<strong>El cas Milito</strong>

El març del 2001 Milito es va trencar el lligament encreuat anterior del genoll dret i va haver d’estar uns nou mesos de baixa. Poc després de reaparèixer, es va trencar el menisc extern de la cama dreta i va estar inactiu uns altres quatre mesos. 


Una vegada superats els problemes al genoll, Gaby Milito va ser un dels grans artífexs del títol Apertura obtingut per Independiente el 2002. Aquella temporada, també va ser escollit com a jugador argentí de l’any. A l’estiu del 2003, donaria el pas al futbol espanyol. 


En un principi, Milito havia de fer el salt a la Lliga al Reial Madrid. Just abans de firmar el contracte, els serveis mèdics del club blanc van descartar l’operació al considerar que no estava recuperat de la lesió del genoll i finalment va anar a parar al Saragossa. Al conjunt aragonès va proclamar-se campió de la Copa del Rei precisament contra el Madrid, a Montjuïc. A continuació guanyaria la Supercopa d’Espanya i es consolidaria com un dels millors defenses del futbol espanyol. El seu rendiment en els quatre anys que va jugar a Saragossa va ser altíssim. 


A les temporades 2005/06 i 2006/07, Gaby va coincidir amb el seu germà gran, Diego, a la Romareda. Els Milito es van erigir com els estendards d’un equip que va obtenir el passi per a la Copa de la UEFA. 

La temporada 2007/008 es va erigir en indiscutible a l’eix de la defensa del Barça. Va jugar 27 partits de Lliga, en els que va marcar un gol i la seva trajectòria va estar marcada per la regularitat. Després del partit de tornada de les semifinals de la Champions a Manchester, Milito va patir una alteració en el lligament encreuat anterior del genoll dret que el va mantenir fora dels terrenys de joc tota la temporada 2008/09. Després de 19 mesos d’absència per la lesió, va reaparèixer oficialment el 5 de gener del 2010 en un partit de Copa contra el Sevilla. La seva tornada va ser per la porta gran. Disputa 11 partits de la Lliga 2009/10 i renova el seu contracte fins al 2012. D'aquests onze partits, tos els culers recordem el 0-2 al Bernabéu, on va poder "venjar-se" de les paraules de Valdano.


Jugador estimat per l'entorn, aquesta temporada ha patit varies lesions que han impedit que jugués amb la regularitat de la segona volta de l'any anterior, per exemple. A més, els joves centrals del Barça B s'han deixat veure en alguns partits, i poc a poc l'entorn ha anat canviant el seu amor per Milito cap als joves. És normal, sempre fa més il·lusió veure un noi jove que surt del planter que no a un jugador més aviat gran, i que mai serà titular indiscutible. I va ser el dia 2 de gener, el partit al Camp Nou contra el Llevant, quan Milito va "explotar" i va comunicar que volia marxar del club perquè no disposava de minuts.


S'ha escrit i parlat molt sobre el tema. Que volia marxar cedit per cobrar el mateix, que si ho fa per jugar la copa Amèrica... i quan ho tenia fet amb el Màlaga, i semblava que ja marxava, va aparèixer Zubizarreta i va declarar que Milito es quedava al Barça. L'endemà va sortir Milito en roda de premsa, i va confirmar la notícia. Els motius que va donar per quedar-se amb el barça va ser que tant els jugadors com l'entrenador li van demanar que es quedés. Altres fonts, diuen que va ser perquè l'únic equip que es podia fer càrrec de la seva elevada fitxa - el Màlaga - va desestimar el fitxatge degut als seus problemes físics.
Amb tot això, s'ha parlat molt de Milito, del que cobra i del que aporta a l'equip. Vam preguntar la setmana passada si volíeu que Milito complís el seu contracte amb el Barça (fins el juny del 2012).

Com veiem, les últimes declaracions de Milito no ús han disgustat gaire i seguiu confiant en ell, de manera molt clara. Potser després del partit al camp del Betis hi haurien molts vots a favor del no, però també seriem injusts. Si les lesions el respecten, jo crec que encara li queda més d'un partit bo amb el Barça. El temps ens ho dirà.