<strong>Actualitat NBA i All-Star de L.A. 2011</strong>

Bé senyors, preneu seient i una birra perquè aquí torno a estar per parlar de l’actualitat NBA, que ja tocava, i començaré amb un breu resum de l’actualitat més candent d’aquesta lliga tant inquieta, espectacular i multimilionària. Alhora que comprimida en 7 mesos.

Ahir només es van jugar 4 partits, una d’aquelles jornades que agraeixo com a analista NBA del Blog ja que avui mateix ( a divendres) en tornem a tenir 12 i demà 9...

Ja tenim nou rècord d’anotació aquesta temporada, superant els 47 de Durant i 47 de Blake “Mr.Mate” Griffin, del qual faré un post properament: ahir LeBron James va arribar als 51 punts, 11 rebots i 8 assistències en una gran victoria contra Orlando Magic, posible semifinal de conferència? Molt probable..
Lakers van tornar a perdre, aquest cop d’1 punt contra els Spurs. Estan tinguent mala sort en els partits apretats els Lakers, ben al contrari que els Spurs. No sé que com s’ho fan els Spurs però sempre arriben al final dels partits ajustats amb 2 o 3 punts per sobre, i saben mantenir molt bé les rendes per acabar guanyant el partit; forcen l’equip rival a un triple a la desesperada, que quasi mai entra perquè defensen bé. Porten, segons els meus recomptes: 17 victòries ajustades de les 41, és a dir: per un marge inferior a 11 punts.

Realment és espectacular el rendiment aquest any dels Spurs. Segueixen amb una defensa marca de la casa, una defensa que els ha aportat els títols i èxits que la franquícia ha aconseguit aquests últims anys (4 anells de campions:1999,2003,2005,2007) conjuntament amb la contribució del seu jugador franquícia: Tim Duncan, deixeble avançat del gran David “almirant” Robinson i dels seus 2 excel•lents escuders: Ginobili i Parker. Es comptava amb ells, sí, però no a aquest nivel. I si bé Duncan ja no aporta tant com aportava sí que manté la regularitat de sempre. Ginobili tornarà a ser all-star, això ho diu tot. I Parker manté un excel•lent nivell després de la seva separació amb Eva Longoria. No gaire traumàtica pel que sembla..

El cas és que a aquestes altures, amb més de la meitat dels partits de regular jugats, segueixen sent l’equip amb millor balanç amb un 41-8, a 4 del 2n (Boston 37-11) i a més de 8 victòries de diferencia dels altres perseguidors (Miami i Chicago , Lakers i Dallas). En el següent post, que faré molt aviat, parlaré d’aquest peculiar equip. Un dels equips amb menys ressó mediàtic, dels que passa més desapercebuts tot i ser equip referència i dels que cauen més malament a EEUU. Segurament degut a tenir l’etiqueta d’equip poc espectacular. I sí, tambè l’equip que té a Thiago Splitter xupant banqueta però que s’ha manegat de treure rendiment a un tal Gary Neal, un jugador que va passar deixant una imatge bastant dolenta per Can Barça i l’ Unicaja l’any passat.

Però avui, a dia 4 de febrer del 2011 toca parlar de l’All-Star.

A exactament 2 setmanes pel “parón” de l’All-Star de Los Angeles 2011 és hora de que parlem d’aquest cap de semana tant peculiar que ens depara any rere any la millor lliga del món.

Dia 18/02 Partit Rookies Vs Sophomores.
Dia 19/02 Concursos: a saber hi haurà com sempre el partit all-stars de la D-League, el concurs de tir per equips de 3 (jugador, jugadora i llegenda de l’equip), concurs d’habilitats, concurs de triples i concurs de mates.
Dia 20/02 Partit All-Star.

Val a dir que realment es tracta d’una cap de setmana de descans per la majoria de jugadors i tècnics de la lliga, però els millors, o més ben valorats, es reuneixen cada any en aquest event per demostrar les seves habilitats o bé per jugar una “pachanga”, amistosa o no. Avui, però, només parlaré del partit all-star en sí del diumenge. Si tinc temps pot ser que faci una prèvia dels concursos o del partit de rookies.

ALL-STAR GAME 2011

Cadascú té la seva opinió respecte aquest partit, que si no hi ha competitivitat, que si no han de demostrar gaire res, etc. El cert és que a mi m’agrada, es tracta d’un partit per gaudir del bàsquet i per divertir-se. L’única competitivitat la busquen els jugadors, si volen, per tal de guanyar el partit o el MVP del partit. I realment, sí el partit arriba al final empatat, cosa que no sempre passa, es poden veure cara a cara els millors jugadors junts lluitant per la victòria de la manera més ferotge. Una oportunitat única. Es el que fa aquest cap de semana tant especial. Per cert, es podrà seguir en obert per Cuatro els 3 dies, com sempre. Tot i que aquest any toca costa oest, és a dir, no compteu en que començin abans de les 3.30am hora local catalana.

Primer de tot farem un repàs dels seleccionats per acudir a la cita com a titulars (votats pels usuaris a NBA.com) i com a reserves (designats pels entrenadors de cada conferencia, cada entrenador té vots segons posició del jugador):

TITULARS

CONFERENCIA EST: Derrick Rose (Chicago Bulls), Dwyane Wade (Miami Heat), Lebron James (Miami Heat), Amar’e Stoudemire (New York Knicks) y Dwight Howard (Orlando Magic). Entrenador: Doc Rivers (Boston)

CONFERENCIA OEST: Chris Paul (New Orleans Hornets), Kobe Bryant (Los Angeles Lakers), Kevin Durant (Oklahoma City Thunder), Carmelo Anthony (Denver Nuggets) y Yao Ming (Houston Rockets) lesionat, no jugarà.
Entrenador: Greg Popovich (San Antonio).

RESERVES (llista que s’acaba de publicar-se avui mateix)

Aquí sempre hi ha polèmica. Seleccionar els 7 jugadors reserves sempre crea controvèrsia perquè no es designen per milions de vots, que tampoc sempre tenen raó, sinó pels entrenadors. I sempre acaben descartant molts bons jugadors, però bé, algú s’ha de quedar fora.

CONFERENCIA EST: Kevin Garnett (Celtics), Paul Pierce (Celtics), Rajon Rondo (Celtics), Ray Allen (Celtics), Joe Johnson (Hawks), Chris Bosh (Heat) i Al Horford (Hawks).

Els entrenadors no s’han complicat en excés i han premiat a jugadors dels millors equips de la conferència: Boston, Miami i Atlanta. No s’ha premiat l’excel•lent temporada de Chicago (segons a l’est junt amb Miami) i Derrick Rose s’ha quedat com a únic Bull a acudir-hi. Carlos Boozer s’ha quedat fora, tot i promitjar millors números que Bosh i Horford.
També reben molt de premi el Big Four dels Celtics. Tot i que sembla que s’han repartit o tret vots entre ells i entren tots a la llista però com a reserves. Qualsevol dels 4 havien d’estar-hi, això sí. Pel que fa a Orlando, després del mega-traspàs segueixen fent una bona temporada, tot i que els falta un pèl més per ser líders. Aquest pèl més seria un altre jugador all-star, que no tenen, i per això Dwight Howard va sol al all-star.
Sí que es premia a Atlanta, que amb el mateix registre fa entrar 2 jugadors: Joe Johnson i Al Horford.

CONFERENCIA OEST: Tim Duncan (Spurs),Manu Ginobili (Spurs),Deron Williams (Jazz),Russell Westbrook (Thunder),Blake Griffin (Clippers),Dirk Nowitzki (Mavericks),Pau Gasol (Lakers).

Aquí era inevitable cometre injustícies perquè la llista de jugadors que merexien l’elecció sobrepassa de molt els 12 llocs disponibles.

S’han quedat fora Steve Nash, LaMarcus Aldridge, Kevin Love, Zach Randolph, David West, Lamar Odom (¿el laker més consistent en el que portem de temporada?), Monta Ellis, Kevin Martin, Luis Scola, Nene Hilario… Afortunadament queda un lloc per elegir: el substitut de Yao Ming. David Stern, el comisionat de la NBA l’elegirà entre Nash, Aldridge o Love, no crec que els demés tinguin opció.

Qualsevol d’aquests dos jugadors hauria d’estar en l’equip ja seleccionat. Sobretot Kevin Love (21.4ppp, 15.5rpp), que acumula 34 dobles-dobles de forma consecutiva, rècord desde la temporada 82-83 quan Moses Malone va fer-ne 44, i és el jugador que els analistes NBA - sobretot Charles Barkley- més troben a faltar en aquest All-Star 2011, (http://www.nba.com/video/channels/tnt_overtime/2011/02/03/20110203_west_debate.nba/?ls=iref:nbahpt1) Tot i que realment el seu equip, Minnesota Timberwolves, fa pena i amb 11-37 és últim de conferencia. I no és últim de la NBA perquè els Cleveland Cavaliers s’han desplomat en picat i porten ja 22 derrotes seguides...
Steve Nash (16.8ppp, 11.1app) està fent una enorme temporada als 37 anys.

LaMarcus Aldridge (21.3ppp, 9rpp) es l’actual líder d’uns Blazers que segueixen guanyant i estan en llocs de Playoffs malgrat la gran quantitat de baixes.

Una cop David Stern hagi elegit al substitut de Yao Ming, Gregg Popovich haurà d’elegir al pívot titular de l’Oest, així que Pau Gasol encara pot ser titular tot i que els tot apunta a Duncan.

Titular o no, ja és una altra victòria pel nostre gran compatriota català representant a l'All-Star de L.A. Quart all-star, rècord sense precedents no cal dir-ho, i 2 títols de campió que són molt més importants l'avalen, i tot i no estar fent la millor temporada tots els equips de la lliga saben que arribin com arribin ningú vol jugar contra els Lakers en playoffs. A més, que cony, juga a casa i segueix sent el 2n jugador de l'equip. Després de resoldre temes interns (http://www.marca.com/blogs/tiros-libres/2011/02/01/kobe-y-pau-se-acabo-el-amor.html), s'espera que els Lakers acabin en bona posició. Pero altanto amb els Spurs.

I les postres del dia. La cirereta del pastís o del brownie de xocolata: arribem a Blake Griffin. Seleccionat com a reserva pels entrenadors què dir d’aquesta bèstia física amb sorprenent técnica per un center com és. Es tracta del primer rookie que va a l’All-Star desde Tim Duncan. Dels jugadors en actiu actuals, només Shaquille O´Neal, Grant Hill, Yao Ming i Tim Duncan ho habien aconseguit. Un altre pas cap a l’estrellat. Pot ser el cap de setmana que el catapulti com a estrella mundial si guanya també el concurs d’esmaixades el dissabte i realitza un bon partit el diumenge (segurament no jugarà el partit dels rookies el divendres). Tot i que això suposo que ho ha de decidir ell. Si és així el veuriem cada dia ;).
Destacar també que Yao Ming es sabia que no podría jugar el partit perquè està llargament lesionat, però tot i això els millons de habitants xinesos el van seguir votant i ha acabat al cinc inicial.

Bé, fins aquí el repàs. Aquest pot ser un gran all-star!!! Seguiré informant.

In memoriam ídem.