<strong>Jorge Lorenzo, complint un somni </strong>

Res podia fer pensar l'any de Lorenzo. I cap periodista, expert o analista del campionat del món de motociclisme preveia una pallissa d'aquestes dimensions. Només hi havia un home que ho veia així, i era el propi Lorenzo. Criticada molt sovint, la gran virtut de Lorenzo és el seu gran defecte: és massa cregut. Es creu capaç de tot, i millor que tothom, i això li ha servit per fer el que ningú havia pogut fer mai abans: no s'ha deixat ensorrar mentalment per Valentino Rossi. Rossi va "matar" a Biaggi mentalment, li feia creure que no s'esforçava i que sortia el dissabte fins les 3 de la matinada, i guanyava. Amb Gibernau tots recordareu com va acabar. Stoner es cau quan va primer i Rossi el persegueix. Però no ha pogut amb Lorenzo, tot i que encara ho intenta. Lorenzo està per sobre de tot el que diu Rossi, i només s'ha concentrat en ell. I si ja apuntava maneres, la lesió de Rossi el va disparar en el Mundial.

Domini de principi a fi

Al cap de 3 curses, Lorenzo n'havia guanyat 2 i Rossi una. S'arribava a Mugello, territori Rossi per excelència, però el duel es va quedar en no-res. Rossi es va partir tíbia i peroné, i en principi era baixa per 6 mesos. I així, per sorpresa, Lorenzo va passar a ser el màxim candidat a guanyar el Mundial, i després de la cursa de Mugello, tothom ja el va veure campió, i només faltava esperar. S'ha de recordar que Lorenzo té 23 anys, però no ho ha semblat en cap moment. Ha aguantat la pressió de manera extraordinària, i fins i tot quan Rossi va tornar a les pistes molt més d'hora de l'esperat i Pedrosa va començar a retallar-li punts, ell ha aguantat. Pacient, sabia que era qüestió de no cometre errors.

Festa continua aquest any per Lorenzo

Errors com el que va cometre Pedrosa a Laguna Seca, quan va caure comandant la cursa. En aquell moment, Lorenzo va augmentar la seva renta al màxim de punts, i la remuntada de Pedrosa es va tallar en sec. Si Pedrosa hagués guanyat la cursa, Lorenzo hauria quedat amb 38 punts de marge i no els 68 amb els que va sortir, i 38 punts eren una distància que es podia recuperar. Però no va ser així, i el campionat va seguir amb Pedrosa i Lorenzo repartint-se triomfs i dominant les curses, amb Stoner i Rossi en segon pla. Fins que es va arribar a la gira asiàtica. Pedrosa va demostrar un cop més que no era el seu any, i es va lesionar l'espatlla en una acció que va ser culpa de la moto i no seva. 3 curses en 3 setmanes, on Pedrosa no va poder competir. Lorenzo va haver d'aguantar a Rossi i Stoner, però el seu objectiu era molt clar, i el tenia a tocar. Fins que finalment, al gran premi de Malàisia, va guanyar matemàticament el campionat del món de MotoGp.
9 victòries, 16 podis, 7 poles i 383 punts. Números de record. Campió incontestable.