Trepitjant la línia que no es pot creuar
Amb l'arribada de Guardiola a la banqueta, i sobretot la segona temporada, la premsa esportiva de Madrid va començar a atacar al Barça. Atacs constants, i sense miraments: des de Laporta a Guardiola, des de Messi a Pinto.
Ens vam riure del "Villarato". Amb el 5-0 del Barça al Madrid, vam creure que la cantarella de que els rivals no s'esforcen contra el Barça s'acabaria. Però ens vam equivocar. Continuaven amb "Villaratos", i "Manos Negras", però aguantàvem estoicament.
Va arribar Mourinho: i tot es va desfermar. La federació és del Barça. És igual recordar coses de la SuperCopa i amistosos d'Espanya, no escolten raons. Evidentment, va tornar el tema de les ajudes arbitrals, a un nivell que ningú que aterres a Espanya podria entendre. Han comptat les poques faltes en contra del Barça, la diferència entre targetes grogues entre Barça i Madrid, i fins i tot han dit que al Madrid li han robat més de 10 penals. El punt culminant el recordem tots, i va ser el jugador "infografiat" pel diari As. I amb la última invenció/acusació encara recent, que consisteix en veure el calendari manipulat, ens ha arribat el que jo no creia possible.
Els que em llegiu habitualment, recordareu que el dimarts vaig anar al Camp Nou, amb un amic de tota la vida. Doncs al cotxe, en l'embús d'entrada a Barcelona, li vaig fer una repassada d'actualitat del Barça i Madrid, i del que pensava escriure al blog i coses així. I entre moltes coses, li vaig apuntar a un tema, que no es va acabar de creure del tot:
"Jo no crec que surti a la premsa, però he llegit coses, i la última serà que els jugadors del Barça es dopen" "Tot va començar amb Xavi, quan les molèsties al tendó d'aquiles." "A més, aprofitant el tema de les hormones de Messi, ja ho barregen tot i això, que es dopen"
I qui si no, amics, el diari Marca. El que trepitja la línia, la línia ètica que no es pot creuar. La que tots hem anat allunyant i allunyant, veient les bestieses, mentides i manipulacions que es publiquen segons en quina premsa actual. Segons aquest diari, l'Sporting es va deixar guanyar contra el Barça. Els àrbitres han ajudat al Barça partit si partit també. La federació va deixar jugar al Barça contra Osasuna, quan va arribar tard. 12-15 penals més a favor del Madrid, ho sacsegem amb un calendari molt més just i ens surt la seva particular justícia: el Madrid amb 7 punts més i el Barça amb uns 9-12 menys (sanció per lo d'Osasuna). Així que els comptes són clars: Madrid líder amb 12 punts més que el Barça.
El que passa és que totes aquestes bestieses, són dels rivals, federacions, televisons, àrbitres i bruixots varis. Però mai s'apunta a que el Barça faci trampa, trampa. Amb les insinuacions de dopatge, ja no se que més escriure o dir. Això és un atac - encobert i dissimulat - a la plantilla blaugrana.
Al més d'octubre, amb la lesió de Xavi, el Marca va treure en portada que el Barça injectava plasma enriquit als seus jugadors, per recuperar-los abans. En l'interior del diari, dedicaven una pàgina sencera a aquest tema. Deixant clar que la Agència Mundial anti-dopatge ha dictaminat que és legal, també deixen molt clar que el COI veu problemes en aquest tractament. Com es diu vulgarment, el que fa el diari és llençar la pedra i amagar la mà. veure pàgina del marca
I el motiu d'aquest blog arriba aquesta setmana amb el "Serial Marca: Des-control en el futbol"
Pels que no ho heu vist o sentit, és normal. No hi ha res a la web, no s'atreveixen. Ho treuen en pàgines interiors del diari, i ho fan "aprofitant" el tema del dopatge a Espanya i la Operación Galgo. Per no penjar molts enllaços d'imatges, escriuré aquí el titulars més importants dels tres dies:
PRIMER DIA
El primer dia vaig sospitar, el segon dia em van confirmar les sospites (Messi = hormones de creixement??!!?!) i el tercer vaig decidir de compartir-ho amb vosaltres.
Si totes les conxorxes de responsables del futbol fallen, ja s'ha d'acusar subtilment de dopatge? El pla està clar: aquesta informació surt, va calant entre els més fanàtics, i quan algun altre mitjà en parli, ja tindran la excusa perfecta per parlar-ne obertament. I sense vergonya.
Només diré que no esborraré insults dels comentaris. Avui no.
Ens vam riure del "Villarato". Amb el 5-0 del Barça al Madrid, vam creure que la cantarella de que els rivals no s'esforcen contra el Barça s'acabaria. Però ens vam equivocar. Continuaven amb "Villaratos", i "Manos Negras", però aguantàvem estoicament.
Va arribar Mourinho: i tot es va desfermar. La federació és del Barça. És igual recordar coses de la SuperCopa i amistosos d'Espanya, no escolten raons. Evidentment, va tornar el tema de les ajudes arbitrals, a un nivell que ningú que aterres a Espanya podria entendre. Han comptat les poques faltes en contra del Barça, la diferència entre targetes grogues entre Barça i Madrid, i fins i tot han dit que al Madrid li han robat més de 10 penals. El punt culminant el recordem tots, i va ser el jugador "infografiat" pel diari As. I amb la última invenció/acusació encara recent, que consisteix en veure el calendari manipulat, ens ha arribat el que jo no creia possible.
Els que em llegiu habitualment, recordareu que el dimarts vaig anar al Camp Nou, amb un amic de tota la vida. Doncs al cotxe, en l'embús d'entrada a Barcelona, li vaig fer una repassada d'actualitat del Barça i Madrid, i del que pensava escriure al blog i coses així. I entre moltes coses, li vaig apuntar a un tema, que no es va acabar de creure del tot:
"Jo no crec que surti a la premsa, però he llegit coses, i la última serà que els jugadors del Barça es dopen" "Tot va començar amb Xavi, quan les molèsties al tendó d'aquiles." "A més, aprofitant el tema de les hormones de Messi, ja ho barregen tot i això, que es dopen"
![]() |
| Fragment de la portada del 18/10/2010 |
El que passa és que totes aquestes bestieses, són dels rivals, federacions, televisons, àrbitres i bruixots varis. Però mai s'apunta a que el Barça faci trampa, trampa. Amb les insinuacions de dopatge, ja no se que més escriure o dir. Això és un atac - encobert i dissimulat - a la plantilla blaugrana.
Al més d'octubre, amb la lesió de Xavi, el Marca va treure en portada que el Barça injectava plasma enriquit als seus jugadors, per recuperar-los abans. En l'interior del diari, dedicaven una pàgina sencera a aquest tema. Deixant clar que la Agència Mundial anti-dopatge ha dictaminat que és legal, també deixen molt clar que el COI veu problemes en aquest tractament. Com es diu vulgarment, el que fa el diari és llençar la pedra i amagar la mà. veure pàgina del marca
I el motiu d'aquest blog arriba aquesta setmana amb el "Serial Marca: Des-control en el futbol"
Pels que no ho heu vist o sentit, és normal. No hi ha res a la web, no s'atreveixen. Ho treuen en pàgines interiors del diari, i ho fan "aprofitant" el tema del dopatge a Espanya i la Operación Galgo. Per no penjar molts enllaços d'imatges, escriuré aquí el titulars més importants dels tres dies:
PRIMER DIA
- Només 4 futbolistes passen un control cada jornada
- Tots els anàlisis, només són d'orina i no de sang.
- Les altres lligues europees si controlen cada partit.
SEGON DIA
- Els controls en Lliga no detecten EPO ni hormones de creixement
- Les hormones de creixement desapareixen en 48-72 hores
TERCER DIA
- La UEFA va fer més de 1000 controls de EPO
- Una despessa sense recompensa
Si totes les conxorxes de responsables del futbol fallen, ja s'ha d'acusar subtilment de dopatge? El pla està clar: aquesta informació surt, va calant entre els més fanàtics, i quan algun altre mitjà en parli, ja tindran la excusa perfecta per parlar-ne obertament. I sense vergonya.
Només diré que no esborraré insults dels comentaris. Avui no.




7 comentaris:
13 de març del 2011, a les 12:52
I això que el director del Marca és de l'Osasuna, si fos del Madrid ja no em vull ni imaginar que passaria
13 de març del 2011, a les 13:58
Hi ha poc més a dir
13 de març del 2011, a les 20:39
Per cert, no dius res de la contra del diari Marca d'avui? El Serrano aquest és el Roncero del Marca.
14 de març del 2011, a les 1:27
Aquest post 24 hores abans de que la COPE avanci la notícia es d'aquells de guardar-lo tota la vida.
14 de març del 2011, a les 14:13
És la enèssima acusació, sí, però la més forta de totes.
Espero que per fi, la RFEF prengui alguna determinació als responsables.
19 de març del 2011, a les 0:19
Jo m'havia donat de marge fins després del partit del Lió, pensant que potser ningú del club sortia en defensa del mateix per mantenir certa estabilitat institucional. Avui, dia 18 de març, segueixen sense aclarir la situació. En Pep ha apuntat directament al cap de Florentino Pérez durant la roda de premsa, i jo també crec que és molt sospitós. La situació és esperpèntica.
Una salutació des de www.balonraso.blogspot.com
Molt bon blog el vostre, per cert!
19 de març del 2011, a les 14:31
Era una prova, i l'han passat
Publica un comentari a l'entrada