<strong>GP de València, resultats i conclusions</strong>

Doncs ja s'ha acabat el Mundial 2010. I amb un any històric pel motociclisme català, i espanyol. 2 campions del món catalans, i si sumem les victòries de Marquez, Espargaró, Elias i Pedrosa en surten 24. 24 de 52 curses, pràcticament la meitat. I sense la lesió de Pedrosa, podríem parlar d'una o dos victòries més. A tot això no hi sumo Lorenzo, que per molta gent també és català per viure a Barcelona fa molts anys i ser del Barça. Tampoc vull ser oportunista.
Un gran any, vaja, que curiosament es va tancar sense victòria catalana. La última cursa sempre acostuma a tenir de tot, i així va ser.

Últim podi de Rossi amb Yamaha.

La millor cursa aquesta vegada si, va ser la de MotoGp. Encara que a Moto2 vam tenir una última volta molt moguda, la veritat és que la cursa de la categoria reina va estar molt bé. És preveia un duel entre Lorenzo i Stoner, ja que als entrenament havien estat a un altre ritme que els altres. No obstant, Lorenzo no va sortir molt bé i es va quedar quart, darrere les dues Ducati i un sorprenent Simoncelli. Recordant batalles de 250, Simoncelli i Lorenzo és van tocar i Lorenzo va confirmar que aquest any és impossible fer-lo caure de la moto. Necessitaries un F1 per fer caure a Lorenzo.
Lorenzo va perdre moltes posicions, i va remuntar des de la vuitena posició fins a darrere de Rossi, qui anava segon degut a la caiguda de Hayden. Semblava que Stoner s'escapava, però Lorenzo va avançar a Rossi amb certa facilitat, i el va portar fins a contactar amb Stoner. Degut al ritme infernal del pilot australià, que va fer que Rossi és quedes penjat, Lorenzo no podia acabar de contactar amb ell,. Finalment, el va poder avançar i es va escapar, demostrant un nivell físic i mental envejable. A un altre món.
Pel darrere problemes per Pedrosa, qui no acaba d'estar bé del braç i esperem tots que és recuperi bé de cara a l'any següent. I Spies li va guanyar la partida a Dovizioso i Simoncelli, que van protagonitzar una bonica lluita per la quarta posició.

Primera victòria per Abraham

 Cursa amb moltes alternatives, avançaments i sorpreses. O sigui: Moto2. Elias va tenir bastants problemes a la sortida i va perdre masses posicions, i semblava de seguida que Iannone faria una escapada de les seves. No va ser així, i va ser sobretot gràcies a Simón, que després d'una sortida horrible va anar remuntant fins a atrapar Iannone. El turc Soufouglu va tornar a donar mostres de qualitat, però va apurar massa una frenada i és va sortir del circuit quan lluitava per la segona posició. Quan Simón ha arribat a Iannone, s'han començat a avançar i això a propiciat que rivals com el txec Abraham, Lüthi, Redding i Elias arribessin a contactar amb ells, i vam tenir així una arribada en grup. A la última volta, Elias va provar un avançament impossible - 2 pilots de cop- i va caure. Abraham va aprofitar per agafar uns metres avantatja, que li van servir per fer-se amb la seva primera victòria de l'any. Segon va entra Iannone, i tercer Simón, que va conservar la segona plaça del Mundial.

Victòria per Smith, que també se'n va a Moto2

I per una vegada, la cursa més poc emocionant va ser 125cc. En part per que Márquez va conservar fins al punt de deixar-se avançar per Espargaró, però també va ajudar la escapada de Bradley Smith. El millor de la cursa, campionat de Márquez a part, va ser la remuntada d'Espargaró des de la desena posició. Com he dit, va avançar a Marquez perquè el va deixar, i en la lluita final pel segon lloc, li va guanyar la partida a un desmotivat Terol, que sabia que Márquez no fallava i s'enduia el Mundial. Massa tensió per veure una bona cursa, però no es pot tenir tot.


I res més, tancaré la temporada amb especials dedicats als campions del món, i ja tindrem temps de parlar de pretemporada. De moment, demà Rossi s'estrena amb Ducati i Elias torna a MotoGp. Això no s'atura!


http://www.motogp.com/es/Results+Statistics