<strong>Regal Barça - Panathinaikos Dia 2 </strong>

Enfadats amb l'àrbitre, però sobretot amb ells mateixos. Així van acabar els jugadors i cos tècnic del Regal Barça ahir la nit. Perquè els àrbitres la van "liar" al tercer quart, si. Però tampoc va ser normal que el Barça desaprofités 16 punts de renta en 10 minuts horribles al tercer quart. 


Molts aficionats del Barça esperàvem un partit més fàcil, amb un Barça menys nerviós i escapant-se des de bon principi. La realitat ens va demostrar que no anàvem desencaminats, i al final del primer quart teniem un 17-10 i molt bones sensacions ja que havíem vist còrrer el Barça al contra-atac, i això significa que les coses van bé.

Grimau darrere de Nicholas

I millor començava el segon quart, amb 5 punts de Lakovic que posaven un 24-12, que va pujar fins a el 28-12 que va significar la màxima diferència del partit. Els grecs van reaccionar quan el Barça va començar a baixar la eficàcia anotadora però tot semblava anar bé, i la millor notícia no eren els 10 punts (38-28) sinó que Diamantidis no havia entrat en joc, portava un 0/5 en tirs de camp i un -3 de valoració al descans.
Malauradament, tot això va canviar, i molt, al tercer quart.

Lorbek i Batiste

El quart no va començar amb una reacció fulgurant dels grecs. Les coses no semblaven haver canviat, i estàvem en la típica fase d'intercanvi de cistelles. Però va haver-hi una cistella que va ser la que ho va canviar tot. Va ser un triple - el primer - de Diamantidis en resposta a un d'Anderson. Amb el primer triple anotat, el grec va tornar a ser el del dimarts i es va posar l'equip a la esquena. 3 triples més en el tercer quart (un va ser de 2, perquè xafava) van disparar la anotació del Panathinaikos als 28 punts en el període. No passaré per alt els últims 30 segons, no. Els 30 segons de les protestes blaugranes. 
En un atac del Barça, de fet el que havia de ser l'últim del quart, els grecs no van fer una ni dos, sinó 3 faltes prou clares als jugadors blaugranes. Navarro, fart de rebre cops, va protestar de manera molt ostensible a l'àrbitre que li va xiular tècnica. Una tècnica tan clara com les faltes que havia rebut el Regal Barça, i tan clara com la que Obradovic fa 20 anys mereix cada 2 minuts de joc. 2 tirs lliures que evidentment no va fallar l'amic Dimitris, i possessió pels grecs. I a la possessió final, hi han passes d'un jugador grec que l'àrbitre no senyala, i triple de Sato. Es posaven a un punt (57-56), i el Palau s'encenia. Tot per jugar-se.

Ricky penetra

Sada i Ricky seguien amb el seu desencert en el triple, i Navarro semblava desquiciat des de la tècnica. Diamantidis ho feia absolutament tot, i si no era ell qui anotava, donava la assistència perquè Sato - 18 punts al final, amb 4/5 en T3 - o Batiste castiguessin el Barça. 6 punts amunt els grecs, 8 punts amunt, i el Barça vivia d'accions aïllades i triples difícils. Entre el final del tercer i l'inici de l'últim quart els grecs havien endossat un parcial de 2-16, així que tothom esperava el triple, o la esmaixada que despertés al Barça. No cal que digui el nom oi? Joan Carles Navarro, va anotar un triple des d'uns 8 metres que posaven el Barça a 4. Era temps per defensar bé, i anotar ràpid. I es va defensar bé, però anotar ja era una altra història. Per sort pel Barça, Navarro ja no se'n recordava de la tècnica i estava en mode MVP, i va fer una penetració de les seves per anotar un 2+1 que situava el Barça a 1 punt. Falta a Diamantidis, que si anotava els 2 deixava el Barça amb 14 segons per intentar un triple. Però sorpresa, Diamantidis falla el segon, la pilot per Lakovic que creua la pista com si només faltessin 2 segons i llença un triple per posar el Barça per davant. Falla, el rebot és pels grecs i Batiste esmaixa fent de "palomero": 71-75, final.


Molts culparan a Jaka de tirar-se el triple quan quedava temps per fer arribar la pilota a Navarro. Altres diuen que no calia el triple, i que amb una cistella de 2 anàvem a la pròrroga. Difícil decidir en aquells moments, i Lakovic no té la culpa de que s'arribes a un final tan apretat. Va ser cosa general. La setmana que ve dos partits al OAKA d'Atenes, i a tenir fe en aquest equip. Són millors, i ho acabaran demostrant.


Per cert, les altres sèries també estan com aquesta. 1-1. València, Maccabi i Siena van guanyar fora de casa, i recuperen el factor pista. Molta emoció encara... devotion!


Fotografies del diari Ara i d'ACB.com