FC United of Manchester
Benvolguts senyors, veig que el nostre humil blog va creixent i com cada cop tenim més seguidors, comentaris, i posts. Mica en mica s'omple la pica. Val a dir que m'agrada com està anant tot això. Com a mínim crec que ens estem divertint i jo, en el meu cas, sé que perdo algunes hores redactant (massa) extensos posts de NBA, però la pròpia informació que busco augmenta el meu propi saber sobre la lliga americana, ni què a dir sobre els articles d'altres bloggers d'aquest magnífic blog nostre.
Pels que no coneixeu el tema, poc reportat aquí Catalunya i Espanya, el FC United of Manchester és un club de futbol que juga en la Northern Premier League (la 7 ª divisió) anglesa. En un estadi a 9 milles de Manchester, una gran ciutat del nord d'anglaterra.
Cal deixar clar que a anglaterra, país on les tradicions, rituals i costums estan per sobre de tot, molts dels equips de futbol creats a la primeria del Segle XX van ser de propietat i afició obrera. Sobretot i entre d'altres els 2 gegants del nord d'anglaterra, el Liverpool i el Manchester United.
Aquest FC United of Manchester, des que es va crear es va organitzar sempre en contraposició del que els havia passat al seu antic club de tota la vida. Així que des d'un primer moment van deixar clar que portarien a terme polítiques de l'anomenat per ells "futbol positiu". Organització democràtica, sense ànim de lucre i totalment en propietat dels socis del club, ja que cadascun d'ells és accionista del club. Transparència total. Els socis poden votar sobre els preus de les entrades (!!), dissenys de les samarretes. La nova campanya d'abonament d'aquest any era: “Pay what you can pay", pagui el que pugui pagar. La quota de soci normal són 12 lliures l'any (16 euros) amb descomptes molt bons per menors, estudiants i majors de 60 anys.
El fet és que l'any de la seva creació, el 2005, el club va començar en la 10a divisió anglesa, suposo que la última de totes. I en 4 anys fins ara el club ha aconseguit 3 promocions de categoria, 5 trofeus i 400 gols en 4 temporades. Mitjançant aportacions desinteressades i anònimes el club ha recaudat 200.000 lliures per construir-se un nou estadi amb capacitat per 9.000 espectadors el 2012. El rècord són més de 6.000 i la mitjana està creixent per sobre dels 2.500. Amb l'esperança algun dia enfrontar-se al Man Utd original, com aquest any podia haver passat en la FA Cup, però malauradament els acaben d'eliminar després d'haver passat sorprenentment 6 rondes.
Bé, i fins aquí les dades. Molts de vosaltres potser pensareu, 2.500 espectadors són pocs. Però el cas és que és un club que està començant a transcendir arreu de les illes britàniques. Està arrelant molt en les comunitats i veïnats del voltant de Manchester, donat que el club manté intensos lligams amb casals, veïns, associacions i entitats. A pesar de la seva modèstia, compten també amb una pàgina web
Des d'aquí, els meus millors desitjos per aquest, de moment, petit club de la ciutat de Manchester. Format per un grup de gent amb valors i idees clares que en un moment van dir prou. No tolerarem més els d'aquí dalt. I de fet el futbol i l'esport son una manera que té la humanitat de projectar la seva ràbia, valors, drets, idees, estils, passions, etc.
S'han de perdre els valors que van fer créixer els clubs?
Bé, passada la reflexió, suposo que ja em aniria tocant escriure sobre la Conferència Oest i els Lakers, perquè sinó ens plantarem al 2011 i no l'hauré començat. Però temps al temps.
Avui supliré aquestes hores de profund buit prèvies a un gran NY-Heat a Cuatro amb una reflexió sobre el FUTBOL. Que perquè? Doncs perquè aquesta setmana a Can Barça ens ha tocat d'aprop amb el tema del nou spònsor Qatar Foundation a la samarreta.
Més aviat és un escrit i una reflexió sobre l'esport i els valors que s'hi mouen. Centrant-me en el cas que s'ha estat esdevinguent aquests darrers 5 anys a la ciutat de Manchester, Anglaterra.
Pels que no coneixeu el tema, poc reportat aquí Catalunya i Espanya, el FC United of Manchester és un club de futbol que juga en la Northern Premier League (la 7 ª divisió) anglesa. En un estadi a 9 milles de Manchester, una gran ciutat del nord d'anglaterra.
El club va ser creat el 2005 per aficionats/supporters del ManUnited en protesta per l'adquisició del club per part del multimillonari nord-americà Malcolm Glazer mitjançant una compra hostil xifrada en 600milions de lliures esterlines.
El cas és que desde llavors el club es va dividir. Els insurgents van sentir que el seu club de tota la vida deixava de ser seu. I això, a Anglaterra és molt greu. Es van auto-anomenar "red rebels" en contraposició a la denominació dels aficionats al ManUtd de tota la vida "red devils". Van tornar a treure de sota el baúl les banderes, bufandes i colors originals del club, el "green & gold" és a dir, verd i groc daurat. I es van refermar en les seves conviccions de que "Un club de futbol ha d'existir pel benefici dels aficionats i les comunitats locals - i mai ningú hauria de beneficiar-se financerament del seu èxit".
Cal deixar clar que a anglaterra, país on les tradicions, rituals i costums estan per sobre de tot, molts dels equips de futbol creats a la primeria del Segle XX van ser de propietat i afició obrera. Sobretot i entre d'altres els 2 gegants del nord d'anglaterra, el Liverpool i el Manchester United.
Aquest FC United of Manchester, des que es va crear es va organitzar sempre en contraposició del que els havia passat al seu antic club de tota la vida. Així que des d'un primer moment van deixar clar que portarien a terme polítiques de l'anomenat per ells "futbol positiu". Organització democràtica, sense ànim de lucre i totalment en propietat dels socis del club, ja que cadascun d'ells és accionista del club. Transparència total. Els socis poden votar sobre els preus de les entrades (!!), dissenys de les samarretes. La nova campanya d'abonament d'aquest any era: “Pay what you can pay", pagui el que pugui pagar. La quota de soci normal són 12 lliures l'any (16 euros) amb descomptes molt bons per menors, estudiants i majors de 60 anys.
El fet és que l'any de la seva creació, el 2005, el club va començar en la 10a divisió anglesa, suposo que la última de totes. I en 4 anys fins ara el club ha aconseguit 3 promocions de categoria, 5 trofeus i 400 gols en 4 temporades. Mitjançant aportacions desinteressades i anònimes el club ha recaudat 200.000 lliures per construir-se un nou estadi amb capacitat per 9.000 espectadors el 2012. El rècord són més de 6.000 i la mitjana està creixent per sobre dels 2.500. Amb l'esperança algun dia enfrontar-se al Man Utd original, com aquest any podia haver passat en la FA Cup, però malauradament els acaben d'eliminar després d'haver passat sorprenentment 6 rondes.
Bé, i fins aquí les dades. Molts de vosaltres potser pensareu, 2.500 espectadors són pocs. Però el cas és que és un club que està començant a transcendir arreu de les illes britàniques. Està arrelant molt en les comunitats i veïnats del voltant de Manchester, donat que el club manté intensos lligams amb casals, veïns, associacions i entitats. A pesar de la seva modèstia, compten també amb una pàgina web
(http://www.fc-utd.co.uk/) amb versió traduïda a 14 idiomes, entre ells el castellà, el polac o el rus. Tenen canals de ràdio i de televisió, i perfils en el Twitter i el Facebook per mantenir els seguidors en permanent contacte. De fet tenen bastants aficionats al facebook, i gent d'arreu començar a anar al camp aprofitant el fet que està a només 20 milles de l'aeroport de Manchester.
Des d'aquí, els meus millors desitjos per aquest, de moment, petit club de la ciutat de Manchester. Format per un grup de gent amb valors i idees clares que en un moment van dir prou. No tolerarem més els d'aquí dalt. I de fet el futbol i l'esport son una manera que té la humanitat de projectar la seva ràbia, valors, drets, idees, estils, passions, etc.
S'han de perdre els valors que van fer créixer els clubs?
En aquest sentit, l'altre dia vaig llegir al diari una opinió d'un "red rebel". Una opinió a l'estil del que fan al Liverpool FC on els jugadors no poden comprar-se un Ferrari (per exemple) mentre siguin jugadors en actiu del club, tenen un límit de preu en les coses de luxe, per respecte als aficionats. Bé doncs aquest aficionat, Karl Marginson va dir, en to irònic: "Cap dels meus jugadors es pot pagar un viatge a Dubai durant una setmana. Com a molt, només aconseguirien anar dos dies a Blackpool ". L'aficionat es referia a l'escapada de l'excèntric davanter centre del ManUtd. Wayne Rooney (jugador que acaba d'ampliar contracte a 250.000 lliures la setmana fent xantatge de no jugar per poder ser fitxat per un altre equip) a Dubai per intentar calmar la situació amb la seva dona Coleen després de que ell li fes les banyes amb una prostituta anglesa.
 |
| Wayne Rooney i Coleen Rooney a Dubai, finals d'Octubre del 2010. |
Els valors d'un club són el més important del club. Us ho diu un seguidor de l'humil Girona FC i del Barça, que de moment creu que això aquí no passarà. Resem.
I els millors auguris per aquest simpàtic i ambiciós FC United of Manchester.
Entrades
4 comentaris:
18 de desembre del 2010, a les 2:16
Ja prou de millonaris i més pencar, que prou vam patir els culés amb jugadors mercenaris de cobrar i a viure la vida com aquest Rooney. Per cert, nascut a Liverpool xD.
18 de desembre del 2010, a les 2:16
http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=732425&idseccio_PK=806&h=
18 de desembre del 2010, a les 10:37
Molt trist lo de Rooney i el que fan molts jugadors d'equips grans per Anglaterra. Com bé dius, almenys el Liverpool els obliga a certs mínims
21 de desembre del 2010, a les 17:08
El cas és que s'ho passen bé escribint i llegint sobre les infidelitats, passejos del gos, festes nocturnes que acaben a pals, etc.. i de lo últim que és parla és de futbol. Poca seriositat per tractar-se del país dels "gentlemen". Bé, alla ells. Personalment em sento més escocés ;)
Publica un comentari a l'entrada