Supercampions ACB (i d'Europa)

83-63, resultat final. 20 punts, i contra un rival molt digne. Aquest Barça segueix com l'any passat, per molt greu que els hi sàpiga als de televisió espanyola. Ja no hi ha el Romay, però lo del narrador amb el Barça es nota bastant... de vegades ni anuncia les cistelles si són del Barça. 
Si t'ho pares a pensar fredament, aquella derrota 3-0 contra el Baskonia tant inesperada a finals de temporada, pot acabar resultant beneficiosa. La "gana" que encara els hi queda als jugadors del gran Xavi Pascual no sembla haver-se calmat, ans el contrari. I ja no sé si m'ho sembla a mi o és veritat, però veig millor a Navarro, Morris i Mickael a cada partit que passa. Però la temporada serà llarga, no val a badar. 

10 punts, tots diferents, amb 1 minut i mig
El partit avui no l'ha decidit Ricky, avui l'hi ha tocat a l'MVP. Avui era el torn de Navarro, que després de perdre contra Rafa Martínez als triples, semblava "enfadat" i volia guanyar al València per la via ràpida. Amb 12 punts al primer quart, 10 d'ells consecutius, ha disparat al Barça que semblava trencar el partit en 5 minuts. No ha estat així, i el Power Electronics ha lluitat i treballat per mantenir-se viu tot el que ha pogut. Al descans s'hi ha arribat amb un 40-29, però es veia un Barça realment superior i un P.E.València amb moltes dificultats per anotar.

El capità aixeca la copa
El tercer quart el Barça ha marcat la diferència amb la seva defensa. No ha deixat ni per un moment que el rival se li acostés, i s'ha vist quan la diferència ja era de 20 punts que el partit era pel Barça. Amb rotacions continues, les diferències s'han anat movent entre els 15 i els 25 punts, i així s'ha arribat al final del partit, amb la diferència final de 20 punts, i una sensació de superioritat i control absolut.
Potser amb els dos pivots lesionats (Augustine i Javtokas) el València hauria donat més guerra, i ja veurem com els hi va la temporada aquest any que juguen Eurolliga. Seran un rival a tenir en compte, que si ajunta bé les peces podria donar alguna sorpresa i quedar fins i tot tercer a la lliga regular. Fa bona pinta.
Als concursos previs, hem vist un molt bon concurs de triples, amb Gladyr del Manresa com ha guanyador (només Tucker, amb 8 punts ha decebut), però un concurs d'esmaixades molt fluix. Satoransky, el guanyador, ha sigut l'únic amb cert nivell. Comparat amb altres anys... millor no comparar.

Satoransky i Gladyr, els joves al poder.

Estadístiques del partit: http://www.acb.com/fichas/SCOPA11003.php

1 comentaris:

Comencem la temporada com l'havíem d'acabar: guanyant un títol. A mi també em passa, Navarro cada dia el veig més bo.

Publica un comentari a l'entrada