<strong>Qatar Foundation a la samarreta</strong>

No serà un post per parlar de l'organigrama de Qatar Foundation. Ni serà un post per parlar de les injustícies socials i vulneracions dels drets humans a Qatar. Aquí parlarem dels diners i de la samarreta, que és el més important. Els altres debats només són oportunitats de deixar-se atacar per Madrid i fer cas als qui ataquen al Barça amb qualsevol excusa.


Personalment, sempre havia estat orgullós de que el Barça no portes publicitat a la samarreta. Era un signe d'identitat, una manera de demostrar que els colors blaugrana estaven per damunt de qualsevol publicitat, lema o necessitat. Fins i tot en els anys dolents, la samarreta seguia sense publicitat tot i les necessitats econòmiques. 


Així doncs, quan la junta de Laporta va demanar a l'assemblea si aprovaven la publicitat a la samarreta, vaig ser el primer a criticar aquella decisió. Me'n recordo que va ser la primera vegada que vaig criticar obertament a Laporta, que en aquells primers mesos tenia una aura  de perfecció. I com als diaris no parava de sortir rumors de publicitat de Xina, o de cases d'apostes com Bwin, jo em vaig anar a comprar la samarreta d'aquella temporada, que amb el temps seria recordada com la última samarreta sense publicitat.
Finalment, Laporta i la seva junta van aconseguir un acord amb UNICEF i van aconseguir el que semblava impossible: no provocar debat. Evidentment els més "romàntics" (com jo) no estaven gaire d'acord, però qui pot criticar la unió Barça - UNICEF? 


Laporta va marxar, i fins i tot els més crítics quan parlen d'ell en recorden dos grans èxits en l'àmbit no esportiu: la campanya anti-Boixos Nois, i el patrocini d'UNICEF. El Barça va deixar de ser l'únic club del món sense patrocinador a la samarreta per ser el primer club del món que no rep diners per la publicitat, els dóna. 
El problema, si fem cas a Sandro Rossell i a les últimes auditories i due dilligences, és que la junta anterior va deixar un forat econòmic important. I amb aquest motiu, que gent veu com una excusa, la junta actual ha buscat un patrocini per la samarreta i l'ha trobat. 166 milions en 5 anys, que seran 33 milions d'euros per temporada. Números record, que han d'ajudar moltíssim a la economia del club, i que serviran per tenir més pressupost de cara a fitxatges. Tothom pensa en aquesta operació com la gran oportunitat de fitxar a Cesc, i probablement és un pensament molt ben encaminat. A falta de renegociar els drets televisius, i a la espera de veure com ha reduït despeses l'actual junta en el seu pla d'austeritat, aquesta temporada s'hauria de tancar amb balança positiu. Esperem que sigui la primera de moltes, i que poc a poc el Barça pugui tornar el seu deute històric. 


Deixo una imatge del diari Sport, on posa les 3 propostes de Nike pel nou disseny de la samarreta:

Personalment, m'agrada la segona. A la primera hi ha massa lletra.