<strong>NBA 2010-2011 Alternatives de l'EST</strong>

Bé, torno a ser aquí per seguir amb el repàs d'equips "ring contenders", és a dir, candidats al títol.

En aquest cas, avui repassaré el més seriós candidat a ser l'alternativa a Boston i Miami com a guanyadors de la Conferència EST, i així, accedir a Les Finals.






Candidats alternativa a l'Est

Orlando Magic: L'etern rival de Miami Heat en l'estat de Florida és un equipàs, molt del gust del que escriu aquestes línies. Mantenen la base dels últims anys, i ja van demostrar caràcter guanyador i ambició fa 2 anys guanyant la conferència i arribant a les finals contra els Lakers, les quals van perdre per alguns detalls (triples increïbles de Derek Fisher inclosos).

L'any passat van fer uns bons playoffs, pero després de dos "barridos" per 4-0 van caure 4-2 contra uns Boston Celtics que van jugar molt millor els playoffs que la temporada regular.
En el lloc de base titular segueix Jameer Nelson, un bon base anotador, tot i que no de lo millor que corre per la lliga, i amb Jason "chocolate blanco" Williams de reserva. Tenen excel·lents alers titulars de la mà de Vince Carter, excel.lent jugador i bestial anotador, que sembla que ha trobat el seu lloc a Orlando després de perdre una mica el temps a Toronto i New Jersey, i Rashard Lewis, aquest últim un excel.lent triplista i anotador per ratxes que també pot jugar molt bé de 4. De reserves compten aquest any amb bons alers anotadors com J.J.Reddick i han fitxat a Quentin Richardson, bon jugador exterior (va a tots els concursos de triples) provinent de Miami.

I passem a la figura de l'equip, un center anomenat Dwight Howard. Howard, una bèstia parda físicament i que està progressant moltíssim com a anotador i intimidador és l'epicentre de l'equip i de la reestructuració de la franquícia. Una franquícia que va nèxier en l'ampliació de franquícies del '89 i que va viure l'època daurada a mitjans anys 90 (durant la retirada temporal de MJ per jugar a bèisbol a causa de la mort del seu pare), de la mà dels mítics, i joves, Shaq O'Neal i Penny Hardaway - com m'agrada aquella samarreta dels Magic amb línies negres i blaves-. Van perdre però l'anell 4-0 contra els Rockets de Hakeem Olajuwon.

Després van passar anys a les fosques i una mica de llum de la mà del gran Tracy McGrady, però no ha sigut fins l'arribada de Howard que han sortit del túnel. I han sortit bé del túnel.


Pros: Center poderossíssim, dels millors de la lliga.
Poder intimidatori i rebotejador sota el cèrcol.
Bona mà exterior. Bons contraatacs. Equip que funciona, i l'entrenador, Stan Van Gundy té molt a veure amb el rendiment i bon funcionament de l'equip. Vince Carter: si rendeix, pot ser un dels alers dominants de la lliga, com havia estat quan era més jove i matxacava amb el colze dins l'anella.

Contres: Profunditat de banqueta, Howard té a Gortat com ajudant al poste baix, però no és recanvi de garanties, i tampoc ho són l'altre nou fitxtage Chris Duhon, ni Brandon Bass ni Malik Allen [a priori clar]. Pietrus (el germà del que polula per l'ACB) aporta físic i pot rendir bastant això sí. Per dominar la conferència ho han de fer bé contra equips de l'Oest, i aquelles gires poden fer mal a Orlando, sí bé cal recordar que això és un mal i/o perill endèmic per tots els equips de la Conferència Est.

I demà: Chicago Bulls!!



In memoriam ídem