i tot i tenir-ne alguna per guanyar el partit, Villa segueix sense estar fi i s'ha acabat 1-1.
El millor és que el públic celebrava aquest empat, suposadament perquè eren 10 contra 11. Tant de bo l'àrbitre hagués expulsat a Alves, i així no tindrien el missatge de casta, coraje i rabo-largo. Cavernaris sense sentit, venedors de fum. Mentides que provoquen rivalitat i violència, però només poden fer això. Són un equip petit, que s'alegren de mantenir la distància de 8 punts, que són 9 per l'average. Perden la lliga, i demà les portades seran positives. El barça els ha perdonat la vida, però ells veuen que s'acosten.I estic segur, i això ens hauria de sorprendre, que demà encara parlaran de Villarato. Segur. O de dopatge. O qui sap, ens hem de preparar pel pitjor. Si Pepe pot acabar el partit sense targeta, no hi ha res impossible. Podria ser el seu lema, com que són de Adidas:
"Si Pepe acaba els partits sense targetes, IMPOSSIBLE IS NOTHING"
Demà més, i al estar més calmat, segur que millor.



2 comentaris:
17 d’abril del 2011, a les 10:58
17 d’abril del 2011, a les 19:17
Publica un comentari a l'entrada