<strong>Sense rivals no hi ha paradís</strong>

Doncs ja tenim campió, i no podia ser un altre: Jorge Lorenzo. El jove pilot mallorquí encara haurà d'esperar per celebrar el títol matemàticament, però amb la lesió aquesta matinada de Pedrosa -recordem, l'únic pilot que el podia superar matemàticament- s'ha proclamat campió del món de MotoGp.

Aquesta matinada Pedrosa ha caigut en els primers entrenaments lliures, i s'ha fracturat la clavícula esquerra en 2 parts i té molèsties a un peu. Una bona hòstia, vaja, que fa que no pugui participar en el gran premi de Japó i segurament es perdi també els grans premis de Malàsia i Austràlia. Molt mala sort pel català, molta sort per Lorenzo.

No sé si Lorenzo ha fet declaracions, però suposo que no dirà que ja li va bé per guanyar el mundial. Però la realitat és que guanyar el teu primer Mundial de MotoGp així et deixa una taca en l'historial. I en tu mateix. L'any que ve ja veurem com afronta la pressió Lorenzo, sempre recordarà que ell ho va fer molt bé, però va tenir una sort extraordinària. Primer el teu gran rival, el millor pilot de la història és lesiona com mai li havia passat en 15 anys de curses. I després, l'altra alternativa que li estava apretant i posant pressió (Dani Pedrosa) també es lesiona. Més bona sort... impossible. A veure si sense pressió pot tornar a guanyar una cursa, que semblava còrrer conservant massa.

Ens veiem diumenge, el Mundial continua!

Edito: no va ser culpa de Pedrosa, va ser un problema mecànic. Així que si algun seguidor de Lorenzo vol pensar que Pedrosa va caure per forçar massa, que s'ho vagi traient del cap.
Mala sort, i punt.