15 últims minuts de Madrid-Sporting
Jo no estic pendent del Madrid.
Segur que guanyen, no val la pena esperar res.
L'Sporting trencarà al ratxa de 9 anys de Mou? l'Sporting de Preciado? Va home, va!
Això són les reaccions abans de començar el partit. 45 minuts després, trobem també moltes altres reaccions típiques:
que malament que juguen, però al final sempre guanyen.
Això a la segona part serà molt diferent, l'Sporting no aguantarà.
I els més optimistes, fins i tot s'atreveixen amb: el que ha de fer l'Sporting es marcar tard. Que si no, els hi dones temps per reaccionar i ja treuen la seva èpica.
Fins el minut 78. Perquè al minut 78 passa el que tothom espera dissimuladament. I llavors ja ningú dissimula. el twitter explota, el facebook s'omple d'actualitzacions d'estat i tot canvia. Nervis.Passen els minuts, i tothom els passa de la millor manera que sap. Hi ha gent que posa la Cope. Hi ha gent que s'ho mira als diaris madrilenys. Alguns, com jo, no poden amb tanta pressió i es posen alguna altra cosa. S'aïllen.
El meu sistema és mirar quan temps falta. 11 minuts + afegit: posem 15. I em poso a escoltar qualsevol música que duri més de 15 minuts. I quan acaben els 15 minuts, obro el twitter. I ho veig. I l'alegria és total. Moltes coses a dir, moltes coses a twitejar. Frases per la història del moment:
- Preciado creu de Sant Jordi
- La ratxa de Mourinho invicte a casa a la lliga ha durat 150 partits. L'última derrota, el 23 de febrer del 2002.
- Estoy Mou Mal: Mourinho després del partit cardant-se de si mateix...
- Doncs al final Mou tenia raó, Preciado li ha regalat punts al Barça
- #sportingalgamper #manolopreciadoalb
i podria seguir. Però això ja ho anirem veient tots, amb amics i coneguts que escriuran a les xarxes socials.La conclusió, felicitat a part, és que si existeix la justícia poètica al futbol. Pellegrini no va poder fer callar a tot el madridisme (Inda, Marca i Mou especialment) però Preciado si ha pogut. Preciado s'ha pogut venjar, i això fa feliç a 19 aficions d'Espanya i només molesta a una afició. La mateixa que volia que l'Sporting baixés a Segona, i la que s'ha passat la primera meitat insultant a Manolo Preciado. +info
Com a barcelonista, gràcies Preciado. A més, conec un tal Dani, que segur estarà ara mateix en un núvol...
No falta molt fins les 22:00?
Entrades
7 comentaris:
2 d’abril del 2011, a les 20:21
2 d’abril del 2011, a les 20:51
2 d’abril del 2011, a les 21:09
justícia poètica ;)
salutacions
2 d’abril del 2011, a les 21:45
Salutacions des del meu blog http://balonraso.blogspot.com/2011/04/ironias-del-destino.html
3 d’abril del 2011, a les 2:21
Aquesta lliga està bastant més terminal que la de l'any passat amb Pellegrini. El Madrid, dels 8 partits que queden en 4 ha d'anar a Bilbao, Sevilla, València i Villareal i 1 jugar contra el Barça..
Al Barça només li queda "complicada" la surtida al Bernabéu.
Però, de fet, l'important és que si el Madrid pot perdre a casa contra l'Sporting sense marcar cap gol és que és més vulnerable del que molts pensavem.. i si no recuperen la moral per dimarts, que els costarà, el Tottenham pot fer-els-hi una estripada de les grosses.
3 d’abril del 2011, a les 13:39
3 d’abril del 2011, a les 18:41
Que gran és escoltar-ho quan perden, compensa totes les victòries èpiques i amb la seva casta, garra, ...
Publica un comentari a l'entrada